📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Al primer punt lamenta que durant la revetlla de sant joan, algunes persones facin un mal us de la pirotècnia. També es queixa que el camp de futbol, després de la revetlla oferia un aspecte lamentable ja que alguns bretols hi llençaren ampolles i altres objectes. Al segon punt avisa del perill que suposa els cables d'alta tensió que hi ha pel camp de futbol i que representen un perill pel risc que algun nen els pugui tallar

Publica una entrevista a camil torras, professor de cultius i fitopatologia de la granja escola de la torre marimon. L'entrevista és en motiu de la visita d'estudiants francesos a la torre marimon. El sr. Torras afirma que ja fa anys que la torre marimon i l'elysee agricole de nimes col·laboren en la investigació. Estudiants francesos ens visiten i estudiants de la torre marimon retornen la visita. Els estudiants de la torre que fòren a frança anaven acompanyats pel director de la torre marimon sr. Albert blanch pla

Amb un anunci de gran format i amb riquesa tipografica, el cinema del casino caldense anuncia les pel·licules del cap de setmana i les del festiu intersetmanal (18 de juliol). En aquesta ocasió destaca que la pel·licula laia és parlada en català.

Com ja és tradició en aquestes dates, el delegat local sindical comunica als empresaris que passaran a cobrar la part proporcional que els hi toca per tal de sufragar les despeses de la revetlla del 18 de juliol \fiesta de exaltacion al trabajo\""

Amb un format de carta oberta, es dirigeix a aquells que es passen la vida criticant a tort i a dret des de la barra d'un bar. Afirma que si bé és veritat que hi ha coses que no rutllen, n'hi ha que si que funcionen, i posa com exemple l'hospital asil, una institució que fa segles que acull als avis desvalguts i que ara te el projecte de fer una nova residencia d'avis. Desmenteix aquella afirmació despectiva que diu que a caldes només hi ha aigua calenta

L'autor mostra el seu desacord amb el lliure acomiadament que poden exercir les empreses. Afirma que actualment (1972) les empreses de menys de 50 treballadors poden acomiadar als seus treballadors. Palesa el drama dels treballadors de més de 45 anys que són acomiadats, ja que després d'esgotar la indemnització que dictamini la magistratura de treball, aquests queden en una situacio dificil i desamparada. Demana que aquest clam popular de dir no al lliure acomiadament es transformi en un decret llei que ho reguli

Continuen \t. I p.\" parlant de divesos temes calderins, redactats en format de conversa. Al primer punt destaca que el director de montbui i alcalde de caldes sr. Sagalés, els encoratja a continuar amb les seves col·laboracions i els anima a sovintejar-les. Al segon punt, entra de ple en el tema principal: la sarsuela titulada \"l'aplech del remey\" que anselm clavé va fer sobre l'aplec calderí. T. I p. Demostren tenir molta informació sobre le tema i recorden un article que el pare poch va dedicar a anselm clavé, el seu amic cuspinera i la sarsuela de l'aplec del remei. Afirmen que tenen el llibre de l'aplec del remei d'en clavé i el posen a disposició del pare poch. També fa referencies als rigodons que va escriure cuspinera, que versen sobre l'atac carlí i que es cantaven per la festa de la pau. Afirma que, amb l'autorització de cuspinera, aquesta música va ser adaptada a la lletra del gironins"

Amb un extens article estructurat en diversos punts, posa sobre la taula l'ambiciós projecte urbanistic \ciudad riera de caldas\" dissenyat per acollir una població de 150.000 habitants. Al primer punt afirma que la causa del projecte és l'imparable creixement de barcelona. Una ciutat que no para de rebre gent del camp enlluernada per la seva façana. Per això un decret lei de 27 de juny de 1970 va autoritzar la construció d'unitats urbanístiques i industrials que acullin unes 150.000 persones i que descongestionin la gran metropoli. La localització de la unitat urbanistica seria al nord de barcelona i a la vall del besòs. Afectaria als termes municipals de lliçà de vall, mollet, parets, jurisdicció de montcada, palau de plegamans, santa perpetua i polinyà. En successius punts aporta dades sobre el projecte com el transports per carretera, autopistes i ferrocarril, abastiment d'aigua, gas natural, centres comercials, centres d'ensenyament, industria, transport públic interior, zones verdes, etc. Detalla molts aspectes d'un ambiciòs projecte que hauria de ser realitat en cinc anys"

Publica una entrevista a dos joves mejicans que s'han proposat el repte d'anar de mejic a munich caminant, per poder assistir als jocs olimpics. A part de la caminada, els joves es proposen l'ascensió a una montanya de cada pais pel que passin. A part de l'objectiu d'anar a les olimpiades, volen donar un missatge de fe i de joventut sana. Cada dia han de caminar uns 40 quilometres. Donen les gràcies als escoltes calderins per haver-los deixat un lloc on dormir al seu pas per caldes

Amb un text extens i en català, es fa ressò de l'exit de la trobada de convivencia de catequistes que va tenir lloc a sentmenmat, a la que hi assitiren, durant dos dies, una quarentena de catequistes de caldes, sentmenat i castellar del vallès, acompanyats de capellans. Durant la convivencia es tractaren a fons tots els problemes de la catequesi d'avui (1972) que no són pocs. Publica un extens resums de tots els temes tractats