📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Informa que, per fi, el pla anomenat ciutat riera de caldes serà realitat ja que el ministre de la vivenda sr. Mortes a fet el tret de sortida amb un pressupost de 322 mil·lions de ptas. L'autor afirma que la construcció de la nova ciutat aportarà beneficis a caldes i la treurà de l'adormiment en que fa temps que es troba. Afirma que la nova ciutat s'asentarà principalment entre mollet i santa perpetua. També parla d'una futura autopista mollet caldes i del tercer cinturò metropolità. Només lamenta que el nom de ciutat riera de caldes que des de fa anys semblava que seria el definitiu, finalment ha estat canviat pel de gallecs

Publica una entrevista a joan riba, exalcalde de caldes i home molt vinculat amb l'esport. El sr. Riba va formar part de l'equip de rem dels jocs olimpics de paris de 1924. Quan ell va ser alcalde de caldes es va fundar el club natació caldes, una entitat de la que és president des del dia de la fundació del club l'any 1955. L'entrevista gira a l'entorn del club natació caldes i la piscina. Afitrma que el cami per arribar al present del club ha estat dur. S'ha comptat amb la cessió de terrenys per part de l'ajuntament, subvencions supramunicipals, els avals de socis fundadors i les quotes dels socis. Actualment (1972) el club natacio te uns 2.000 socis. L'entrevistat admet que la darrera assemblea general per posar al dia els nous estatuts del club fou força mogudeta, ja que hi hagueren moltes propostes de modificació de punts i algunes maneres incorrectes de comportament. En un punt es parla de la recent contractació del sr. Alfred barceló com a responsable de la neteja i el manteniment de les instal·lacions ja que darrerament hi havia hagut queixes al respecte. De l'aspecte esportiu destaca els cursets per tal que els calderins aprenguin a nedar. Tambe recorda amb emotivitat l'homenatge del que fa poc fou objecte. També destaca els exits de la secció d'hoquei sobre patins i la intenció d'ampliar les seccions. Per acabar destaca l'exit de la piscina coberta i esperen tenir aviat el gimnas totalment equipat

Al primer punt, l'autor posa sobre la taula el greu problema economic que pateixen els ajuntaments en general i el de caldes en particular. Aquesta mancança economica és la responsable de la no solució de molts problemes com el de l'asfaltat dels carrers que encara són de terra. Al segon apunta una solució: que augmentin els diners que cobra l'ajuntament pels permisos d'obres. Afirma que en l'actualitat s'estan construint moltes torres i xalets a llocs on hi havia boscos. Lamenta que malgrat l'augment de preus de tot allò relacionat amb la construcció, els permisos d'obres són molt economics en comparació amb el preu de l'obra acabada. Inclou l'exemple suceit fa poc: pels permisos de la construcció de tres vivendes a zones residencials i de sis d'obres menors, l'ajuntament només ha ingressat 7.528 ptas.

A tota pàgina, ramon de simón i fill de l'avinguda pi i margall 116, oferta una rentadora superautomàtica new - pol \al precio increible de 9.500 ptas\". La fabrica de mobles i les oficines de l'empresa són al carrer pare poch s/n*"

Després de la dimisió la junta del club futbol caldes de fa uns mesos, el club va entrat en una forta crisi. Ara sembla que les coses tornen a marxar i a la darrera assemblea de socis va quedar constituida una nova junta encapçalada per l'alcalde ramon sagalés com a president honorari i pel sr. Jaume badia com a president executiu. (la resta dels membres de la junta i els vocals són a noms propis)

Al primer punt recorda que des del gener de 1944 fins l'abril de 1972 la impressió del setmanari montbui va anar a càrrec del sr. Jaume sendra. En un altre punt recorda una epoca d'abandonament del setmanari i que aleshores fou ell amb el seu esforç qui el va mantenir viu. Després, una sèrie \de imponderables\" feren que es deslligués del setmanari. Ara fa uns dies s'han assabentat que ha patit una intervenció quirúrgica que sembla que ha anat bé. La redacció del setmanari es felicita i li desitgen un bon restabliment de la salut"

Es fa ressò de l'accident de circulació que va patir el calderí jordi bellavista. Bellavista volia anar de caldes a barcelona i va fer servir el sistema de l'auto-stop. El cotxe va patir un accident en el que va morir el conductor. Bellavista fou ingressat en un hospital barceloní amb ferides a la cara

Publica una entrevista curta i en català a mossen ramon. L'entrevista es desenvolupa en format de preguntes i respostes curtes. Mossen ramon va neixer el 4 de setembre de 1884 a la molsosa i és sacerdot a caldes des de fa molt temps. Afirma que la seva afecció els el \casal\", quan hi era. En totes les preguntes denota un gran amor per caldes i els calderins"

Pare poch, monografia local, historia, termalisme, turisme*, sanitat*, estrangers*, a la primera part, el pare poch fa una llarga tirallonga de tots els autors que han fet estudis sobre caldes i aporta noms de personatges històrics que han pres banys calderins (sense aprofundir gaire) al primer punt cita als autors més antics i afirma que bàsicament es dedicaven a citar els fenomens termals i algunes cases de banys. Al segon punt s'ocupa de les guies de caldes i afirma que van dedicades a un públic més turista que baniysta. // a la segona part, l'autor fa un repas de l'evolució del turisme termal a caldes al llarg dels segles. Comença pels romans i les seves làpides votíves en agraiment per haver estat guarits de les seves dolències. Després es remonta al segles xvii i xix amb l'aparició dels textos que lloen les aigues curatives de caldes. Destaca que al segle xix els metges tingueren molta importancia ja que receptaven les aigues calderines als malalts reumàtics. També l'arribada de viatgers estrangers i nacionals famosos a l'época del romanticisme que passaren per caldes de camí a sant miquel del fai com victor balaguer, francesc camprodón, javier castaños (vencedor contra els francesos a la batalla de bailen, després fou capità general de catalunya), p. Jaume villanueva, teófilo gautier, georges sand \compañera del tísico chopin\", lord byron. També destaca a personalitats coetanies calderines com josep antoni llobet i vall-llosera (exiliat lliberal a frança) i climent cuspinera "

Destaca que als darrers temps, el casino caldense està aconseguint portar grups de renom pel ball dominical. Destaca que amb motiu de la celebració de la festa dels pellaires hi actuaren el grup los ochenta centavos, que ha obtigut premis i el reconeixemen internacional. També han actuat fa poc el conjunt los angeles i aviat ho farà el conjunt internacional the black angels. Felicita al casino per la línia que porten. En un punt afirma que fa uns anys al casino caldense no hi havia ball a la temporada d'estiu i la temporada s'obria a la tardor, sobre el 24 de setembre