📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb un anunci a tota pàgina, la mútua del carme publica el quadre dels especialistes i els horaris que visiten a caldes

Es fa ressò de la visita que feren a caldes el diputat provincial sr. Salmerón i el jefe dels serveis tècnics camil pallars. La visita va coincidir amb la festa major i visitaren l'exposició d'antics ofics calderins i el mas manolo. A la tarda, també assistiren al concert que va tenir lloc al recinte de les termes romanes. Els visitants foren rebuts pel consistori en ple i foren obsequiats amb un número de l'extra de la festa major del setmanari montbui

Publica el programa oficial dels actes previstos per la festa major de 1974

Publica una entrevista al regidor joan badia, tercer tinent d'alcalde i ponent de la comissió de cultura i esports. El sr. Badia afirma que hi ha algun petit problema d'escolarització però res a veure amb els problemes d'altres pobles. El seu objectiu és aconseguir la implantació d'un institut d'ensenyament mitjà per tal d'evitar els desplaçaments dels estudiants calderins. També afirma que els centres educatius de la vila són suficients i més quan s'obrin les 8 aules d'e.g.b. Preguntat sobre el tema esportiu, afirma que hi ha algun problema, sobretot de caire econòmic. El més important és la construcció d'un pavelló cobert per la secció d'hoquei del club natació caldes. I més si es té en compte que el club d'hoquei està obligat a tenir pista coberta per la propera temporada. Sobre el tema de la immigració, afirma que calen ponts de comunicació amb els nouvinguts per tal de facilitar-los la integració. En un altre punt, afirma que hi ha el projecte de traslladar el museu arqueologic a l'edifici de l'hospital asil, quan aquest sigui traslladat al nou edifici que s'està construint

Publica una entrevista a montserrat berenguer, pubilla de caldes 1974. La nova pubilla és neboda de l'alcalde però creu que no ha estat aquets el motiu pel que ha arribat a ser pubilla. Fins i tot li ha molestat que alguns ho pensessin. Montserrat berenguer contesta sense embuts i fa referencia a temes d'actualitat. Creu que a caldes s'ha de millorar el tema de l'esbargiment dels més joves i lamenta que la joventut calderina estigui en dos grups els castellans i els catalans. A l'entrevista que li varen fer quan va ser triada pubilla va dir que no era religiosa (o quelcom similar) i sembla que aquest fet ha creat malestar entre els religiosos practicants. També creu que l'aperturisme politic serà bo per l'estat espanyol

L'autor es felicita per l'exit que ha tingut el primer concurs per la portada de l'extra de la festa major del setmanari montbui. Les obres s'han exposat a la sala d'exposicions de la caixa. L'autor destaca la qualitat i la quantitat de les obres. Un fet que ha obligat al jurat a atorgar diferents accèssits

Amb motiu del primer aniversari de la mort de mossen ramon, publica una nota breu i en català recordant la personalitat altruista i solidaria de mossen ramon i palesant el bon record que va deixar entre els calderins que el tractaren

L'autor es fa ressò del \congrès\" internacional d'àmforologia que va tenir lloc a roma i on caldes hi va tenir un paper destacat. Caldes va estar representada per ricard pascual i per enric villate, ambdòs de l'instituit de prehistòria i arqueologia de la diputació de barcelona, que dirigeix eduard ripoll. Els srs. Pascual i villate han vingut molt al museu de caldes per tal d'estudiar els fragments de les àmfores calderines i poder de fer-ne un estudi molt exhaustiu. Del que en destaca entre d'altres els segells identificatius de les àmfores i la composició del fang utilitzat. L'estudi citat incloia tota la lailetània i feia referencia a 14 forns o bòbiles (cinc de caldes)"

Amb un magnific article en català l'autor fa un repàs per viversos aspectes de la vida de caldes als anys 20. Al primer punt cita les industries més importants de la vila (noms propis) els calderins també tenien altres opcions de guanyar-se la vida: la pagesia, probar fortuna a amèrica o anar a fer de bacallaner a barcelona. En un altre punt recorda els cors de les caramelles, dirigits per joan valls i per jeroni pascual. Reprodueix divertits fragments de les lletres de les cançons que cantaven i que feien referencies a calderins populars recorda personatges d'aquell temps

Amb un article en català, l'autor reflexiona sobre la vigència de les festes majors en general i la de caldes en particular. Afirma que aquest tipus de festes han entrat en una clara decadència ja que avui (1974) ja no tenen aquell caracter que les feia esperades i imprescindibles. Avui la gent agafa el cotxe i va a ballar, escoltar música o a divertir-se on vol i no ha d'esperar que sigui festa major. L'autor arriba a la conclusió que si no es renova la festa i es posa al dia correm el risc que desapareixi, cosa que l'autor lamentaria