📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica un ampli ressò de l'exit dels actes de la fiesta de la liberacion. Enguany la data s'ha pogut declarar festa local i aquest fet i la coincidencia que caigués en dilluns, ha ajudat al lluiment dels actes fins al punt que la qualifiquen com quasi una petita festa major. Molts calderins no veurien malament que la festa anés creixent i es convertís en festa major d'hivern i es fusionés amb la fiesta de la liberacion. Les autoritats locals han fet un esforç per tal que enguany la fiesta de la liberacion recuperés la brillantor que havia tingut. Al sopar d'homenatge als excombatientes hi hagueren diversos parlaments, destacant el del alcalde sr. Sagalés, que va avançar que una gran empresa s'establiria a caldes ocupant uns 200 treballadors i cedint 300.000 pams de terreny per edificar cases barates. També va prometre solucionar el problema del subministrament d'aigua i arrenjar les principals vies d'acces a caldes. També cal destacar l'erecció d'una creu de grans dimensions al punt més alt del farell, a càrrec dels nois de la oje. Després i amb gran religiositat es va fer una missa de campanya en un altar improvitzat al bassament de la creu

El proppassat dissabte va entra en funcionament la nova i "completisima" estació de servei que el sr. Cerdà ha instal·lat a l'entrada de caldes. Amb la nova benzinera l'entrada de caldes per la part de barcelona ha canviat de manera radical. Des de montbui feliciten al sr. Cerdà per la magnifica benzinera que gràcies al seu entusiasme tindrà caldes

Publica els temes que es desenvoluparàn durant el curset forestal que tindrà lloc a la torre marimon. (a nom propis els noms dels professors que impartiran els cursets)

Continua el pare poch amb la seva llarga tirallonga sobre la toponimia calderina. En aquesta ocasió es fa ressò de tots els mots semblans a \montbui\" que hi ha a la provincia de barcelona i cita a madoz que diu que es pot utilitzar el qualificatiu de montbuienc o montbuienca als que visquin a caldes de montbui, tot i reconeixer que la formula que s'utilitza es calderi o calderina. // a la capitol 23, l'autor aprofunditza en el paral·lelisme del nostre toponim montbui amb el del tossal de montbui, de santa margarida de montbui. Ambdos montbuis són coronats per castell i ermita, forman part del comtat de barcelona i tenen una historia força similar. // a la part num 24, continua desgranant les similituts entre el nostre toponim montbui i el montbui que es troba a prop d'igualada. // al num 24 bis (possible error de numeració) s'endinsa en els treballs que el religiós miquel cortès va fer l'any 1836. El sr. Cortès, fa un estudi toponimic dels mots romans que alguns atribueixen a caldes de malavella i d'altres a caldes de montbui. L'autor s'inclina a pensar que les dades clàssiques es refereixen a caldes de malavella i sense gaire base atribueix el toponim boseda a caldes de montbui. // a la part num 25 recorda els estudis sobre el toponim \"montbui\" va fer el sr. Josep balari a l'any 1899. Primerament fa un breu repas de la vida d'aquest erudit filoleg, que va marcar als que vingueren després. Balari fa derivar montbui - mons fovinus - mons bovinus. Que seria muntanya dedicada a l'aliment del bestiar boví. Tot i que fovea també es podria referir a una cova per recollir als animals "

Publicitat, sanitat, la mutualitat de previsió social quinta de salut la aliança, ofereix les seves cobertures d'invalidesa, defunció, etc. Els interessats podran adreçar-se a la seu barcelonina del carrer sant antoni maria claret o bé al seu soci delegat de caldes*

L'autor publica una emocionada descripció de la pujada i posterior erecció d'una gran creu de 450 quilos al punt més elevat dels farell. La tasca va anar a càrrec de la oje local, que varen desestimar la possibilitat de portar la creu en una camioneta. Després de la col·locació va tenir lloc una austera missa de campanya oficiada per mossen gallofré i que va comptar amb la presencia de les jerarquias del movimiento local. La missa i la benedicció de la creu va comptar amb l'assistencia de més de 100 persones l'autor destaca la labor del sr. Jaume ferrer al cap de la oje local. L'acte es va fer coincidir amb el dia de la fiesta de la liberacion i va tenir un fort significat patriotic i religiós

L'autor afirma que tot sembla indicar que l'esport local ha entrat en una dinamica positiva. El futbol ha renascut i ara tenim futbol gran i futbol en pista (futbol sala). El basquet és el que sembla més en hores baixes i es troben a faltar hores d'entrenament i de perfeccionament del llançament a cistella. L'hoquei sobre patins va bé malgrat no haver superat el canvi d'entrenador. (kinze lamenta aquella crònica que signada per stik, criticava la labor de l'exentrenador sr. Nomdedeu) també van força bé el ciclisme i el ping pong. Els nedadors locals es traslladen a entrenar periodicament a la piscina coberta del c. N. Sabadell, i alguns nedadors locals han cridat l'atenció del prestigiós entrenador holandes sr. Kesch oudegest i entrenen a les seves ordres tres dies per setmana

Publica l'extracte dels acords presos a les sessions plenàries dels dies 15 i 22 de gener de 1962. Es va acordar contribuir amb un premi de 300 ptas. Al concurs de carrosses que cada any es fa per sant antoni. // un cop decretat per la \superioridad\" que el dia 29 de gener, dia de la fiesta de la liberacion, enguany serà festiu, es va acordar contractar a l'orquestra montgrins per tal que amenitzin els actes d'aquell dia. // es va informar de l'autorització de la jefatura d'obres públiques que autoritza a tallar 64 arbres de l'avinguda pi i margall. Les despeses aniran a càrrec de l'ajuntament. // es va acordar a efectes de la r.o.c. Que el jornal mitjà d'un \"bracero\" a caldes serà de 50 ptas. // es va acordar solicitar a la caixa de pensions l'establiment d'una biblioteca pública a caldes "

Com ja es tradició a caldes, els joves d'acció catolica preparen un comiat als joves que s'incorporen a la mili. Durant tota la setmana previa a l'incorporació hi hauran conferencies amb temàtica religiosa i militar, missa, esmorzar de germanor, visita als avis asilats a l'hospital, teatre forum i cinema forum

Publica els acords presos a la sessió plenaria del dia 5 de febrer de 1962. De les que destaca la solicitut d'un permís a la jefatura d'obres públiques per tal de poder tallar els arbres de l'entrada per la carretera de sabadell, des del pont de la riera fins l'enllaç amb la carretera de barcelona, a fi d'urbanitzar aquell sector. En un altre punt, es va informar de les gestions que s'estàn fent per tal de solucionar el problema de l'abastiment d'aigues, les impressions semblen favorables. En un altre punt, es va aprovar l'alineació del carrer del molí d'en ral que havia solicitat el sr. Baró