📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Es fa ressò del nomenament del sr. Comerma com a director de la sucursal de caldes de la caixa de pensions. El sr. Comerma ocupa el càrrec que deixa vacant per jubilació el sr. Clotet vila

Publica els acords presos a la sessió plenaria del 8 d'agost de 1966. Entre d'altres temes menors, es va acordar l'\enterado\" de la presa de possessió del nou governador civil de la provincia sr. Tomas garicano. En un altre punt es va examinar un escrit del govern civil amb que s'informa de l'existencia a caldes de 551 nens sense escolaritzar. L'ajuntament afirma que no existeix tal problema ja que a caldes funcionen altres centres d'ensenyament. A més la població ha estat inclosa en el pla de construccions escolars d'enguany. En un altre punt es va considerar la conveniencia d'establir a caldes un col·legi lliure adoptat femeni i accedir a la petició formulada per la mare superiora de l'oferiment de l'us de les instal·lacions del col·legi de nostra senyora del carme del carrer bellit per classes de batxillerat elemental. Vista la petició formulada per la penya motorista deu per hora, s'accepta patrocinar la \"i carrera en costa al farell\" que tindrà lloc el dia 18 de setembre"

Es fa ressò de la visita del ministre comissari general del pla de \desarrollo\" sr, lopez rodó i la seva familia a la urbanització del farell. El ministre va visitar les importants obres que s'estan fent al farell i va rebre les atencions dels directius de la naixent urbanització"

Els nous temps han portat el fenomen del turisme. L'autor aporta maneres de donar a coneixer el nostre potencial turistic a la resta del mon. L'edició de follets, cartells murals, etc.. L'autor veu la necessitat de crear un centre d'iniciatives turistiques local que vetlli per aconseguir que els turistes visitin caldes i els seus entorns. Apunta la possibilitat d'englobar caldes en una ruta turistica que inclogui als pobles de la rodalia. Un altra manera de donar-nos a coneixer es fer festivals i competicions esportives com la carrera en costa al farell que fa poc ha organitzat la penya motorista deu per hora

Amb l'habitual article de festa major, el mossen de la parroquia diu que per fi s'han acabat les obres de reconstrucció de l'altar major de l'esglesia parroquial. Les obres han durat més temps del compte. No hi ha hagut cap mecenes, els diners han sortit de les donacions dominicals dels creients, i aquest fet té més valor. La reconstrucció ha tardat tant que sobre la marxa s'ha tingut de fer modificacions per seguir les disposicions que mana el concili vaticà segon sobre la liturgia. El nou altar no ha passat amb indiferencia: a alguns els hi ha agradat i a d'altres no. Amb la reconstrucció de l'altar major es posa punt i final de les obres més importants que han ajudat a tapar els records i les senyals que la guerra civil va deixar al temple. Malgrat tot, encara hi ha parts del temple on són visibles aquells estralls (a parets de la capella del santissim i el camerí de la santa majestat els hi falta la mà d'un artista)

Es fa ressò de l'exit dels actes que tingueren lloc durant la proppassada festa major. Hi hagué actes ja tradicionals com la tombola benefica i l'exposició de fotografia artistica. La novetat més destacada es la celebració del l'homenatge local a la vellesa, que enguany va canviar de dates i es va celebrar els dies de la festa major. També destaca la celebració del segon concurs \regional\" de colles sardanistes (aporta la puntuació i el nom de les colles participants) i le festival folkloric que tingué lloc a la plaça de la font del lleó, al festival es ballaren dançes tradicionals catalanes"

L'editorial de la festa major 1966 es dedicada a la roda del temps, que sempre gira, els vells d'avui són els joves d'ahir i els joves d'avui són els vells de demà. Com sempre. Es fa ressò dels nous temps, de les melenes dels yeyes, de la moda del bikini i de la \mini falda\"."

A noms propis els anunciants de l'extra de la festa major de 1966

Amb un text molt breu notifica que el proper dia 26 d'octubre, l'arquebisbe de panama dr. Tomas alberto, consagrarà l'altar major del santuari del remei

Primerament, l'autor recorda els poblats ibers del turó gros i del puig alt del viver, poblats que foren abandonats amb l'arribada dels romans. La torre roja, tal vegada el més important de la comarca, no va ser abandonat i va conviure amb els romans. L'autor es pregunta com es deia aquell important poblat i aporta indicis per afirmar que podria ser eusti. L'equip del sr. Sala ha recollit dues monedes d'eusti a la torre roja, al museu de sabadell n'hi ha dues més procedents de caldes. Aporta els noms dels llocs on han aparegut monedes d'eusti. L'autor es centra en el paratge de les cremades, que corona al nort el puig socarrat (ara bosc de la xarona). Entre el torrent de codonys i la riera s'hi ha trobat una moneda d'eusti i molta ceràmica íbera. La torre roja i les cremades han aportat molts indicis i molta ceràmica que permet assegurar que era un important centre de comerç. Aquest important lloc hauria de tenir un nom i l'autor creu que era eusti, hi ha creences que situen eusti al nort de vic, però l'autor creu que aquella zona no tenia la importancia i la població de la zona calderina