📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Es fa ressò de tres defuncions que varen tenir lloc el mateix dia (21 març). No es recorda que mai hi haguessin hagut a caldes tres defuncions per causes naturals en un mateix dia. La primera victima fou anna gispert, germana del ja difunt pintor local miquel gispert. La segona fou joan sabatés, jubilat; i la tercera fou josep barnadas, de 36 anys i amb un càrrec important a la empresa tiana s.a. Les tres defuncions han estat molt sentides a la vila

Es fa ressò del començament de les obres de construcció de la xarxa general de clavegueram per fi, una potent excavadora està obrint una rasa i tot seguit una brigada posa la claveguera i tapa la rasa. Aquesta és una obra d'envergadura, de vital importancia i llargament desitjada

Gegants, donacions, basede, a tota portada publica el tancament de la subscripció pro gegants de caldes. El total assolit ha estat de 60.634,20 ptas. Cal destacar que un dels donants va ser conrad vallgornera (valguarnera) princep de niscemi. Inclou una bonica fotografia del dia de la inauguració dels gegants, la festa major de 1964. A la foto apareixen els gegants calderins apadrinats pels de sant feliu. Des d'aleshores els gegants calderins són convidats indispensables a les principals festes calderines

L'autor, amb un magnific article fa la biografia de joaquim n.c., un mataroní que fa molts anys que viu al brasil. En joaquim no permet a l'autor publicar els cognoms ja que no vol que la seva familia sàpiga com viu. En joaquim viu de la compra -venda de pells de diversos animals i narra la terrible realitat del habitants del brasil profund, una gent semi analfabeta que enganyats per grans terratinents viuen en un regim d'esclavatge. Descriu la seva realitat i la tragedia de les seves vides. La vida a les ciutats com rio, sao paulo, curitiba o belo horizonte és infinitament diferent

Publica els acords presos a la sessió plenaria del dia 8 de març de 1965. Es va aprovar la certificació d'obres realitzades del projecte de pavimentació de voravies del carrer montserrat per una quantitat de 106.972,00 ptas. També es varen autoritzar obres particulars a diversos veins entre les que destaca el permis concedit al sr. Pola per construir un \pavellon refugio\" a la finca de can valls. En un altre punt, es va acordar solicitar un credit a la sucursal calderina del banc central per un import de 200.000, 00 ptas. Destinades a atencions de tresoreria"

Es fa ressò de l'exit de la ballada de gitanes que va tenir lloc a sentmenat amb motiu de les festes del carnestoltes. La ballada fou organitzada per la societat coral la glòria setmanetenca i a més de la colla local hi participaren les colles de montmeló i de la creu de barberà

Com ja s'ha fet en anys anteriors, les dones d'acció catolica i la confraria de nostra senyora dels dolors, organitzen un cicle de tres conferencies per senyores que tindran lloc a l'esglesia parroquial de santa maria. Les conferencies aniran a càrrec de mossen josep rosell, (cura parroco) de sant feliu de codines

El pare poch, es recolza en diversos autors i documents per intentar donar llum als origens del castell de montbui. Els primers documents amb referencies montbuienques que el pare poch ha pogut estudiar daten del segle x (any 1041), es tracta del testament de gombau de besora, senyor feudal del castell i terme de montbui. Al document hi ha una part en la que parla de la cessió al monestir de sant miquel del fai. En un altre punt cita a mossen antoni pladevall quan dóna per cert que al segle xi, gombau de besora era senyor del castell i dels entorns montbuiencs en ampliar els seus dominis, però no queda clar de qui va rebre aquestes possessions: dels comtes de barcelona ramon borrell (922 -1018) i ermesenda ? O d'un altre noble català? Sense documents que ho demostrin, el pare poch creu possible que la construcció del castell de montbui fos a finals del segle viii, en temps de la reconquesta dels comptats de barcelona (segles viii-ix). La resta de l'article fa referencia a la reconquesta i construcció de castells que es feu en temps de guifre el pilos (mort l'any 898) // a la segona part, l'autor creu possible que el castell de montbui datès del temps del franc borrell (798) i que guifre el pilos ja el trobés erigit. Fos com fos, el que si és clar és que el lloc va donar nom al castell (montbui) i no viceversa. També és possible una utilització musulmana com podia haver passat amb el castell de gallifa ja que gallifa és vocable arab (khallifa) i significa successor del profeta de déu. Es recolza en l'autor carreras candi per demostrar que els castells dels segles ix i x es diferencien amb els del segle xiii per estar en llocs alts i de poca comoditat, tenir petites dimensions i mala qualitat en la construcció. Per acabar, l'autor fa recapitulacions sobre l'origen del mot montbui

L'autor cita diversos autors per donar suport a la tessis que caldes fou des de sempre agricola. Els romans construiren moltes masies per poder vertebrar i conrear el fertil territori agricola vallesà. Moltes de les masies catalanes s'assenten en una antiga vila romana. Cita diverses masies calderines amb una toponimia molt antiga, possiblement hereva de la toponímia romana: vila puig, villa de anlani, marimon, vila rexag, acrinià, villa rio menone, manisone de pedroso, carerac. En un punt de l'article fa un incis per referir-se al castell de montbui i afirmar que a principis del segle xi, integraven el terme del castell de montbui les parroquies de santa maria de caldes, sant mateu de montbui, sant feliu de codines, sant pere de bigues i les sufraganes de sant vicenç de riells, santa eulàlia de ronçana, sant esteve de palaudaries, sant julià de lliçà i part de sant miquel de fai. Un extensíssim territori sota el \señorio\" de gombau de besora, que immediatament fou dels seus successors "

Arriben noticies de barcelona que afirmen que els "caliuencs" han començat a posar en marxa la novena edició de l'aplec de caliu calderí a caldes de montbui. La novena edició incorpararà diverses novetats i variacions i ja s'aniran confirmant