📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

El barri de nostra senyora dels àngels publicita el seu sant de barri. Durant tot el dissabte tindran lloc els tradicionals \festejos populares\". Al vespre hi haurà un \"distinguido y gratuito baile verbenero\". En clau d'humor avisa que durant el ball i si no s'han buidat les cassoles, s'obsequiarà a la concurrencia amb un suculent \"arroç amb sargantanes\", plat fort de la barriada."

El comitè executiu pro gegants de caldes informa que ja s'ha tancat el pressupost amb el fabricant. El total puja a 45.000 ptas. Inclou els dos gegants i els vestits de màxima qualitat, el preu també inclou els capgrossos. L'elevada quantitat de la xifra fa que es demani que no parin les donacions*

Publica els acords presos a les sessions plenaries dels dies 1,6,13 i 22 de juliol de 1964. Entre d'altres temes, es va donar conformitat a l'acta d'acabament i recepció provisional de les obres de pavimentació i desaigues del primer tram de carrer bigues. En un altre punt es va declarar vacant la plaça d'aparellador municipal per renuncia voluntaria i comunicar-ho al col·legi oficial per aquells que la vulguin ocupar. També es va acordar el pagament d'una factura del cor de \a a\"* de l'escola pia de 900 ptas. En un altre punt es va aprovar el pleg de condicions per les obres de pavimentació dels voravies del carrer montserrat. Es va aprovar delegar a l'alcalde i al segon tinent d'alcalde per formular l'acta de cessió dels terrenys necessaris per les obres del projecte modificat de preu del sanejament de caldes"

Amb un anunci es publiciten les competicions entre el club local i el c.n. Catalunya que tindran lloc demà (diumenge) a les 5 a la piscina municipal

Es fa ressò del bon gest que tingueren dos veins de caldes (noms propis) ambdos trobaren pel carrer carteres amb certa quantitat de diners i els tornaren als seus amos

Publica un extracte de totes les actes de les reunions que han tingut lloc al casino caldense des de l'any 1864 fins l'any 1964. Encapçala l'historial amb els noms i càrrecs dels components de la junta de fundació (noms propis). Entre d'altres informacions interessants, cal destacar que els primers anys, els socis arrendaven el local i a partir de 1903 la societat és regida per una junta administrativa de socis. També inclou els canvis de junta i alguna actuació musical ilustre com la que va fer mercè capsir la festa major de l'any 1926. També inclou fets anecdotics com la de l'any 1935 quan una forta ventada va tombar l'envà que separava les dues sales del cafè, es va acordar derruir-lo i que quedès una sola sala de cafè. Durant la guerra el local fou incautat per una organització \marxista\""

Com ja es habitual als volts de la festa major, es publiquen les bases del concurs provincial de fotografia artistica. Les obres s'hauran d'enviar a la jefatura local de f.e.t. Y de las j.o.n.s. Hi haurà un apartat per les fotografies amb tema calderí. Les obres seran exposades a \l'hogar juvenil del frente de juventudes\" durant la festa major"

Motivat per la celebració del centenari del casino caldense, l'autor fa un repàs pels seus records del casino. Malauradament, l'autor no concreta ni aprofundeix en els records. Només recorda les pel·licules de cinema mut i el record carismàtic d'en salvador balada, el que fou conserge del casino durant 42 anys. També recorda que durant els anys de la republica, es feren les llotges \palcos\" en aquell temps el president del casino era el sr. Avel·li xalabarder, a aquelles llotges, la veu popular les anomenà \"els palcos dels senyors\". Recorda l'ambient de distinció del casino gràcies a la gent dels balnearis, de barcelona i de madrid. La segona reforma del casino la devem a la visio de futur de miquel pagès i de bonaventura magrans. Alguns socis s'hi oposaren, però ara ningu no ho discuteix. També recorda els socis fundadors. Dóna suport a la ideia de mossen delger de col·locar una inscripció a l'entrada del casino que digui \"tot per caldes\""

L'autor recorda que el setmanari montbui, per tal de celebrar l'edició numero mil, va proposar la ideia d'adquirir per subscripció popular una parella de gegants per caldes. La ideia va caure en gràcia i aviat serà una realitat. Per aquest motiu ja s'ha triat nom pels futurs gegants: guisla i farellàs. L'autor ens parla de l'origen dels noms dels gegants i de la seva història. Per parlar de la guisla s'endinsa a la segona meitat del segle x quan probablement es va aixecar el castell de montbui. En aquell temps s'aixecàren moltes fortaleses a mesura que avançaven els cristians amb l'ajut de \carlo magno\" carlemany, en els temps de la marca hispanica. El primer document que parla del castell de montbui data del juliol de 1059. En ell trobem la donació d'un alou fet pels comptes ramon berenguer ier el vell i la seva esposa almondis a mir geribert i a guilla. Mir geribert va morir a l'any 1060 en una expedició contra els arabs a mora, era senyor de varis castells i tenia un caracter turbulent. La geganta lluirà l'escut de la baronia de montbui i la corona de baronesa. Per parlar del nom farellàs, cita l'origen a la masia que porta per nom el farell i que apareix documentada al segle ix. Amb aquest nom, es designa actualment tota la muntanya. Moltes generacions de propietaris d'aquella finca portaren el cognom farell. Aquell lloc hi podria haver hagut un sistema per fer senyals o far. Recorda vagament la llegenda del gegant d'aquella muntanya (en cap moment diu el gegant del pi). El gegant portarà una branca de pi, una destral a la cintura i l'escut de la vila. La parella simbolitzarà la unió matrimonial entre l'hereu del farell i la pubilla baronesa del castell de montbui"

Es fa ressò de la presa de possessió del seu càrrec en propietat de secretari de la justicia municipal d'eduard ferrando