📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

A l'habitual salutació de festa major, l'alcalde defuig qualsevol tema polemic o d'actualitat i es dedica a destacar el sentit de la festa major i el retrobament d'amics i familiars que representa

A noms propis figuren els comerços i les industries inclosos a l'extra de la festa major 1968

Publica les fotos de la pubilla de caldes 1968 i les 4 dames d'honor. L'article no té text

Amb un bon article, l'autor es centra en l'epoca prerromana a caldes. Destaca que entre els segles iv i v ac els habitants de caldes deixaren la plana per fortificar-se als turons. El poblat més important d'aquells \presuntos iberos\" fou el de la torre roja. Els estudis i les cates arqueològiques que s'hi han fet fan suposar que hi podrien haver de 1.500 a 2.000 habitants, comptant 7 membres per familia. Apunta la posibilitat que la necropolis es podria trobar al pla de les ànimes, però també podria ser a prop de l'ermita de sant miquel de l'arn, on s'hi ha trobat molta ceràmica relacionada amb enterraments. A la torre roja s'hi han trobat 13 monedes, molts pesos de teler, fusaioles, fibules, agulles, eines del camp, agulles d'os, bales de plom, molins, destrals de pedra (basalt) es creu que aquestes destrals no les utilitzaven els ibers, les trobaven als jaciments prehistorics i les utilitzaven d'amulets. També descriu la troballa de \"la dama d'eusti\" i apunta la possibilitat que aquesta població podria ser eusti"

Publica els acords presos a les sessions plenaries dels dies 6, 13, 20 i 27 de maig de 1968. Entre d'altrs temes menors, es va acordar comprar la finca del molí de l'esclop per fins encaminats a solucionar l'abastiment d'aigues a la població. En un altre punt es va facultar a l'alcalde per tal que compareixi davant el notari per tal d'acreditar que la finca denominada bosc de la vila, situada al torrent jordana és propietat de l'ajuntament.

Cultura, queixes, tradicions, l'autor pregunta que ha passat amb caliu calderí ja que està punt d'acabar l'any i no se sap res del tradicional aplec de caliu calderí a caldes. Com a calderí lamentaria molt la defunció de caliu calderí ja que era un esdeveniment entranyable. En un to més general lamenta la mala sort que tradicionalment ha patit caldes ja que són moltes les iniciatives culturals que no acaben d'arrelar. Amb certa facilitat apareixen i desapareixen conjunts, cors, rondalles, bastoners, tuna...

Anima als calderins a ser solidaris amb els més necessitats. Demana col·laboració al sorteig pro creu roja local i hospital asil de santa susanna i a la questació que tindrà lloc durant la capvuitada. En un altre punt també demana que la gent participi a la tombola benefica que cada any es monta per la festa major. També demana generositat quan rebin la questació de les noies de la seccion femenina que demanen diners pels seus projectes de formació social

Publicita que durant els dies de la festa major, mobles xalabarder, de l'avinguda pi i margall 70-72 exposarà un \tapete\" obra de dolors vilartimó. Especifica que la sra. Vilartimó és \"invidente\""

El cinema del casino caldense publicita la pel·licula el baldiri de la costa. Protagonitzada per joan capri i parlada en català

Es fa ressò de l'exit de la celebració de la festa major. El temps va permetre el lluiment dels actes programats. Coma novetat, destaca l'actuació de la tuna estudiantil vedruna. També destaca la aparatosa caiguda que va patir en farellàs. Gegant local va poder continuar però amb un aparatòs venatge al cap i un dit trencat. L'exposició \recull d'art d'artistes amants de caldes\", va tenir una bona acollida*"