📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

El president de la societat de caçadors, sr. Graugés, publica un article amb el que lloa l'esport de la caça. La societat calderina fa poc que ha rebut l'aprovació per part de \la superioridad\". El president s'ha proposat que l'associació calderina sigui la millor i la més activa de la comarca. La societat compta amb un centenar de caçadors"

Amb una pregona poesia escrita en prosa, l'autor de 72 anys es creu al final de la seva vida, i des d'aquesta perspectiva fa un article carregadíssim d'amor per la vila de caldes. L'autor va viure la infantesa i joventut a caldes i malgrat l'absencia no ha deixat mai d'estimar caldes

Malgrat la seva condició de jove, l'autor intenta desxifrar l'evolució que està afectant a la joventut els darrers anys. Els canvis dels temps moderns i ye-yes estan afectant de ple a la joventut calderina. Nous conjunts electronics com els crater's estan de moda junt amb conjunts més tradicionals com els cinc som, una orquestra hereva dels desapareguts \trovadors\". La joventut del 1965 és molt diferent a la de fa pocs anys. És més independent i despreocupada. Busca la vida facil i no es complica l'existencia. Fins i tot defuig de les pel·licules de cinema amb arguments massa complicats, perque no es molesta en fer l'esforç d'entendre-les"

Descriu una conversa imaginaria que té lloc entre dos amics mentre prenen cafè al bar del casino caldense. El tema central és l'aplec que caliu calderí fa a caldes cada any. Un contertuli afirma que els de caliu només venen a caldes a presumir i l'altre rebat amb arguments que no només no venen a presumir sino que se senten totalment calderins malgrat no viure a caldes

En primer lloc l'autor afirma que és dificil comprendre l'aparició de l'home sobre la terra sense la participació de la teologia. Entrant en materia lamenta que la manca d'investigació de la vall de la riera i la poca fortuna casual ens hagin privat de descobrir la petjada de l'home del paleolitic. Del neolitic si que tenim constancia i bon material procedent de la bobila del negrell descobert per francesc cortada a finals del segle xix, qui el va lliurar al propietari de la finca sr. Marià de sans i de bette. El sr. De sans ho va ingressar a la seva col·leció de minerals i posteriorment, el seu fill va cedir el material al museu de caldes (fa una acurada descripció de la sepultura del negrell: materials i ubicació). En un altre punt descriu la troballa que tingué lloc al camí del mas pujades el febrer de 1960. Des de l'any 1961, l'equip capitanejat per l'autor s'ha personat diverses vegades a la bobila del negrell a requeriment del seu propietari sr. Francesc cortada per recollir (buena cantidad de ceramica neolitica) que apareix a un metre de profunditat. També fa breus apunts d'altres troballes (enterraments de la mateixa epoca) al mas rosell a l'any 1921 a l'excavar terra de ceramica pel forn busquets es descobriren 14 esquelets. Sortiren destrals, collarets, etc. Que foren repartits entre els treballadors. Un altre sepulcre es va trobar al carrer estació a l'any 1957. Només es va poder recuperar una destral de basalt. D'aquest tipus de destral se n'han trobat varies a la torre roja. També s'ha trobat material del neolitic a sant miquel de martres i pla d'aguilar. S'ha trobat silex a sant miquel de martres, el remei i a les cremades. Tot aquest materia del neolotic (fa 5000 anys) ens demostra que en aquell temps hi havia una comunitat important a caldes i les diferents troballes ens ensenyen com vivien

Mossen josep tintó, concili vaticà segon, altar major, papa joan xxiii, pius xii, religio, tradicions, historia, basede, urbanisme, les disposicions conciliars han fet que als darrers mesos s'hagi entrat en una dinamica de canvis al si de l'esglesia. Sobre tot en la part de la liturgia on s'ha aconseguit una participació més activa i comunitaria. En un altre punt, afirma que estan practicament acabades les obres de reconstrucció de l'altar major. Gràcies a haver-se demorat més del previst, ha estat possible sintonitzar la seva execució amb la corrent renovadora que s'ha produit en el si de l'esglesia als darrers anys i ara tenim l'altar major amb la decoració dels nous gustos i d'acord amb les exigencies de la nova liturgia. Els canvis a l'esglesia han portat una major implicació de seglars que fan de monitors en la celebració dels actes de cult. Un altre aspecte que també ha canviat és el dels actes funeraris, ara amb menys \pompa y ornato\". Per acabar es fa ressò de les dificultats que pateixen parroquia i familia en els temps moderns on la manca de diners fa treballar als fills molt joves, el pare no té temps per als fills i la mare ha de treballar fora de casa"

L'autor aporta moltes dades i xifres referents a la ampliació de la piscina. El pressupost del projecte és d'un milió de ptas. I detalla els ajuts i subvencions. També destaca els tramits per aconseguir tenir una piscina d'hivern. Els dirigents estatals de l'esport estan ajudant a d'altres poblacions a tenir la piscina climatitzada (igualada mataró, badalona) ciutats que a les competicions han quedat molt per sota dels nostres nedadors. Existeix una oferta del delegat d'esports sr. Samaranch en el sentit que si l'ajuntament proporciona els terrenys i l'aigua, es construirà una piscina coberta a caldes. El sr. Samaranch té interès en que l'aigua de la piscina coberta sigui termal

L'autor fa un gran elogi del turisme i de tots el beneficis que aquest fenomen aporta. També destaca la importancia de tractar bé als turistes ja que aixi tornaran . Del turisme local només aporta un breu punt on afirma que hauriem de valorar les nostres belleses i donar-les a coneixer a l'exterior ja que sense aquesta publicitat el missatge no arriba als turistes

Amb una columna breu, demana col·laboració amb la tombola benefica pro creu roja i hospital asil que romandrà oberta durant la festa major

L'autor mostra el nerviosisme normal d'abans de fer el viatge de rio a montevideo. L'autor és el conductor de la furgoneta que transporta la meitat dels musics de l'orquestra. En un altre punt mostra preocupació per l'economia del brasil ja que els preus de les coses no paren de pujar. Els comerciants apujen cada dia els seus articles