📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica una entrevista al nou president executiu del club futbol caldes sr, jaume badia. El sr. Badia afirma que la dimissió en boc de l'anterior junta fou deguda a una diversitat d'opinions entre la junta i els jugadors. Després de la dimissió es va obrir una llarga i profunda crisi fins que ha entrat una junta totalment renovada. Amb moltes ganes però amb poca experiencia. Actualment el club te uns 300 socis, i la nova junta es proposa fer una campanya per augmentar els socis. De moment els jugadors i l'entrenador sr. Pregona han donat un \xec en blanc\" a la nova junta. La junta no està per la labor de fer fitxatges forasters, llevat d'excepcions i amb les mateixes condicions que els jugadors locals. La nova junta vol donar protagonisme al futbol base"

Publica els acords presos a les sessions plenàries dels dies 18 i 25 de setembre de 1972. La majoria d'acords es correspon a permisos d'obres particulars* i al pagament de factures. En un punt es va acordar informar de l'expedient d'activitats promogut pel sr. Joan rovira serradesanferm per instal·lar un taller de fusteria al carrer espartero num 2-b. En un altre punt es va acordar admetre a les oposicions convocades per cobrir dues places d'auxiliar administratiu als srs. Josep serrat casals, joan garcia nova i santos garcia re. En un altre punt es va acordar reconeixer la cessió de drets funeraris a josep puigsallosa i redactar les bases pel concurs de pompes funebres i conducció de cadavers. En un altre punt es va autoritzar a la mútua nostra senyora del carme de granollers la col·locació d'un retol a l'avinguda pi i margall 53. A la mateixa mútua també se li va concedir permis per instal·lar un ambulatori \medico-quirurgico\" al mateix local, sempre i quan es compleixin els requisits legals per tal instal·lació. En un altre puntes va acordar aprovar provisionalment el projecte del pla parcial d'ordenació finca ribó i elevar-lo a la comissió provincial d'urbanisme"

Amb un article breu i en català, el sr. Jaume llossas fa un repàs pels molts pobles que al llarg de la historia i encara avui han utilitzat les petxines com a moneda.

Publica una poesia humorística en català que versa sobre un matrimoni vegetarià afeccionat als bolets i ho lliga amb els noms humoristics dels bolets (peu de rata, carn de gallina, etc.)

Es fa ressò de la visita de varies personalitats de l'arqueologia al museu arqueologic municipal. El professor x. Barral, procedent de l'\ecole practique des hautes etudes, sciencies historiques et philologie de la sorbonne. Paris\" es va interessar per les troballes de mosaics a caldes ja que estudia els mosaics d'aquella época. També visitaren el museu els professors mr. Georges fabre i melle i anne maria demmailly del \"centre pierre paris\" de la \"universite de bordeaux\". El sr. Fabre està interessat en l'estudi de les inscripcions romanes i la professora anne marie està estudiant les diferents marques dels ceramistes de les àmfores romanes. El director va complaure a tots els visitanst i els hi va proporcionar abundant material."

Publica una llarguíssima entrevista en català feta al pare poch. L'entrevista tigué lloc a la direcció de l'escola pia de caldes. El pare poch afirma que fa vint anys, el calderí de carrer poc sabia de la historia de caldes. Ara, gràcies als treballs previs de gent com xalabarder, solà i als actuals de moreu rey, llogari sala, etc. Els calderins comencen a coneixer la veritable importancia històrica de caldes. Afirma que és molt important que als joves sel's hi expliqui la nostre història d'una manera planera. També demana publicacions populars que apropin la història local al poble. En un altre punt fa un repas per l'evolució actual de la vila. També recorda algunes de les seves publicacions \el cristo vendido\" (en vers), \"señor capitan y monje\" (en vers) que es va estrenar al casino i \"platon\". També té molts treballs publicats a moltes publicacions com montbui i un poema inedit dedicat a la mare de deu del remei que dorm al seu calaix. En un altre punt s'exten sobre les diferencies del jovent d'ahir i el d'avui i el concepte antic d'autoritat i l'actual de llibertat personal. També dedica una llarga parrafada als canvis de l'esglesia. Afirma que l'esglesia sempre ha evolucionat i ha d'evolucionar, però no es mulla gaire preguntat sobre la nova llei d'educació, si que es mulla i afirma que fa quasi 20 anys que no imparteix educació dins les aules. Però es mostra molt informat i compromès amb l'educacio. Afirma que l'e.g.b. Serà un canvi fort en el sistema educatiu. Un canvi que ve inspirat pels sistemes educatius de més enllà dels pirineus i que és molt necessari, tot i que compren els recels que està causant en algunes persones. Per finalitzar, afirma que el pare poch ha viscut moltes temporades a l'estranger i actualment viu a alella on és educador de joventut. Malgrat tot, per sobre de tot és i se sent molt calderí"

Publica un poema inspirat per un treball molt trist titulat la desamparada.*

Es fa ressò d'una nova exposició a la casa de cultura de la caixa de pensions. Els artistes són esther i ramon i presenten obres de ceràmica i escultura respectivament

A tota portada publica un article altament propagandistic dedicat a recordar i lloar la figura de jose antonio primo de rivera, fundador de falange. L'autor és de \la vella guardia\" i s'adreça als joves per tal que recordin el sacrifici que feren i demana que aquest no sigui en và. Recorda pensaments joseantonians com el que demanava l'abolició implacable dels partits politics amb totes les seves consequencies"

Amb un atricle en català t. I p. Repàssen diverses costums o tradicions calderines sense concretar massa. Al final del treball s'endinsen en el tema de fons: les bruixes de caldes. Recorden els escrits que avel·li xalabarder publicava al butlletí del centre excursionista calderi de l'any 1929 i que feien referencies a les bruixes de caldes. Amb el titol d'els temps de les bruixes xalabarder aportava dades extretres del llibre d'actes del consell de caldes del segle xvii on hi figuren els judicis als que foren sotmeses varies calderines acusades de bruixeria. Tambe recorda toponims com el salt de les bruixes, la font del dimoni i que al puigdomí s'hi havien aixecat forques