📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publicita el partit d'hoquei sobre patins corresponent a la copa de "s.e. Gemneralísimo" que tindrà lloc a la pista poliesportiva municipal entre l'equip local i el c.p. Kiber de mieres

Publica varies noticies referents al l'hoquei calderí. A la primera es fa ressò de la còmoda victoria de l'equip local a l'eliminatoria de la copa del generalisimo contra el c.p. Kiber. Al segon punt, mostra preocupació ja que si bé es cert que el caldes va salvar la promoció per baixar de categoria, el comité de competició pot sancionar al club local per alineació indeguda. Aquest fet significaria que si no prosperen els recursos, el caldes hauria de jugar la promoció. Al tercer punt es fa ressò del partit que enfrontarà al caldes i al barça corresponent als quarts de final de la copa del generalisimo d'hoquei*

La delegació provincial de treball comunica que segons la llei de col·locació (ja existent) tots els anuncis que continguin ofertes de treball, han d'obtenir el corresponent vist i plau de servei sindical de col·locació. En cas d'incompliment seran sancionats els anunciants i les agencies publicitaries

Amb un article en català, l'autor recorda la personalitat del finat francesc aragay, un calderí dels que deixen petjada per la sava personalitat i bon fer. L'autor i francesc aragay eren de la mateixa quinta i relata una anecdota de la guerra: aragay es va \enxufar\" a la cuina i a l'hora de repartir el \"ranxo\", sense mirar-se, els de caldes deien la paraula \"caldes\" i ell ensorrava més el cullerot i així sortia més espès. També recorda les seves aptituts teatrals i artistiques, sobre tot en els seus pessebres. El finat era una persona sempre disposada a ajudar. En una ocasió, mossen ramon estava preocupat perque no arribava la pel·licula que havia de projectar al casal catequistic. L'autor i en \"cisco\" aragay varen improvitzar una vetllada a base de cançons, titelles i pallassos que va encantar a la mainada"

Casal catequistic, agrupació de pessebristes", recordatori, catala, musica, teatre, art, amb un article en català, l'autor es fa ressò de la mort de francesc aragay, un calderí molt popular i amb un caracter molt agradable i simpatic. Francesc aragay havia participat en moltes de les activitats culturals de la vila: havia cantat amb l'orfeó calderí i amb l'apostolat i també havia actuat com a músic amb l'orquestra familiar. També va deixar molt bon record en la seva vessant d'actor, va actuar a tots els teatres calderins i va formar part de joventut eterna. També fou molt destacable la seva tasca des de l'agrupació de pessebristes. Una gran perdua

Publica els acords presos a la sessió plenaria del dia 23 d'abril de 1974. Entre d'altres permisos d'obres particulars, es va autoritzar al sr. Francesc torras la construcció d'una granja al quilòmetre 2,5 de la carretera de caldes a granollers

Es fa ressò de l'ordenació sacerdotal de josep morros, pertanyent a la comunitat escolàpia de caldes. El pare morros ha dedicat part de la seva tasca als joves

L'autor descriu la reunió extraordinaria de socis del casino caldense convocada per l'aprovació dels nous estatuts. L'autor (critic amb la junta) descriu un ambient força tens. Hi assistiren 31 socis dels 585 que té la societat. Alguns socis (noms propis) debatiren sobre diversos temes força irrellevants. El punt més punyent fou quan el sr. Cortada va preguntar perquè quan es va projectar el film el padrino hi va haver tres preus (gratis pels socis, 40 ptas. Per l'acompanyant i 80 pel públic) i al cap de tres setmanes es va tornar a projectar al preu únic de 30 ptas. El \conserje\" de l'entitat sr. Orriols, va respondre en nom de l'empresari que té arrendat el cinema del casino, que la culpa era de l'empresa distribuidora. Finalment, els estatuts foren aprovats per 30 vots a favor i cap en contra. Al darrer punt, l'autor afirma que si bé l'aprovació dels estatuts és legal, cal tenir molt en compte que la gran majoria dels socis no hi va assistir i que aquest fet hauria de fer reflexionar a la junta. L'autor afirma que molts socis no estan d'acord amb la gestió i el rumb de la societat però ho diuen pel carrer i no a la junta. L'alcalde i president del casino sr. Pujol va arribar tard per obligacions d'alcaldia però al final de la reunió va assegurar que la cantant núria feliu actuarà al casino i que serà gratis pels socis"

Es fa ressò de l'exit del festival de final de curs de l'escola pia que va tenir lloc al pati de la mateixa escola a càrrec dels mateixos alumnes. El festival fou molt variat i en conjunt el qualifica com un dels millors que s'han presenciat.

Abans d'entrar en materia, el pare poch fa un reconeixement a santiago sobrequés i a jaume vicens vives per la seva tasca en la manera docent d'acostar la història als alumnes, fugint dels tòpics de la llista dels reis gots i apropant la història a la gent d'una manera més entenedora i didàctica. Entrant en materia, l'autor fa una interessant aproximació al text que va escriure francisco de zamora al 1789 i el situa en el context històric vallesà i europeu. El pare poch cita diversos fragments de zamora, els raona amb encert i els compara amb les afirmacions d'altres geografs o viatgers que visitaren caldes abans de zamora. El punt en el que para més atenció és en el que zamora cita a jose jordan i la seva descripció d'uns banys i tombes trobades al jardí d'un tal altet. Zamora no va trobar cap calderí que conegues al tal altet. El pare poch afirma que podria ser que feren referencia al sr. Aulet