📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

La portada és encapçadala pel \parte de guerra\" datat a salamanca el dia 29 de gener de 1939 on figura caldes de montbui com un dels pobles \"liberados\". La columna de portada és dedicada a recordar aquella data de fa 28 anys, quan aquest mateix \"parte\" va ser retransmes per radio aquella mateixa nit. Fa una clara propaganda a favor de la \"cruzada de liberacion\" de franco i dels beneficis que ha portat"

La facultat de sant antoni surt al pas d'una informació que va apareixer al setmanari montbui. Aquella informació es feia ressò de la decisió de la facultat de traslladar la festa al diumenge seguent al dia del sant. La facultat assegura que aquest canvi no s'ha fet a la lleugera, s'han sopesat tots els pros i els contres. En primer lloc hi ha una questió econòmica ja que les quotes dels socis de la facultat no cobreixen ni el 20% de les despeses de la festa. L'any 1965 la festa va caure en diumenge i va ser l'únic any en que es varen cobrir les despeses ja que hi hagué molta més gent. Aporta xifres per ilustrar els arguments: pressupost de l'any 1965: 62.823 ptas. Pressupost de l'any 1966: 64.814 ptas. Pressupost de 1967: 67.000 ptas. Quotes de socis: any 1965: 11.400, any 1966: 11.450 ptas. Any 1967 12.100 ptas. Si es volgués cobrir tot el pressupost amb les quotes dels socis, aquestes haurien de pujar moltíssim i no seria ben acceptat. I si es continues fent la festa en el dia del sant, es posaria en perill la festa ja que quedarien hipotecats. Els de la facultat prefereixen una festa popular i en la que tothom hi pugui participar, i no volen una festa reduida i tancada. Des de la facultat no posaran interessos particulars per sobre dels generals, camp duplicat

Amb una mena de publicitat sense requadre apareix aquest text "esta obra puramente caldense está en vias de reorganizacion. Interesate por el jubileo de este montepio de prevision social"

Es fa ressò d'una carta d'agraiment rebuda a la redacció del setmanari montbui. La carta ve signada per la sra. Magdalena alemany, que és la neboda del dr. Mossen alemany. Aquell que fou mossen de caldes a principis del segle xx i que tingué la desgracia de patir l'incendi fortuit de l'esglesia parroquial del 28 de maig de 1907. El dr. Alemany té un carrer a caldes dedicat a la seva memoria. En vida fou conegut popularment com \el pare dels pobres\". Fou un mossen totalment compromès amb caldes, la parroquia i amb els calderins més necessitats. Va donar tot el que tenia, fins l'extrem d'acabar els seus darrers dies quasi en l'indigencia. La seva neboda, ja molt gran i impossibilitada, fa anys que viu a barcelona, i des d'allí, agraeix que el setmanari montbui li continui arribant gratuitament cada setmana. Una mostra del bon record que el seu tiet va deixar a caldes."

Es fa ressò de la mort del sr. Juan martinez, jefe dels vigilants nocturns de caldes (serenos) i guardia civil retirat. El finat portava pocs anys a caldes, però s'havia guanyat moltes amistats. Dóna el pésam a la seva vidua emilia cijes i a la seva filla

Enguany els de la facultat de sant antoni, s'han deixat seduir pels vents de canvi que bufen arreu i han decidit celebrar la seva festa el diumenge seguent del dia del sant (17 de gener). Sembla ser que aquesta decissió s'ha pres sense el consentiment dels traginers i aquest fet ha sentat molt malament als traginers tradicionalistes, fins l'extrem de provocar una greu excissió. Des de montbui, esperen que un cop superats els moments de mal humor tot es solucioni i que la facultat en surti més reforçada

Publica les xifres del moviment demografic de l'any 1966. Naixeren 49 nens i 40 nenes total 89. Hi hagueren 60 matrimonis. Moriren 1 nen, 1 nena, 30 homes i 30 dones total 62

La societat de caçadors el senglar, presenta un pla per exterminar als animals que consideren \dañinos\". Presenta un llistat dels preus que es pagaran als caçadors que matin a aquests animals: tuixó (tejon) 300 ptas. Guineu (zorra) 100 ptas. (gato montés) 100 ptas. (mustela) 25 ptas. (garzas) 15 ptas. Per cobrar aquestes quantitats, s'hauran de presentar al secretari de l'associació sr. Dolz"

Amb la seva mestria habitual, l'autor descriu la fira d'alasitas. Un important punt de trobada pels indis bolivians

Degut a l'augment progresiu dels batejos que es celebren a la parroquia i seguint les normes que emanen del concili vaticà segon, es procurarà si no hi ha un motiu raonable, celebrar els batejos de forma comunitaria. Els batejos comunitaris tindran lloc els diumenges a les quatre