📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

En el primer apartat convida a tothom a assistir a un cicle de conferencies religioses que tindran lloc durant la quaresma. Les conferencies aniran a càrrec del conegut jesuita mossen lluis cortès. Al segon apartat es convida al "retiro espiritual" que tindrà lloc a l'edifici que fou l'antic balneari de can rius. La tanda té un caracter extraordinari i comptarà amb participants d'arreu de la comarca. Els exercicis aniran a càrrec de mossen argila i de mossen cueto. Recomana vivament la participacio a les tandes d'exercicis espirituals i afirma que s'aconsegueix un plaer que no es pot explicar

L'autor es situa a caldes durant la dominació romana i parla de les termes romanes tretes a la llum fa poc i de la piscina que hi ha soterrada sota les llambordes que es de dimensions més grans que la que és visitable actualment. L'autor afirma que caldes no era una ciutat gran a l'epoca romana, però si que fou una important estació balnearia. El que si que era força poblat era la rodalia de caldes ja que hi havia moltes viles romanes i molts forns de terrissa com els de sant miquel de martres, carerac i el de l'antic camí de granollers. Però el darrer jaciment trobat i que ha motivat aquest escrit és el de la vila romana descoberta al pla de palou. El descobriment no ha estat cap sorpresa ja que l'estaven buscant seguint la toponimia dels anys 1181 i 1102, uns documents que parlen de \palaciolo\", mot que denota un establiment molt antic. La vila romana es pot datar del segle i dc i s'han localitzat grans trossos de paviment, fragments d'àmfores, teules i varis tipus de ceràmica com la sigil·lata. També s'han trobat dos fragments de molí de ma fet amb basalt. La vila no és massa gran però es demostrativa de la importancia del camp en aquells temps"

Sistema martí, barcelona", publicitat, comerç, oficis, es publicita la \academia de corte i confeccion\" sistema martí. Les senyores i senyoretes que ho desitgin podran obtenir el titol de professora, expedit per la central de barcelona. L'academia té la seu al carrer montserrat num 1"

Joan oller pons, peru, lima, anacleto molinar, escola pia, joan campmany, isidre mumbru (a. El llop), cal ses, fabrica de gas, joan oller, estranger, tradicions, historia**, descriu la vida de molts habitants del peru. Molts estan totalment enganxats a la coca, una planta que els treu el dolor i els dóna alegria, però a canvi els destruiex poc a poc com a essers humans. La coca malgrat estar prohibida per les lleis, es quelcom natutal entre la gent del peru que fins i tot en col·loca unes fulles al difunt abans d'enterrar-lo. Anacleto molinar es un dels conreadors de coca que han conegut. L'home està totalment enganxat a la coca. Al darrer capitol, recorda les diferents maneres que tenen a cada pais de sudamerica per refererir-se als autobusos. Però la part més destacada és la quarta, quan relata el trobament amb joan campmany, un antic calderí que va anar a l'escola pia de caldes als tres mesos d'inaugurar-se. L'home recorda al seu company isidre mumbru, el llop i també recorda l'hostal de cal ses, la font del carrer bellit, la confiteria de cal ventura, la presó. També recorda el \pare\" parera i uns diposits de gas que hi havia a la baixada de l'escorxador i que la gent els hi deia \"les calderes d'en pere botero\""

Publica els acords de les sessions plenaries dels dies 27 de juliol, 8 d'agost i 22 d'agost de 1960. Entre d'altres assumptes es va aprovar l'expedient de jubilació del que va ser metge municipal dr. Piña. També es va concedir mitjançant subhasta al sr. Ramon viña blanch les obres de la reparació de paviment, calçada, voreres i voravies i construcció de jardineres al carrer montserrat. En un altre punt es va acordar passar als serveis tecnics municipals l'estudi i confecció d'un planell del paratge denominat el torrent del bayó, a peticio d'uns veins que sol·liciten poder edificar en aquell sector. Es va aprovar la creació de quatre beques de 250 ptas. Amb destí a alumnes sense mitjans economics per tal que puguin cursar estudis de segon ensenyament a l'academia montbui. Es va autoritzar a l'alcalde - president la venda dels dos cotxes funebres que ja no funcionen. Es va autoritzar al sr. Josep guillém a instal·lar un taller de tacs de fusta al num 107 de l'avinguda pi i margall

Ja s'han cobert totes les places per la propera tanda d'exercicis espirituals que tindrà lloc a l'exbalneari de can rius durant la propera setmana santa. Hi havia un cupo de 70 exercitants que s'ha cobert amb escreix

Publica els acords presos a les sessions plenaries dels dies 12,19 i 26 de setembre i 3 d'octubre de 1961. Entre d'altres acords, es va acordar desestimar la sol·licitut presentada per la sra. Carme casals. La sra. Casals volía instal·lar una paradeta de venda de peix a la plaça de la font del lleó els dissabtes a la tarda. El motiu de la negativa és que a la plaça només es poden posar paradetes els dimarts al matí, quan es celebra el tradicional mercat setmanal calderí. En un altre punt es va acordar per aclamació l'atorgament del titol de fill predilecte de la vila al mossen joaquim delger i el de fill adoptiu a salvador codina. Es va aprovar un credit de 32.000 ptas. Destinades a les despeses oficials de la celebració de la festa major de l'any 1960. En un altre punt, es va atorgar permís al sr. Conejos per tal de poder obrir un establiment de perruqueria d'homes al carrer aparici num 26. En un altre apartat es va ordenar l'obertura d'un expedient a fi i efecte de poder concedir la pensio d'orfe a la nena araceli osorio, filla del dr. Osorio mort fa poc. Es va informar de que el sr. Gabriel rifé s'ha compromès a l'obertura d'un passatge als terrenys propietat de carles ventura en un lloc entre el camí de bigues i el torrent del salzer.** s'estudiarà la instancia promoguda per industries bonastre demanant que s'instal·li l'enllumenat públic a la prolongació del carrer bigues. Es va presentar favorablement per part del club natació caldes la memoria, el pressupost i el planell per la execució de les obres de millora de la piscina municipal

El pare poch publica una biografia de josep aparici, un gran geograf i un calderí il·lustre. Primerament recorda el llibre d'avel·li xalabarder \caldes antic i modern\", aquell llibre conté diverses biografies de calderins il·lustres, una d'elles es dedicada a josep aparici. Malgrat tot, en aquesta ocasió fa la transcripció de la biografia que el dr. Corominas va fer d'aparici a l'any 1849 i que forma part del \"suplemento\" al \"diccionario de escritores catalanes\" de torres amat. També recorda la biografia d'aparici que ramon d'alós i moner va publicar al butlleti de la reial academia de bones lletres de barcelona de l'any 1928. Una altre biografia a la que fa referencia es la que el mateix avel·li xalabarder va fer a la revista \"hispania\" del publicista salvador llobet. Totes les biografies destaquen el seu origen humil i la gran tasca que el portaria a ser geograf reial i ajudant del tresorer de catalunya. Les seves obres capdals són la seva \"descripcion y planta del principado de cataluña\" i els seus mapes de catalunya en dues ocasions (1720 i 1769). També recorda el seu important càrrec de conseller quart de barcelona aparici, també va deixar ben palés el seu amor a caldes i mai va perdre l'ocasió d'afirmar amb orgull que caldes era la seva patria "

Ha mort als 65 anys joan trilles, a l'article, literalment el defineixen com \un hombre bueno\". Fou un home religiós i falangista. Durant més de 20 anys va ser el secretari de la delegació local de sindicats i corresponsal de l'\"obra nacional de prevision social\" i jefe local d'\"estadistica y colocacion\". També va ser el primer president de l'associació d'antics alumnes de l'escola pia"

En un full en format de publicitat encartada, publicita una conferencia religiosa que farà el ponent mossen lluis cortès