📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Am un to humoristic, distès i en català, fa un repàs cronologic per la història de la música calderina. Recorda una banda de músics molt antiga que estava composta integrament per espardenyers i sabaters, excepte un flautista que era ebenista, aquesta formació amenitzava molts actes, caldes i a diversos pobles del vallès (ball de gitanes, entrada de ball de sant antoni, apostolats, etc) també recorda al mestre xancó i la banda municipal. Una banda entranyable que ha donat importants músics professionals com aragay, busquets i oller. També recorda la creació recent d'un quintet, tan recent que ni en parla, ja que tothom ho sap

L'autor publica una historia de la moneda a l'edat antiga. La història de la moneda va començar ambs els lydis (asia menor) a la primera meitat del segle vii dc. Inclou les barrejes de materials mes habituals de les monedes

Es fa ressò de l'actuació al casino del "conocido" conjunt "los continuados". El conjunt va tocar els seus temes més coneguts però va decebre una mica ja que hi hagué massa diferencia de so entre el de l'actuació i el del disc. Al darrer punt comunica que aviat actuarà el conjunt "los angeles"

Es felicita pel fet que darrerament, caldes apareix sovint als diaris de gran tirada. Recorda que fa un parell de setmanes el correo catalan va dedicar a caldes un suplement i el diario de barcelona del dia 18 d'agost, també es va fer ressò de les nostres joies tutristiques. Lamenta que els reportatges no es facin ressò dels problemes de la vila i acaba dient que no només de turisme viu el poble

Publica el resum dels acords presos a la sessió plenaria del dia 16 d'agost de 1972. Entre d'altres temes menors, es va acordar arrendar un pis (1er 1era) de l'immoble del carrer joan samsò i habilitar-lo per oficines municipals

Reprodueix el fragment del libre "jardin de maria" que fa referencia a la capella del remei i que fou escrit l'any 1772. La nota reproduida s'ha extret d'un original de la biblioteca - arxiu de la farmacia codina

Amb un llarg article en català, el pare poch aporta llum sobre la història dels jueus. Al primer punt recorda l'edicte del 3 de març de de 1492 amb el que s'obligava als jueus a convertir-se al cristianisme o a marxar. Afirma que si bé aquella expulsió va comptar amb el vistiplau popular, aquell fet va fer caure l'economia espanyola. Al segon punt es centra en els jueus calderins. Afirma que moltes guies se'n han fet ressò, però la monografia antiga que més aporta sobre el tema és el llibre d'avel·li xalabarder, i es recolza en ella per afirmar que els calls jueus havien de tenir el permís del rei i les famílies de cada jueria eren limitades. Només unes 60 poblacions de catalunya tingueren call jueu. El call jueu de caldes es va establir posteriorment a l'any 1300 i es va establir a la barriada del carrer de barcelona. Afirma que l'actual carrer de santiago, abans era el dels jueus i aquest arribava fins al carrer del forn, nom que ve perque era el lloc on els jueus hi tenien establert el seu forn o fleca. També afirma xalabarder que el call calderí hauria d'haver estat important ja que tenien sinagoga i fossar fora del poble, conegut encara aquell paratge pel fossar dels jueus. També tenia escola particular amb el seu rabí, que fou successor de l'antic levita i llotja on es reunien per tractar dels seus negocis. Xalabarder al 1935 publicava que malgrat les reformes dels carrers, encara es conservaven petjades dels jueus a l'interior de les cases. Després l'autor es recolza en la rodalia de moreu rey per afirmar que la primera dada arxivistica data de 1261 quan el rei jaume i parla de calls, suposa que inclou el calderí. En un altre punt afirma que el call de caldes, el 1261 era dels més prestigiosos de catalunya. A mitjans del segle xiv, el call va poder ampliar en nombre de cases amb 10 més per autorizació reial (extret de caldes capital degana del vallès). En un altre punt cita a llobet i vall-llosera per afirmar que un tal astruc de caldes (jueu) al 1305 deixava diners al 20%. Torna a citar a moreu rey i diu que el call va durar uns 300 anys i que el lloc anomenat el fossar dels jueus va ser replenat i edificat a les darreries del segle xviii i primeries del xix ara anomenat barri de canyelles ja que el mestre de cases joan canyelles i turull hi construia cases al 1792 sobre unes terres del dr. A. Marcer. En un altre punt afirma que cornet i mas, cuspinera i xalabarder creien que el carrer santiago (sant jaume) era el carrer dels jueus (moreu rey diu que s'equivoquen i afirma que sens dubte el carrer del jueus era el carrer de barcelona i aporta molta documentació que demostra la seva opinió). Per contra llobet i vall-llosera creia que era el carrer de la lleonarda. Per acabar recorda la pujança econòmica del caldes d'aquells temps, quan el rei jaume i hi tenia palau a caldes. Poc després vindria la devallada i caldes perderia la capitalitat del vallès

Amb un anunci de mitja pàgina, publicita el iiier torneig del vallès que tindrà lloc al camp d'esports de castellar del vallès. Hi participaràn quatre equips (noms propis). Anima a tots els socis i simpatitzants de l'equip de futbol local a assistir a castellar per aplaudir al nostre equip

Es fa ressò de l'exit que està tinguent la biblioteca. Afirma que durant els mesos escolars, fins i tot hi havia cua per agafar un lloc. Tot i que molts hi anaven a divertir-se. Ara que el curs s'ha acabat, la biblioteca ha vist molt reduida l'assistencia. Són pocs els que hi van a llegir i la majoria prefereixen endur-se el llibre en prestec

El director de les escoles comunica que s'ha ampliat l'antiga agrupació escolar en sis unitats escolars pel proper curs 1972-73 i s'ha constituit en "colegio nacional". Anuncia que amb l'ampliació hi ha places vacants i que s'obre un nou plaç d'inscripció. Una vegada cobertes totes les vacants no s'admetran més alumnes.