📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb aquesta nota d'alcaldia es comunica que al haver-se concertat la recollida d'escombraries a l'empresa serconsa, es procedirà a clausurar l'abocador \vertedero\" municipal. Es demana a aquells que utilitzin de forma regular l'abocador, que es posin en contacte amb l'ajuntament"

Urbanització el farell, comissió provincial d'urbanisme", plens, urbanisme, medi ambient, publica els acords presos a les sessions plenàries dels dies 9 i 16 d'abril de 1974. En un punt es va acordar aprovar inicialment el pla parcial d'ordenació finca ribó sector 2 amb algunes objeccions. En un altre punt es va acordar aderir-se al projecte del transvassament de les aigues de l'ebre. En un altre punt es va acordar donar el "enterado" de l'aprovació el projecte d'urbanització del farell sector 1 de la comissió provincial d'urbanisme

Arxiu de la corona d'aragó, esglesia parroquial de santa maria de caldes, adrià i guadamir, aqua cenosa \"aiguasenosa\"", pare poch, historia, basede, arxius, esglesia, valles, religio, el pare poch divulga el document llatí més antic que s'ha trobat i que fa referencia a caldes. Es tracta del testament d'un tal recosind, que fa una donació a l'esglesia de santa maria de caldes. Una donació que inclou terres amb cases, vinyes, fruiters i molí situats a la zona de aqua cenosa. El document es va transcriure al cartulari del monestir de sant cugat del vallès i es troba a l'arxiu de la corona d'aragó. Amb aquesta troballa el pare poch vol demostrar que l'origen del cristianisme a caldes es remunta a finals del segle iv, adscrit a la diocesi de barcelona i integrat després a la d'egara, que va abarcar la comarca del vallès durant el periode visigotic (v-viii) i el de l'ocupació musulmana fins l'any 801, amb l'alliberació de barcelona. L'autor ha cercat molt però no ha pogut trobar cap document dels segles ix i x, però s'han trobat vuit documents dels anys 826-900 que citen el vallès i els noms adrià i guadamir, que consten al rectorologi més antic de la parroquia i datat al 989. El pater cita a varis autors per intentar demostrar l'antigor de l'erecció de la primera esglesia a caldes i reprodueix varis documents històrics (testaments), també el document en questió. El pare poch afirma que caldes, igual que el vallès, durant els anys 801-873, va anar moldejant el seu nucli de població i es revitalitzen les viles romanes o masies de la rodalia

Publica un detallat resum dels ingressos i les despeses dels darrers tres anys de l'hospital de santa susanna. Els balanços quadren al cèntim

Amb una nota informal i en català comunica que el proper 1 de maig tindrà lloc la celebració de l'aplec de sant sebastià. Només demana que faci bon temps. L'alegria està assegurada

Publica l'habitual crònica setmanal de l'equip de basquet dels exalumnes. Demà diumenge, a la pista de basquet del pati de l'escola pia tindrà lloc el darrer partit de la temporada. Demana l'assistència dels simpatitzants ja que els jugadors han aconseguit la permanencia a la tercera divisió*

Una empresa de llerona ofereix feina i una bona setmanada, desplaçaments i primes. Els oficials de primera cobraran 5.000 ptas. Setmanals. Els oficials de segona i operaris de control cobraran 4.500 ptas. I els peons 4.000 ptas. A la setmana

Publica l'habitual crònica esportiva dels diferents equips locals. La novetat és que en un requadre es felicita per la bona campanya en general, ja que l'equip d'hoquei no haurà de jugar la promoció de descens i jugarà un any més a la divisió d'honor. El basquet també mantindrà la categoria a la lliga nacional de tercera divisió i el futbol ocupa un lloc destacat de la classificació

Publica una entrevista al president de l'hospital asil de santa susanna sr. Francesc puig tiana. El sr. Puig fa tres anys que és el president i afirma que cada tres anys es renova la presidència i que l'economia de l'entitat és precaria. El sr. Puig va substituir en la presidència al sr. Cortès i ho va fer estimant un oferiment del \reverendo cura párroco\". En dels primers projectes va ser unificar l'asil i el balneari, però no fou possible ja que la comunitat religiosa dedicava una sola monja a la part de l'asil i la resta entre clinica i balneari*. L'entrevistat afirma que quan ell va arrivar a la presidència, la situació era molt negativa: la comunitat de monges ho administrava tot i la junta era ineficaç i feia una funció decorativa. Davant d'aquesta situació es varen demanar 30.000 ptas. Al patronat turuguet per sufragar les despeses de la marxa de la comunitat religiosa de l'hospital. Després es va posar fil a l'agulla a la construcció del nou hospital asil. L'aspecte economic era el més important i hi va jugar un paper vital la casa de madrid. El pressupost del projecte del nou asil fou de 23 milions. Es varen aconsegurir subvencions per valor del 75% del cost. El problema fou que el projecte era de l'any 1969 i als darrers cinc anys el preu de la vida en general i de la construcció en particular ha experimentat una pujada brutal, una situació que encarirà el projecte en un 30% (aporta diverses dades de quantitats rebudes d'institucions o entitats). Publica un quadre amb el detall de varis ingressos de l'hospital. La quantitat més elevada (400.000 ptas.) es correspon a aigues termals. El nou edifici tindrà una capacitat per 100 residents i una guarderia infantil de 50 places. El personal podrà ser seglar o reliogiós com ara (1974). També afirma que la principal mancança dels avis asilats és la manca de \"cariño\" i s'han de trobar persones que soportin les rareses de la gent gran (literal)"

L'autor agafa les queixes d'un article que es va publicar fa poc al montbui. Aquell article es lamentava del poc públic (unes 150 persones) que hi va haver a una actuació d'un ballet vingut de madrid. L'autor creu que 150 espectadors són molts, tenint en compte que el casino caldense no té al públic gens acostumat a actes culturals d'aquest tipus, ja que el ballet, fins i tot a les capitals té un públic minoritari. L'autor aprofita per demostrar que el casino té monopolitzada la cultura recreativista i que els seus espectacles tal vegada siguin recreatius, però no culturals. Recorda quan ell mateix va fer intents per crear una companyia de teatre amateur i no se'n va sortir (explica les diferenceis entre el teatre amateur i el teatre d'aficionats). Critica a la junta del casino per la seva manera d'entendre l'oci i la cultura i al fet d'haver llogat el cinema a un empresari, que, com és natural només vol treure'n un profit economic en un punt, fa una acurada i crítica descripció de tots els espais del casino i els actes que s'hi fan