📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica els acords presos a les sessions plenaries dels dies 12,19 i 26 de setembre i 3 d'octubre de 1961. Entre d'altres acords, es va acordar desestimar la sol·licitut presentada per la sra. Carme casals. La sra. Casals volía instal·lar una paradeta de venda de peix a la plaça de la font del lleó els dissabtes a la tarda. El motiu de la negativa és que a la plaça només es poden posar paradetes els dimarts al matí, quan es celebra el tradicional mercat setmanal calderí. En un altre punt es va acordar per aclamació l'atorgament del titol de fill predilecte de la vila al mossen joaquim delger i el de fill adoptiu a salvador codina. Es va aprovar un credit de 32.000 ptas. Destinades a les despeses oficials de la celebració de la festa major de l'any 1960. En un altre punt, es va atorgar permís al sr. Conejos per tal de poder obrir un establiment de perruqueria d'homes al carrer aparici num 26. En un altre apartat es va ordenar l'obertura d'un expedient a fi i efecte de poder concedir la pensio d'orfe a la nena araceli osorio, filla del dr. Osorio mort fa poc. Es va informar de que el sr. Gabriel rifé s'ha compromès a l'obertura d'un passatge als terrenys propietat de carles ventura en un lloc entre el camí de bigues i el torrent del salzer.** s'estudiarà la instancia promoguda per industries bonastre demanant que s'instal·li l'enllumenat públic a la prolongació del carrer bigues. Es va presentar favorablement per part del club natació caldes la memoria, el pressupost i el planell per la execució de les obres de millora de la piscina municipal

El pare poch publica una biografia de josep aparici, un gran geograf i un calderí il·lustre. Primerament recorda el llibre d'avel·li xalabarder \caldes antic i modern\", aquell llibre conté diverses biografies de calderins il·lustres, una d'elles es dedicada a josep aparici. Malgrat tot, en aquesta ocasió fa la transcripció de la biografia que el dr. Corominas va fer d'aparici a l'any 1849 i que forma part del \"suplemento\" al \"diccionario de escritores catalanes\" de torres amat. També recorda la biografia d'aparici que ramon d'alós i moner va publicar al butlleti de la reial academia de bones lletres de barcelona de l'any 1928. Una altre biografia a la que fa referencia es la que el mateix avel·li xalabarder va fer a la revista \"hispania\" del publicista salvador llobet. Totes les biografies destaquen el seu origen humil i la gran tasca que el portaria a ser geograf reial i ajudant del tresorer de catalunya. Les seves obres capdals són la seva \"descripcion y planta del principado de cataluña\" i els seus mapes de catalunya en dues ocasions (1720 i 1769). També recorda el seu important càrrec de conseller quart de barcelona aparici, també va deixar ben palés el seu amor a caldes i mai va perdre l'ocasió d'afirmar amb orgull que caldes era la seva patria "

En el primer apartat convida a tothom a assistir a un cicle de conferencies religioses que tindran lloc durant la quaresma. Les conferencies aniran a càrrec del conegut jesuita mossen lluis cortès. Al segon apartat es convida al "retiro espiritual" que tindrà lloc a l'edifici que fou l'antic balneari de can rius. La tanda té un caracter extraordinari i comptarà amb participants d'arreu de la comarca. Els exercicis aniran a càrrec de mossen argila i de mossen cueto. Recomana vivament la participacio a les tandes d'exercicis espirituals i afirma que s'aconsegueix un plaer que no es pot explicar

L'autor es situa a caldes durant la dominació romana i parla de les termes romanes tretes a la llum fa poc i de la piscina que hi ha soterrada sota les llambordes que es de dimensions més grans que la que és visitable actualment. L'autor afirma que caldes no era una ciutat gran a l'epoca romana, però si que fou una important estació balnearia. El que si que era força poblat era la rodalia de caldes ja que hi havia moltes viles romanes i molts forns de terrissa com els de sant miquel de martres, carerac i el de l'antic camí de granollers. Però el darrer jaciment trobat i que ha motivat aquest escrit és el de la vila romana descoberta al pla de palou. El descobriment no ha estat cap sorpresa ja que l'estaven buscant seguint la toponimia dels anys 1181 i 1102, uns documents que parlen de \palaciolo\", mot que denota un establiment molt antic. La vila romana es pot datar del segle i dc i s'han localitzat grans trossos de paviment, fragments d'àmfores, teules i varis tipus de ceràmica com la sigil·lata. També s'han trobat dos fragments de molí de ma fet amb basalt. La vila no és massa gran però es demostrativa de la importancia del camp en aquells temps"

Sistema martí, barcelona", publicitat, comerç, oficis, es publicita la \academia de corte i confeccion\" sistema martí. Les senyores i senyoretes que ho desitgin podran obtenir el titol de professora, expedit per la central de barcelona. L'academia té la seu al carrer montserrat num 1"

Joan oller pons, peru, lima, anacleto molinar, escola pia, joan campmany, isidre mumbru (a. El llop), cal ses, fabrica de gas, joan oller, estranger, tradicions, historia**, descriu la vida de molts habitants del peru. Molts estan totalment enganxats a la coca, una planta que els treu el dolor i els dóna alegria, però a canvi els destruiex poc a poc com a essers humans. La coca malgrat estar prohibida per les lleis, es quelcom natutal entre la gent del peru que fins i tot en col·loca unes fulles al difunt abans d'enterrar-lo. Anacleto molinar es un dels conreadors de coca que han conegut. L'home està totalment enganxat a la coca. Al darrer capitol, recorda les diferents maneres que tenen a cada pais de sudamerica per refererir-se als autobusos. Però la part més destacada és la quarta, quan relata el trobament amb joan campmany, un antic calderí que va anar a l'escola pia de caldes als tres mesos d'inaugurar-se. L'home recorda al seu company isidre mumbru, el llop i també recorda l'hostal de cal ses, la font del carrer bellit, la confiteria de cal ventura, la presó. També recorda el \pare\" parera i uns diposits de gas que hi havia a la baixada de l'escorxador i que la gent els hi deia \"les calderes d'en pere botero\""

Ha mort als 65 anys joan trilles, a l'article, literalment el defineixen com \un hombre bueno\". Fou un home religiós i falangista. Durant més de 20 anys va ser el secretari de la delegació local de sindicats i corresponsal de l'\"obra nacional de prevision social\" i jefe local d'\"estadistica y colocacion\". També va ser el primer president de l'associació d'antics alumnes de l'escola pia"

D'acord amb les instruccions rebudes de la \jefatura nacional del movimiento\", s'han celebrat a tot l'estat i al si de falange, els oportuns comicis per triar als militants que arribat el moment pasaràn a formar part dels \"consejos locales del movimiento\". Pel que correspon a l'ambit calderí, les eleccions foren de tres càrrecs, siguent convocats tots els militants als que els hi fou presentada la seguent candidatura que constava de 10 noms, segons la reglamentació i normes de la jefatura provincial. Els vots es repartiren de la seguent manera: guarch 14 vots, garriga 13, comerma 10, germà 8, serra 8, peipoch 7, codina 4, anglí 4, serra 1, pineda 0. Després d'unes paraules del \"camarada jefe local\" que advertí que a falta del vist i plau de la \"superioridad\" els elegits seran els \"camaradas\" guarch, garriga i comerma"

Es fa ressò de la representació de l'obra teatral \el port de les boires\", que tingué lloc al casal catequistic a càrrec de l'elenc de l'entitat. La funció va tenir lloc dissabte al vespre i els actor estigueren a un bon nivell. Llastima que en aquest temps de crisi del teatre els espectadors no fossin gaires."

La propera setmana tindrà lloc a l'ajuntament la vacunació contra la varola. La vacunació és obligatoria pels majors de 3 mesos i per aquells que faci més de 5 anys que es van vacunar