📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

A noms propis els comerços i industries que es vàren anunciar a l'extra de la festa major de 1971

A l'habitual escrit de l'alcalde per l'extra de la festa major, destaca les millores que s'han fet en la distribució d'aigua potable. També destaca la inauguració de les noves escuelas nacionales que tindrà lloc el proper curs escolar. Unes escoles dotades amb els avenços pedagogics. També parla de les obres de la variant de la carretera de barcelona. Unes obres que ja han començat i que donaran molta comoditat als calderins, ja que el constant augment de transit molestava molt als veins

Reprodueix dues cartes escrites en català l'any 1954 amb motiu dels 10 anys de vida del setmanari montbui. La primera l'envia joan oller des de brasil i va adreçada al seu amic i director del montbui josep rifé. La segona és la resposta de la primera carta. Amb aquest correus, va començar la fructifera col·laboració de joan oller amb el montbui. L'epileg és un sentit i emotiu record a josep rifé, mort fa poc

Amb un emotiu article, l'autor recorda al seu amic josep rifé, director de montbui desaparegut fa poc. Recorda que als deu anys ja va fer una revista. Després vindria la direcció esbarjo on a més hi col·laborava amb pseudonims com josep carbó d'alzina. També va dirigir el butlletí de la delegació local sindical i va ser corresponsal de la vanguardia. L'autor no pot separar els mots montbui i josep rifé, ja que rifé va donar molt a montbui d'una manera amateur. Destaca la feinada que porta treure el montbui cada setmana. Una hemeroteca de luxe pels historiadors del futur

Aquest és l'habitual escrit del mossen a l'extra de la festa major. La novetat és que l'autor és el nou mossen. Un mossen que acostuma escriure al montbui en català. L'article versa sobre els canvis de la societat i la manera d'acostumar-s'hi des de l'optica cristiana

Recorda l'any 1948 quan un grup d'entusiastes locals capitanejats per l'expert arqueoleg josep colominas*, ja desapagregut, varen empendre una campanya de prospeccions arqueològiques per caldes. Els resultats foren positius i es va materialitzar la ideia d'un museu arqueologic municipal. Amb el temps, aquella llavor va arrelar i amb nous membres es va continuar treballant. Ara (1971) la junta del patronat de museus, gràcies a la col·laboració del museu arqueologic de barcelona, que ha donat sis vitrines i a l'aportació de l'ajuntament, amb la restauració del local, s'ha aconseguit donar una molt millor imatge al museu. El museu arqueologic municipal no compta amb peces monumentals però compta amb l'assessorament del servei nacional d'excavacions arqueològiques. La vall mitjana de la riera de caldes s'ha mostrat molt fructífera i revela una època que va des de la prehistòria a l'època musulmana. El museu anirà recollint les noves troballes. Lamenta que encara no s'hagi trobat cap resta del paleolitic. Les restes humanes més antigues que s'han trobat a caldes corresponen al neolitic (uns 5.000 anys). Es tracta d'uns sepulcres de fosa trobats a la bobila del negrell pel sr. Cortada. També fa esment del pas per caldes de la gent de l'edat del bronze (cova de solanes i el fonoll) i dels celtes (sot del camaló). També fa esment dels ibers (bosc de la xarona, torre roja, turó gros de can camp, puig alt de can viver). També fa esment al pas dels romans, els visigots, els àrabs, la reconquesta, els jueus. Per acabar aporta dades de censos. Al 1359, caldes tenia 646 habitants i granollers 651. A l'any 1553, caldes tenia 995, granollers 1.045 i sabadell 590. Una veritable lliçò d'historia

L'autor repassa la proppassada temporada del basquet calderí. El primer equip es va tornar a quedar a les portes de l'ascens a la segona categoria estatal \nacional\". Fa un repàs dels resultats obtingfuts de les diferents categories del basquet local. Destaca que el club de basquet local és quasi una excepció ja que no només no cobra ningú, sino que els jugadors s'han de pagar la quota de socis i el calçat esportiu"

L'autor fa un resum dels exits esportius de la temporada. Dedica un paragraf a cada un dels 8 esports que es practiquen a la vila: futbol, basquet, natació, hoquei, caça, waterpolo, patinatge artistic i ciclisme

L'autor posa de relleu la problemàtica de l'esport a nivell estatal. Fa esment de les problemàtiques dels mètodes d'entrenament intensius i de la forja de campions

Publica els noms dels calderins-ines que han obtingut una beca d'estudis