📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Davant les properes eleccions sindicals, amb un anunci a mitja pàgina i en català, psc (r) i psoe donen suport al sindicat socialista ugt

L'autor mostra el seu descontent pel caire burgés que va prenent la incipient democràcia espanyola. Acusa als partits d'esquerres de no aprofitar la força que obtingueren en les eleccions generals i de plagar-se a ucd i als pactes de la moncloa, fent cas omís a les seves promeses electorals. L'autor reconeix que s'han fet avenços, ara poden parlar de politica al cafè, penjar cartells i per fer un acte politic només cal comonicar-ho a l'ajuntament i no a governació com abans. Però encara hi ha molta feina a fer com ho demostra el cas d'albert boadella i els joglars. A nivell català, es mostra a favor de la generalitat però veu desproporcionat que el president tarradellas cobri 200.000 ptas. Més 100.000 ptas. En despeses cada mes. (3.650.000 ptas. Anuals)

Amb una nota en català, el secretari local de la unió de pagesos es queixa del gran augment de la població de conills a caldes. Aquests conills es menjen les seves collites, arribant a casos alarmants i a perdues força considerables. Els pagesos culpen als caçadors ja que gràcies al coto que tenen a caldes, deixen anar molts conils per tal que es reprodueixin per després poder-los caçar. Aprofiten per deixar caure que molts dels caçadors del coto local no són de caldes i que venen de ciutat. A aquests els hi demana més respecte pel lloc que trepitgen i els seus productes

Els autors publiquen un poema en català dedicat a josepa giralt. Una iaia que ha tingut un tarannà positiu malgrat els embats d'una vida dura i dificil

Pilar torres, publicita el seu consultori veterinari especialitat en animals petits. La seu és al carrer santa teresa num 3

Amb un article en català, l'autor s'endinsa en els xocs generacionals entre pares i fills. Afirma que el més necessari en aquest casos és la comprensió. L'autor aprofita per recordar els costums de la seva infantesa i els contraposa amb els costums d'avui, evidenciant els grans canvis de la societat

Arran d'una reunió que s'ha fet per tractar sobre l'entrada en locals públics no aptes per menors, l'autor relata com eren els plens de l'ajuntament quan joan casademunt era alcalde. Descriu un ple en que es tractava sobre el tema del lleure per nens i joves. La part que més destaca l'autor és la de la gran quantitat de públic que en aquells temps assistia als plens, en contraposició al poc públic del temps del franquisme i l'actualitat (1978). Un dels temes d'aquell ple va ser atendre la denuncia d'un empresari d'espectacles que es queixava per la iniciativa d'un grup de joves de fer teatre, espectacles i cinema per nens i joves les tardes dels diumenges. L'empresari demanava que paguessin la corresponent contribució. L'alcalde va ser molt habil en demostrar que aquella canalla pagava amb una cartulina que acreditava la seva assitència a la catequesi i va desestimar la queixa de l'empresari. L'autor lloa la tasca d'aquells joves (un d'ells era salvador codina ribó) en bé dels infants calderins. Una tasca que va acabar el 1936. També lamenta el mal tracte que després varen rebre aquells joves organitzadors, que, tal vegada la única errada que cometeren fou la del nom que portaven (en clares referències a la tendència religiosa i a la viculació catequística)

Amb un comunicat a tota portada, el consell de redacció del setmanari montbui es fa ressò del dificil moment pel que passen moltes publicacions a nivell estatal ja que existeixen grups de pressió que volen imposar el seu interès minoritari davant de l'interès general, el dret a la informació i a la llibertat d'expressió. Molts diaris i revistes s'han vist amenaçats i forces periodistes han sofert agressions. Entrant en matèria, afirma que el setmanari montbui també està patint aquest tipus de problemes ja que arran d'una editorial que versava sobre el somaten, han rebut moltes amenaces. Algunes telefòniques i anònimes, en d'altres l'amenaçador s'ha presentat a casa dels redactors afirmant que \això s'acabarà a trets\". El consell de redacció també ha rebut mostres de suport vers la nova línia democràtica que porta en els darrers 20 números però és evident que els seus periodistes amateurs no poden viure amb les amenaces a la seva vida. Malgrat tot, afirmen que el setmanari montbui seguirà la línia democràtica recentment iniciada. Aquests fets no s'han fet públics fins ara, però pel poble corrien rumors. Aquests rumors han arribat a les orelles de la coordinadora de partits politics de caldes*, qui s'ha mostrat molt interessada pel tema, i per tal de donar suport al setmanari, ha emès un comunicat de protesta per les amenaces que ha rebut el cos de redacció per part d'elements del somaten de caldes. El comunicat afirma el somaten es contradiu amb l'evolució democràtica del pais. També que ha investigat que la llei permet il·legalitzar al somaten en poblacions de més de 10.000 habitants. Però no va ser possible ja que al padrò d'habitants vigent (1975), caldes no hi arribava i el padrò no variarà fins l'any 1980. Malgrat tot, la cordinadora vol manifestar la seva opinió contraria a que certs elements provinents de la guardia de franco i pertanyents al somaten hagin provocat una situació antidemocràtica que perjudica la convivència pacífica i que atempta contra la llibertat d'expressió. El consell de redacció posa el punt i final aclarint que el somaten d'abans de la guerra no és el mateix que l'actualt i demanant que s'acabi aquesat possició bel·ligerant"

L'autor reprodueix integrament un article aparegut al rotatiu tele expres signat per josep maria huertas claveria. L'article fa referències als propietàris d'egresa, la polèmica empresa que explota la pedrera del farell. Sembla que egresa és una empresa amb varis punts d'activitat i que l'activitat més polèmica la desenvolupa al delta de llobregat. Egresa es va fundar l'any 1969 i curiosament, els seus dirigents es diuen tots enrique. Però això és una anècdota davant els càrrecs que ocupen alguns dels seus dirigents, ja que tenen relació amb el ministeri d'industria i la jefatura de mines. Així s'enten que continuin les explotacions a la pedrera del farell malgrat les denuncies de l'ajuntament per estar treballant en zones on no tenen permís per fer-ho. Sembla que els que donen els permisos oficials i reben les denuncies són els mateixos amos de la pedrera. Així s'explica la ridícula multa de 10.000 ptas. Que es va imposar a la pedrera per treballar sense els permisos necessaris enrique grebler, és un suís d'ascendència jueva i un dels principals accionistes de torras hostench. L'home fa uns anys va lliurar varis milions de ptas. Al seu fill, també enrique, per tal que montés egresa (e de enrique, gre de grebler i sa de societat anònima). Altres accionistes són enrique salamanca (delegat d'urbanisme de l'ajuntament de barcelona i fill del funcionari de la jefatura de mines del ministeri d'industria) deixa caure que l'empresa té tics heretats del franquisme, quan els temes es resolien per amiguisme. L'autor (josep puig), davant del poder que tenen els dirigents d'egresa, alerta al poble de caldes i a l'ajuntament ja que si aconsegueixen els permisos arrassaran 40 hectàrees. Egresa també és propietària de la finca de la torre nova (240 hectàrees) i sembla que també volen fer una urbanització. Això més la nova carretera que ja estan construint, suposarà un desastre ecològic pel farell i per caldes. També posa de relleu la problemàtica dels treballadors si la pedrera es tanca. Lamenta que només el pcs (congrés) i les centrals sindicals hagin donat suport a la campanya salvem el farell per caldes i demana als calderins que s'impliquin en el el greu problema ecològic que els hi ve al damunt

Publica una vinyeta d'humor gràfic que versa sobre la manca d'il·luminació dels carrers de caldes