📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb un article en català l'autor descriu com seran els actes de la festa de sant antoni d'enguany. Destaca que la homilia anirà a càrrec del pare poch

L'autor després de llargues divagacions arriba a la conclusió que és molt important per la cultura d'un poble que es celebrin aquests tipus de concursos litetaris

Es fa ressò de la bona actuació del karateka local joan sanmartí a una competició que va tenir lloc al club sant jordi de barcelona. Sanmartí és cinturó verd 3er kyu

L'autor, amb un llarguíssim article en català intenta recopilar amb un estudi cronologic als escriptors calderins que al llarg de la història han deixat constancia escrita. Al primer punt passa de puntetes pels temps dels ibers, els romans, els visigots, musulmans, franco-carolingis. L'autor afirma que de la onzena centuria enllà no coneix cap escriptor calderí tot i que voldria que ramon de caldes (1145-1199) extraordinari autor el liber feudorum fos calderí. També recorda al bisbe soler, bisbe de barcelona al 1458 i mort a l'any 1463, malgrat que no ha pogut trobar cap escrit per més que ha buscat. Amb l'arribada de l'invent de la impremta a barcelona (segle xv) començaren a imprimir-se obres, però no hi trobem cap calderí en aquells origens, però l'autor s'arrisca en citar un anonim versificador calderí que a l'any 1601 va lliurar a la impremta de barcelona una composició poetica a llaor de sant ramon de penyafort. El primer autor calderí que no ofereix cap dubte fou mossen jaume castellet, qui l'any 1699 va publicar la versió catalana de la setmana santa (inclou un fragment de l'obra). La personalitat calderina més culta de mitjan segle xviii fou el geograf josep aparici (1653-1731). L'any 1766 el calderí miquel farreras fou l'autor d'una peça teatral sobre la llegenda de la santa majestat. A l'any 1790 els germans broquetas editaren la luz de la verdad. L'autor va trobar aquest llibre en un centre cultural de barcelona. Seguint la cronologia llobet i vall-llosera (1799-1861) va publicar moltes obres de caracter cientific. Climent cuspinera (1842-1899) també fou polifacetic (music, poeta, politic, escriptor) destaca la seva vinculació amb clavé i els seus llibres guia cicerone i flors boscanes (poesia). Un altre music, poeta, periodista i humanista local fou alfons maria solà (1861-1882). Malgrat morir molt jove fou particep de la renaixença i molt reconegut als cercles culturals barcelonins. Recorda la seva composició coral \les cireraires\" i les obres teatrals la torre roja i la creu trencada. També recorda a mossen dr. Joaquim marcé i a mossen roc marsal ambdós mossens aplegaren moltes dades de la santa majestat malgrat les cremades dels arxius. Cuspinera va incloure a la seva guia una ressenya de la santa majestat obra de mossen roc marsal. Un altre autor calderí fou josep joaquim ribó qui va fundar setmanaris barcelonins, fou voluntari a la guerra de cuba i autor de varies publicacions als anys (1865-1877). Entrant al segle xx, cita a avel·li xalabarder, climent cuspinera, salvador codina i duran, jaume bech rotllan i al docte mossen dr. Alfons maria ribó. Dels autors vivents, prefereix no parlar-ne ja que encara els hi queda feina per fer. L'autor afirma que aquest recull d'autors calderins no és exhaustiu ja que sempre poden apareixer troballes inesperades. Per acabar, lliga el tema dels autors calderins amb el proper setè concurs literari local i esperona a seguir l'estela d'aquells autors calderins de segles passats"

Publica dues notes en català que són complemantàries. En una, la comissió d'esplai comunica que demà diumenge tindrà lloc al casino caldense una matinal de teatre infantil. L'altra nota comunica que a la mitja part de l'obra de teatre tindrà lloc el lliurament de premis del quinzè concurs de pessebres

Es fa ressò del ple extraordinari per nomenar als nous regidors així com la configuració del nou consistori encapçalat per l'alcalde genís pujol. L'acte va tenir lloc diumenge dia 3 a la sala de plens. El sr. Francesc termes va ser nomenat primer tinent d'alcalde, el sr. Miquel rifà segon tinent i joan badia tercer tinent d'alcalde. De manera extraoficial afirma que les diferents comissions varen quedar així: urbanisme: jaume badia i josep codina, hisenda: joaquim fontcuberta i lucas torres, cultura: francesc termes i miquel farràs. L'alcade va oferir un pergami als regidors sortints en agraiment als serveis prestats els darrers set anys

Comunica que joan garcia ha causat baixa en el cos de redactors del setmanari montbui. El motiu és que ha de marxar a fer la mili. En joan ha promes continuar col·laborant

Publica els nous números de telefon dels serveis municipals que han canviat amb l'entrada en servei de la centraleta telefònica automàtica. Per exemple, l'alcaldia té el 8650397, secretaria 8650908, etc.

Es fa ressò d'una important troballa arqueologica. Es tracta de les restes humanes més antigues descobertes a caldes i conegudes com \l'avi de caldes\". Les restes osees estaven acompanyades de restes ceràmiques. La troballa fou fortuita, mentre una excavadora treballava a la finca de frederic catafau (en un tram comprès pels carrers sant fèlix, pau cusco i l'avinguda pi i margall). L'autor dóna les gràcies per la notificació i les atencions al propietari de la finca. L'equip de col·laboradors del museu arqueologic local es va desplaçar al lloc i va pendre tot tipus de mesures i fotografies. La tomba es trobava a 1, 40 metres de profunditat i pertany a la cultura dels sepulcres de fossa (neolitic). En un proper article l'autor aportarà més detalls de la important troballa que va tenir lloc el dia 16 de febrer de 1974"

L'autor publica un poema dedicat als nous regidors de l'ajuntament