📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb motiu dels 25 anys de publicació ininterrumpuda del setmanari montbui, l'autor lloa la tasca de josep rifé, actual director del setmanari i que ja ho fou en una primera ètapa. En total 16 anys i mig. Destaca la capacitat de treball, la diplomàcia i el bon fer de josep rifé a qui felicita afectuosament

L'autor aprofita que el sr. Espinàs va predir que les festes majors estaven de capa caiguda i que desapareixerien, per demostrar la quantitat d'ilusions i d'esforços que convergeigen a les festes majors dels pobles, i per augurar que no desapareixeran, malgrat els canvis dels temps dels nostres dies (1969). L'autor recorda la llarga temporada que ha passat a sudamerica i que allà també es celebren festes semblants

Joan llorens, mossen josep maria de vera, rafael benet", festa major, esglesia, manolo hugué, urbanisme, homenatges, inauguracio, art, excursionisme, es fa ressò de l'exit dels actes de la proppassada festa major. La part mes important correspon a l'homenatge a manolo hugué i la inauguració - benedicció del nou altar major de l'esglesia parroquial. Durant l'homenatge a manolo hugué, i davant de la vidua i la filla (afillada) de l'artista, l'alcalde va afirmar que aviat les despulles de manolo reposaràn dignament en terra calderina. El ceramista llorenç artigas va fer un breu parlament i l'artista joan llorens va llegir un treball biografic, obra de llorençs artigas*. També hi intervingueren mossen josep maria de vera i el critic d'art rafael benet. A l'exposició hi hagueren 115 obres de manolo. Altres actes de la festa major 1969 foren la tombola a benefici dels nens subnormals, el segon concurs local de fotografia artistica, l'exposició de treballs manuals a càrrec del grup de joves escoltes de recent creació a caldes, la inauguració del parc infantil del carrer barcelona, la actuació de la tuna estudiantil vedruna. Tots els actes foren presidits per les autoritats locals.

Es fa ressò de la mort del nen de 9 anys francesc manzano. El finat estava jugant perillosament a dalt d'una paret amb un amic quan va caure. Va morir als dos dies a resultes de les ferides

La creu roja local informa que amplia els seus serveis amb la secció de dermatologia a càrrec del dr. Ignasi bassas

Es fa ressò de l'inici de la construcció les obres de les noves escuelas nacionales. Les noves escoles s'estan construint a l'altre cantó del "pont romà"

Reprodueix un document d'arxiu en el que es descriuen exhaustivament les despeses de la compra, a l'any 1924, de l'edifici de l'ajuntament i les despeses de rehabilitació que foren necessaries per convertir el vell balneari en la casa consistorial. La venda de l'edifici de la casa font va costar 25.000 ptas. Inclou els honoraris dels diferents treballs i els noms dels que els feren, per exemple miquel gispert vila va cobrar 3.343 ptas. En concepte de materials i treballs de pintor. La despesa total va ser de 97.273,49 ptas. La nota ve signada per l'alcalde i el secratari de l'any 1924 joan baptista germà i domenec regasol, respectivament

Amb un interessant article repassa la història de les publicacions periodiques calderines. Afirma que podria ser que n'hi haguessin hagut més, però aquestes (noms propis) són les que han pogut consultar a l'arxiu. De cada publicació aporta dades com el número d'exemplars que editaren, els seus directors (noms propis darrera del nom de la publicació), l'idioma, la tendencia politica, etc.

L'autor recora quan el que avui és una realitat (la zona esportiva) encara era només a la imaginació d'alguns. Es felicita per l'evolució de la zona esportiva i per les millores que hi ha projectades: camp de futbol amb mides reglamentaries i il·luminació artificial, àmplia pista poliesportiva**, piscina coberta d'hivern, gimnàs, etc. L'autor alerta d'una possible improvització i demana l'assessorament tècnic pertinent, ja que cal tenir en compte moltes coses abans de comprometre l'espai. Demana que es tingui en compte que al costat hi ha el projecte de les noves escuelas nacionales, que caldria preveure un ampli aparcament i la futura possibilitai de construir una graderia al camp de futbol. I com no, la gran i vella reivindicació de l'autor: la pista d'atletisme. Afirma que es poden acosseguir importants ajuts econòmics i demana que no la tornem a pifiar amb el tema de la pista d'atletisme*

Publica la fotografia de la pubilla de caldes 1969 maria teresa miró i de les quatre dames d'honor (noms propis)