📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica una llarga entrevista en català a antoni ribera. El sr. Ribera farà dues conferències al casino caldense, organitzades per l'associació cultural. La primera portarà per titol \ovnis, realitat o fantasia\" i la segona \"expedició catalana a la misteriosa illa de pasqua\". Antoni ribera és un reconegut escriptor i investigador que viu a sant feliu de codines, lloc on va tenir lloc l'entrevista. Ribera va neixer a barcelona l'any 1920 i va cursar la carrera de filosofia i lletres. Al primer punt, repassa la extensa i guardonada trajectòria científica del sr. Ribera. Ha escrit més de 50 llibres. L'entrevista versa sobre els temes engimàtics que tractarà a les conferències"

Amb un anunci en català, publicita la representació d'un programa infantil de quatre sainets que tindrà lloc a la sala d'actes del col·legi de les germanes carmelites. Els organitzadors són les associacions de pares d'alumnes del col·legi de les monges i del geògraf aparici. Hi haurà quatre sainets, dos en català i dos en castellà.

Es fa ressò de l'hora d'atur que va convocar el sindicat c.e.s. En protesta amb l'atur en tota l'europa occidental. L'atur va afectar a totes les grans empreses calderines excepte tiana sa. Aquesta setmana també hi ha convocada una vaga de quatre hores en tot el sector textil

L'associació cultural publicita una conferència dins del seminari sobre el panorama de la literatura catalana. En aquesta ocasió, el catedràtic de literatura de l'universitat de barcelona antoni comas pujol, parlarà sobre la renaixença catalana. Aprofita per recordar que la propera conferència tractarà sobre la primera meitat del segle xx i anirà a càrrec de maria aurèlia capmany. Les conferències tindran lloc al casino caldense

Al primer punt afirma que caldes té un problema dificil amb el tema de la pedrera d'egresa. Al segon punt recorda que abans de la dècada dels 60, caldes tenia un entorn natural espectacular: rieres amb crancs i anguiles, fonts d'aigua cristalina, natura en estat pur. També hi havia pedreres, però la seva activitat no era tan negativa pel paisatge. Lamenta que als darrers temps de la dictadura s'hagi permés fet-ho tot malbé, amb urbanitzacions a dojo, sense complir les ordenances urbanistiques ni cap pla de futur pels serveis que els nous habitants demanaran. El resultat d'avantposar els interessos particulars al bé comú, ha portat a una situació ecològica dramàtica. El problema d'egresa es barreja amb un altre molt important: l'atur obrer, per això, alguns partits o sindicats com comissions obreres es troben en una disjuntiva dificil entre defensar l'ecologia o els llocs de treball

Reprodueix un text de ferran canyameres que s'ocupa de la llegenda del fort farell (farellàs). Descriu vàris passatges de la llegedària vida del gegant uns molt coneguts, d'altres no tant.** un dels passatges el situa a la guerra de la independència contra el francès. Fa paral·lelismes amb d'altres gegants i forçuts llegendaris també fa una descripció de la muntanya del farell, en la que afirma que té una altura de 778 metres i que hi havia el projecte de construir-hi un far

Els autors volen palesar el seu desacord amb la manera que va discorrer l'assemblea que va tenir lloc a la sala de sessions de l'ajuntament. A la reunió hi havia convocades les forces vives de caldes, en teoria representants de la societat calderina. El tema en questió era la inhibició o no sobre el tema dels set regidors dimissionaris en protesta per la demora de les eleccions municipals. A l'assemblea, resolució a part, va quedar clara la nula cultura democràtica de tots plegats. Un fet quasi normal després de quasi 40 anys de dictadura. El fet clau és aclarir fins a quin punt els representants presents representaven als seus associats, ja que es votaren temes que no s'havien parlat previament amb les bases de cada associació. Finalment, l'assemblea va acordar la inhibició

Els autors es fan ressò de la complicada situació en que es troben els ajuntaments espanyols en general i el de caldes en particular. D'una manera indirecta acusen al govern de l'estat (ucd) d'allargar d'una manera incomprensible la convocatòria d'eleccions municipals, amb la intenció de treure'n benefici politic. Aquest fet ha propiciat que els ajuntaments sigun inoperants i que molts hagin presentat la dimissió per tal de forçar la renovació municipal que faci entrar la democràcia també als ajuntaments. A l'ajuntament de caldes han presentat la dimissió 7 dels 10 regidors. Restant-ne l'alcalde i dos regidors. En un punt, els autors s'identifiquen com a redactors del setmanari montbui actual i també com a integrants del setmanari de la darerra època franquista, dirigit per jaume ferrer. Des de la seva visió crítica amb el franquisme i obertament democràtica, els autors volen deixar clar el tarannà \democratic\" dels regidors dimisionaris i de l'alcalde genís pujol. Afirmen que sempre han tingut la informació i les explicacions que els hi han demanat com a redactors del setmanari montbui. Els regidors demissionaris són: joan badia, josep codina, miquel rifà, joaquim fontcuberta, francesc termes, francesc torras i lucas torres"

L'autor, un calderí d'origen immigrant i que afirma parlar bé el català, demana que les informacions importants del setmanari montbui siguin publicades en castellà ja que a moltes persones els hi costa llegir i entendre els textos en català. Admet que els immigrants han de fer un esforç per entendre, parlar i escriure el català. També afirma que a molts catalans els hi resulta més facil i entenedor llegir en castellà. Lamenta que no hi hagi més facilitats per apendre bé el català i demana que el mateix setmanari publiqui algun curs elemental

Es fa ressò de la celebració de la nit de l'esport calderí. Un acte en el que es feu el lliurament de la medalla al mèrit esportiu, millor esportista masculí, millor esportista femenina i nou mencions especials. L'acte va tenir lloc al casino caldense, amb una bona assitència de públic tot i que pel tarannà esportiu de la vila, es podia esperar més públic. El cronista afirma que aquest acte, ja tradicional, ha perdut brillantor i s'assembla més a un festival de fi de curs. Els guanyadors foren: miquel masclans medalla al mèrit esportiu, josep ausió millor esportista masculí (escacs), montserrat termes millor esportista femenina (basquet). També s'atorgaren les següents mencions especials als finalestes: isidre safont (futbol), manel pallarès (hoquei), joan serra (basquet), joan adolf badia (caça), francesc canals (natació), joan colomer (karate), josep magdaleno (waterpolo), montserrat ayguasanosa (natació) i maria magda lagrera (patinatge artistic). Durant la vetllada hi hagueren exhibicions de karate, ping pong i escacs