📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

La columna de portada es dedicada a felicitar al casino caldense per haver aconseguit la dificil fita de durar cent anys. Recorda les quatre generacions de calderins que li han donat vida. En referir-se al casino caldense utilitza expressions com nuestro primer coliseo, nuestro \casinu\" o el casino dels senyors. Aclareix que aquesta darrera expressio, avui no té sentit ja que es pot ben dir que el casino és de tots els calderins, encara que no en siguin socis. A la part final demana a l'actual president que faci el possible per millorar la façana de l'edifici ja que no es correspon amb la dignitat de l'edifici"

En titulars de portada, destaca que la societat casino caldense ha complert cent anys i es disposa a celebra-ho com cal. Recorda la reunió del dia 30 de març de 1864 i el moment de la compra per part dels srs. Delger i mumbrú de la casa del sr. Escayola, en nom dels socis. També es va acordar la construcció del nou casino

Es fa ressò de la visita que va fer al setmanari montbui el seu "corresponsal en parís" esteve collados. L'estada d'esteve a caldes va ser breu i ja es troba a parís on treballa de periodista

L'autor ha tingut l'honor de rebre el llibre numerat amb el 173 de la rodalia de caldes de montbui, obra de moreu rey. El pare poch es desfà en elogis vers l'obra mestra de moreu rey. Destaca la vàlua i la importancia que el llibre te per la toponimia calderina. Tota una fita. A la part xxxiii l'autor continua lloant l'obra de moreu rey i es mostra completament d'acord i coincidint amb els origens del toponim montbui. De fet els acords seríen més aviat per estar d'acord amb els origens que cientificament no poden ser. També està d'acord amb els perills de confondre documents amb el mot montbui i que fan referencia a igualada i no a caldes

Com és habitual en els darrers montbuis, continua la llista de donacions pro gegants. En aquesta ocasió publica la relació num 23. Destaquen les donacions dels germans jaume, joan i carles sanmartí rifé, la de la senyora anita gispert vila i la d'anna pons vidua d'ignasi oler. El total recaptat suma 18.693,80 ptas. La llista continua oberta

Publica un acudit que fa referencia al neguit que deuen tenir els membres de la comissió pro gegants ja que s'apropa molt l'hora d'inaugurar els gegants i porten recollides poc més de la meitat de les 45.000 ptas. Que costaràn.

Es fa ressò de la presa de possessió del seu càrrec en propietat de secretari de la justicia municipal d'eduard ferrando

Motivat per la celebració del centenari del casino caldense, l'autor fa un repàs pels seus records del casino. Malauradament, l'autor no concreta ni aprofundeix en els records. Només recorda les pel·licules de cinema mut i el record carismàtic d'en salvador balada, el que fou conserge del casino durant 42 anys. També recorda que durant els anys de la republica, es feren les llotges \palcos\" en aquell temps el president del casino era el sr. Avel·li xalabarder, a aquelles llotges, la veu popular les anomenà \"els palcos dels senyors\". Recorda l'ambient de distinció del casino gràcies a la gent dels balnearis, de barcelona i de madrid. La segona reforma del casino la devem a la visio de futur de miquel pagès i de bonaventura magrans. Alguns socis s'hi oposaren, però ara ningu no ho discuteix. També recorda els socis fundadors. Dóna suport a la ideia de mossen delger de col·locar una inscripció a l'entrada del casino que digui \"tot per caldes\""

L'autor recorda que el setmanari montbui, per tal de celebrar l'edició numero mil, va proposar la ideia d'adquirir per subscripció popular una parella de gegants per caldes. La ideia va caure en gràcia i aviat serà una realitat. Per aquest motiu ja s'ha triat nom pels futurs gegants: guisla i farellàs. L'autor ens parla de l'origen dels noms dels gegants i de la seva història. Per parlar de la guisla s'endinsa a la segona meitat del segle x quan probablement es va aixecar el castell de montbui. En aquell temps s'aixecàren moltes fortaleses a mesura que avançaven els cristians amb l'ajut de \carlo magno\" carlemany, en els temps de la marca hispanica. El primer document que parla del castell de montbui data del juliol de 1059. En ell trobem la donació d'un alou fet pels comptes ramon berenguer ier el vell i la seva esposa almondis a mir geribert i a guilla. Mir geribert va morir a l'any 1060 en una expedició contra els arabs a mora, era senyor de varis castells i tenia un caracter turbulent. La geganta lluirà l'escut de la baronia de montbui i la corona de baronesa. Per parlar del nom farellàs, cita l'origen a la masia que porta per nom el farell i que apareix documentada al segle ix. Amb aquest nom, es designa actualment tota la muntanya. Moltes generacions de propietaris d'aquella finca portaren el cognom farell. Aquell lloc hi podria haver hagut un sistema per fer senyals o far. Recorda vagament la llegenda del gegant d'aquella muntanya (en cap moment diu el gegant del pi). El gegant portarà una branca de pi, una destral a la cintura i l'escut de la vila. La parella simbolitzarà la unió matrimonial entre l'hereu del farell i la pubilla baronesa del castell de montbui"

Es fa ressò del bon gest que tingueren dos veins de caldes (noms propis) ambdos trobaren pel carrer carteres amb certa quantitat de diners i els tornaren als seus amos