📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Els quatre exdirectors que ha tingut montbui els últims deu anys, són convidats a fer una col·laboració per l'edició extra commemorativa del desè aniversari. Primerament el sr. Rifé, recorda els inicis i somnia en donar-li un complement a montbui que seria radio caldes. El sr. Sagués coincideix amb el sr. Rifé en el fet que poc a poc estan escrivint una història local que pot ser molt util per futures generacions. També destaca el merit d'una publicació tan llarga, i reconeix que els inicis són relativament facils però les forces i l'impetu de l'inici minva i es aleshores quant es veu la vàlua real de la gent que hi col·labora. El sr. Ferrer, destaca les dificultats dels deu anys i recorda que es reserven el dret de no fer-se ressò d'actes als quals no hagin estat previament convidats, també destaca la seva independencia al ser organ del movimiento i de fet i de las jons. El sr. Sala molas anomena a l'actual director sr. Solà, i recorda amb afecte que ell el va dirigir 5 anys el setmanari, recorda a avel·li xalabarder i la seva tasca de cercar als arxius locals. També destaca el valor històric que ja té la col·lecció de montbuis

Mossen tomek, acompanyat de diferents assistents escolapis, va visitar l'escola pia i altres llocs de caldes. Fou rebut per les autoritats locals. El nen jordi gralla va fer una salutació en nom dels alumnes

Comunica que demà la companyia joventut eterna escenificarà al casino caldense l'obra \una madeja de lana azul celeste\", s'espera un exit, com de costum"

Recorda el dia en que les tropes de franco varen entrar a caldes i els temps dificils del bloqueig internacional durant la posguerra. Tot s'ha superat gràcies a franco i al movimiento

Es fa ressò d'una \escaldada\" apareguda al lleó de caldes el 20 d'abril de 1913, en la que es queixen que en epoques de pluja hi ha tant de fang als carrers de caldes que alguns són intransitables. Demana que com a minim tots els carrers tinguin voreres per on poguer passar"

En arribar el desè aniversari de montbui, recorda la modestia de la publicació i la sorpresa de la seva longevitat, ja que els intents preterits de premsa local no arribaren ni de lluny als deu anys

Publica una curiosa estadistica dels deu anys de vida de montbui. Diu per exemple que les 500 edicions de montbui sobrepassen les tres tones de paper. Una enquesta oficiosa despren que les plomes amb més bona acollida són l'ermità del puigdomi i el pare poch

Publica una nota apareguda a la veu de caldes el setembre de 1920, on es fa ressò de l'homenatge pòstum que l'ajuntament va fer al sr. Cuscó. Demana que tals actes sovintegin més per tal de donar més relleu als molts calderins il·lustres. La nota és en català

Cada any la cabalcada de reis és més lluida. Enguany la comitiva era acompanyda per la banda de cornetes i timbals de la creu roja local, les campanes anunciaren l'arribada dels reis d'orient i un servei de megafonia ambulant seguia el recorregut amb cançons adequades al cas. El pare poch va traduir en vers el missatge de l'herald

Donada la impossibilitat de la redacció de montbui de fer-se ressò de les noticies de sant sebastià de montmajor, demana que alguna persona pogues fer de corresponsal, d'aquesta manera podrien donar un millor servei informatiu d'aquelles contrades agregades a caldes