📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb un article en català, l'autor recorda l'emoció i l'esverament que produia en la canalla, quan ell era petit, l'arribada de la festa major i de les atraccions de fira que s'instal·laven a l'esplanada de l'estació.*

Publica una entrevista a l'alcalde genís pujol. El sr. Pujol fa un any que és alcalde i afirma que ell no s'hagués presentat a l'alcaldia, però el fet de ser proposat per la \superioritat\" li ha donat molts ànims per treballar per caldes. En un punt afirma que l'anterior equip de govern municipal (encapçalat pel sr. Sagalés) es perdia en discusions esterils i aquest fet els alunyava dels poblemes de la vila. En un punt demana als calderins que l'ajudin i col·laborin en les tasques d'alcaldia, aportant opinions, crítiques i parès, tot i reconeixer que no hi ha gaires conductes que propiciin el contacte entre l'alcalde i els ciutadants. El sr. Genís afirma que hi ha el projecte d'asfaltar molts carrers, però s'ha d'anar poc a poc ja que els diners no arriben. De moment s'asfaltaran els carrers balmes, torras sayol i escoles pies. En un altre punt es planteja el problema del mercat setmanal (articles d'alimentació) ja que el propietari de l'actual local* va demanar el desallotjament. De moment s'està intentant que el ministeri d'hisenda cedeixi els terrenys de l'antiga estació per fer-hi un mercat. Sobre el tema dels incendis afirma que caldes no té gaires incendis tot i que aquest estiu n'hi ha hagut un d'important a ferles. El pla de bombers de la diputació no permet que pobles petits com caldes tinguin parc de bombers i depenen dels de ciutats importants de la rodalia com granollers. Tot i que afirma que a caldes hi ha un grup de bombers voluntaris capitanejats per jaume blancafort que fan una tasca molt estimable quan hi ha incendis. L'alcalde afirma que caldes té un problema de manca d'enllumenat públic i que s'està treballant per anar-lo solucionant. Un altre problema de més dificil solució és el de la qualitat de l'aigua que surt per les aixetes dels calderins ja que sobretot quan plou, l'aigua surt de varis colors i olors. Preguntat sobre si caldes ha de ser industrial o turistic, afirma que caldes ha de ser residencial. En aquest sentit hi ha el projecte de fer petits poligons industrials a les brugueres i a la zona del negrell arribant fins l'antiga fàbrica de la llana. Del tema turistic hi ha menys projectes i assegura que caldria la col·laboració dels balnearis. També es fa publicitat com la que el dia 20 de setembre de 1974 es va fer al diari tele-expres. També hi ha el projecte de fer una oficina de turisme. I el lloc més interessant és la plaça de l'àngel. Però aquell lloc és ocupat pel quiosc canaletes (de propietat municipal) l'alcalde no es mulla i afirma que s'ha de deixar passar el temps. Preguntat sobre si hi ha alguna incompatibilitat en ser alcalde i president del casino, afirma que de cap manera i afegeix que en altres temps ja s'havia donat aquesta circumstància. Al darrer punt afirma que a l'inici de la legislatura als plens hi havia dos o tres espectadors però ara ja no hi van ni aquests, tot i que durant l'estiu han fet els plens a la sala d'actes per tal de donar cabuda a un possible públic"

L'autor fa un tomb per la vida d'antoni sindreu o com ell vol que li diguin \antonio sin nombre\". Antoni és el fill de l'artista i pintor calderí norbert sindreu. Antoni va neixer a caldes però fa molts anys que viu i treballa a suissa. Norbert sindreu, el seu pare, va morir quan ell tenia 15 anys. Aquest fet el va impedir estudiar i el va obligar a espavilar-se des de ben petit. Ara antoni té un bar molt especial a berna. És un local on també hi exposa les seves creacions pictòriques i on la filosofia hi té una paper important. Allí s'hi reuneix gent de tot tipus disposats a gaudir de l'amistat i del bon ambient que regna al local. Ara \"sin nombre\" hi presenta una nova exposició titulada metamorfosis*"

Amb un article en català, l'autor reflexiona sobre la vigència de les festes majors en general i la de caldes en particular. Afirma que aquest tipus de festes han entrat en una clara decadència ja que avui (1974) ja no tenen aquell caracter que les feia esperades i imprescindibles. Avui la gent agafa el cotxe i va a ballar, escoltar música o a divertir-se on vol i no ha d'esperar que sigui festa major. L'autor arriba a la conclusió que si no es renova la festa i es posa al dia correm el risc que desapareixi, cosa que l'autor lamentaria

Amb un magnific article en català l'autor fa un repàs per viversos aspectes de la vida de caldes als anys 20. Al primer punt cita les industries més importants de la vila (noms propis) els calderins també tenien altres opcions de guanyar-se la vida: la pagesia, probar fortuna a amèrica o anar a fer de bacallaner a barcelona. En un altre punt recorda els cors de les caramelles, dirigits per joan valls i per jeroni pascual. Reprodueix divertits fragments de les lletres de les cançons que cantaven i que feien referencies a calderins populars recorda personatges d'aquell temps

L'autor es fa ressò del \congrès\" internacional d'àmforologia que va tenir lloc a roma i on caldes hi va tenir un paper destacat. Caldes va estar representada per ricard pascual i per enric villate, ambdòs de l'instituit de prehistòria i arqueologia de la diputació de barcelona, que dirigeix eduard ripoll. Els srs. Pascual i villate han vingut molt al museu de caldes per tal d'estudiar els fragments de les àmfores calderines i poder de fer-ne un estudi molt exhaustiu. Del que en destaca entre d'altres els segells identificatius de les àmfores i la composició del fang utilitzat. L'estudi citat incloia tota la lailetània i feia referencia a 14 forns o bòbiles (cinc de caldes)"

Amb motiu del primer aniversari de la mort de mossen ramon, publica una nota breu i en català recordant la personalitat altruista i solidaria de mossen ramon i palesant el bon record que va deixar entre els calderins que el tractaren

Amb un article en català, l'autor reflexiona sobre el proppassat tercer concurs de pintura ràpida manolo hugué. L'autor defensa aquest tipus de concurs front els contraris i afirma que dins el mon de l'art hi caben totes les opcions. Els contraris als concursos de pintura ràpida opinen que més aviat són concursos de pugna esportiva

Publica tres entrevistes als quatre entrenadors del club futbol caldes. La primera entrevista és al preparador del primer equip joan flaqué. Flaqué admet que els resultats no estan acompanyant i dóna la culpa a les moltes baixes que pateix l'equip per diverses causes i a la modestia del club. També afirma que alguns espectadors no ajuden gens a l'equip amb les seves crítiques destructives. També sembla que no hi ha un bon ambient entre els jugadors. La segona entrevista és al sr. Antoni gonzalez, entrenador de l'equip amateur del caldes. L'equip amateur marxa força bé i es mostra molt esperançat tot ser conscient de les dificultats que representa per la junta mantenir quatre equips en competicions oficials amb només 200 socis. En un punt afirma que la junta no té prou cura de la pedrera. Un fet que en un futur podem pagar car ja que el caldes és un club que es nodreix de la pedrera la tercera entrevista és al sr. Miquel rodriguiez, entrenador del juvenil. El sr. Rodriguez es mostra satisfet i afirma que l'objectiu és l'ascens a segona divisió. La darrera entrevista és al sr. Josep boluda, entrenador de l'equip infantil. Boluda es mostra orgullós dels seus jugados i demana més suport dels afeccionats per les categories inferiors

Publica una entrevista al nedador local de 14 anys francesc canals. Fa sis anys que entrena i ja ha aconseguit importants exits en campionats d'ambit estatal. Canals té moltes espectatives de futur