📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

El proppassat 3 de juliol, moltes cases de caldes reberen un fulletó que informava sobre la marxa de la llibertat i convidava a participar al seu inici, que tindrà lloc a la localitat empordanesa de l'escala. L'acte informatiu es va coneixer com bustiada ja que els fulletons es deixaren a les bústies. Destaca que la majoria dels fulletons eren en castellà

Es fa ressò de la intenció de vàris andalusos afincats a caldes de crear una penya flamenca sota el nom de \casa de andalucia\". Afirma que és una bona ocasió per tal de reunir-se la colònia andalusa local. Els interessats s'hauran d'adreçar al sr. Garcia, del carrer calderón de la barca 31, 1er"

L'autor publica vàries sensacions que va tenir durant les dues conferències que fa poc varen tenir lloc al casino caldense organitzades per l'associació cultural. Aquelles conferencies versaven sobre la problemàtica sindical actual (1976) i comptaven amb la participació de responsables d'organitzacions sindicals que ja no són clandestines però encara no són legals (cc.oo., u.g.t., u.s.o., s.o.c.). L'autor felicita a l'associació cultural per la seva tasca i al casino caldense per acceptar conferencies com aquesta. Un fet que trenca una mica amb allò de les dues espanyes. L'autor creu que els treballadors calderins en general, encara no estan preparats per aquest temes i en passen una mica. La majoria del públic eren intelectuals i estudiants. Aprofita per defensar l'ara denostat sindicat vertical i afirma que no era tan dolent com ara sembla ja que gràcies a ell es varen aconseguir una sèrie d'avenços pels treballadors que els sindicats de l'any 1939 no s'atrevien ni a somniar (pagues extres, seguretat social, drets laborals, etc.) si bé és cert que la c. N-s funcionava d'una manera paternalista, cal reconeixer que s'anaven assolint millores pels treballadors i les empreses també anaven bé. Recorda que els sindicats de la resta d'europa no han aconseguit tantes millores i que els conflictes tampoc han millorat els beneficis de les empreses

Al primer punt, l'autor recorda que ja fa un temps que el jovent de caldes està treballant per tal d'unir-se. De moment sembla que la cosa rutlla i malgrat les moltes dificultats, es comencen a assolir objectius. Al segon punt entra de ple a descriure un dels actes que s'han organitzat: la vetllada 76. La vetllada començarà a \l'esplanada\" i després es traslladarà al camp de futbol, on hi hauran vàris actes com jocs, música, sopar, etc. L'acte acabarà amb la lectura d'un manifest"

Es fa ressò dels problemes que tenen els conductors de l'empresa sagalés amb la seva empresa. Fa uns dies els conductors de l'empresa sagalés prengueren la determinació de fer només vuit hores diaries. Però el problema, lluny arreglar-se s'ha complicat més ja que sagalés s.a. És una de les empreses que no ha signat el conveni. Així les coses, el propasat 23 de juny, va tenir lloc una vaga general de transports que va afectar molt a caldes ja que el transport per autobus és molt utilitzat pels desplaçaments diaris dels calderins. L'empresa sagalés acusa als conductors de fer vaga il·legal. Els treballadors afirmen que les hores extres són opcionals i no obligatòries. Per tal de trobar una solució, és va convocar una reunió presidida pel president de la utt sr. Lucas torres i convocada pels enllaços sindicals srs. Alba i petitbó. A la reunió es va decidir donar uns dies de temps a l'empresa. El sr. Torres va afirmar que si es fan les vuit hores, l'empresa no pot aplicar sancions. Algunes de les reivindicacions són: que tots els treballadors han de fer un dia de festa setmanal i que el sou base d'un conductor sigui de 5.000 ptas. Setmanals, primes i pagues voluntàries a part

Publica una entrevista al jefe del destacament de creu roja a caldes sr. Pedragosa. Al primer punt destaca que l'assemblea local de creu roja, a part de les contingències de caldes, tambè ha d'atendre a les dels pobles citats a noms propis. Per atendre tots aquest serveis compten amb 56 persones (40 homes i 16 dones). També compten amb tres ambulàncies, un local dispensari i una \caseta de socorro\" a palau de plegamans. El sr. Pedragosa afirma que durant els caps de setmana és quan tenen més demanda de serveis. Aleshores tiren de personal voluntari per cobrir la demanda de serveis. En un altre punt afirma que s'estan fent tots els tràmis per aconseguir el \"puesto de socorro\" al desviament, a la cruilla de granollers*. Quan això sigui un fet, podran acollirs més joves dels que fan la mili a la creu roja local. A l'actualitat 7 nois de la comarca fan la mili a la creu roja local. Al darrer punt, el sr. Pedragosa posa èmfasis en la independència politica de creu roja"

Al primer punt, l'autor recorda que el setmanari montbui té molta història. Al segon punt recorda que la primera publicació calderina que es va dir montbui va neixer el juliol de 1925 i va morir el desembre del mateix any. Aquella publicació mensual va editar sis números (en català i castellà) i va ser una publicació democràtica i propagadora dels idearis politics de pi i margall. El su director va ser pere canals. Dinou anys després (1-1-1944) va neixer l'actual setmanari montbui, inicialment divulgador dels ideals de f.e.t. Y de las j.o.n.s. I actualemnt adscrit a la \red catalana de prensa\"*. Cita els noms dels directors que ha tingut el setmanari: rifé, sala, sagués, solà, sagalés i ferrer**. Al tercer punt, l'autor destaca que el setmanari montbui ha canviat des del 30 d'abril de 1976 i que tot i semblar el mateix, els vents de la transició i la propera arribada de la demoràcia l'han canviat per dins. Al darrer punt, l'autor es perd sense concretar i barreja opinions sobre les dues cares del calderins i el fet que ser recdactor del setmanari montbui no significa que estimi el \"yugo y las flechas\" que encara apareixen a la capçalera"

Publica una entrevista a l'artista sabadellenc truyols rocabruna, de 25 anys. L'artista està exposant la seva obra a la sala d'exposicions de la caixa i afirma que la seva obra no és comercial. L'artista ja havia fet alguna exposició a caldes, on hi té un bon amic, sebastià badia

A tota portada es fa ressò del sorprenent nomenament d'adolfo suarez com a president del govern. Després de la renuncia de carlos arias, el rei va demanar al sr. Fernandez miranda una persona d'un determinat perfil per ser president. El sr. Suarez encara no té 44 anys i fins ara havia estat secretari general del movimiento. Ara, la primera tasca del nou president és formar un govern que porti l'estat espanyol a les eleccions i a la democràcia

L'autor posa sobre la taula un tema delicat. Llàstima que no concreti en dades ni en noms, cosa que fa que passats els anys quedi tot plegat molt inconexe i dispers. L'autor afirma que degut a un brot de delinquència juvenil que va tenir lloc a caldes. Una persona va decidir recaptar fons per tal d'ajudar a aquests nois i fer-els-hi entendre que la societat no admet aquestes conductes. Aquella persona va visitar molts centres families i finalment va decidir organitzar un festival benefic destinat a ajudar a recuperar als delinquents. El lloc triat va ser el casino caldense i la recaptació va ser força bona: 40.000 ptas. El problema, i el motiu d'aquest article és que després de deduir despeses, només varen quedar 27.000 ptas. Perdent-se pel camí 13.000 ptas. Sembla que algunes de les coses que havien de ser donades desinteressadament, al final es varen cobrar. L'autor lamenta aquesta actitut i afirma que els únics que podien cobrar eren els del casino caldense, que cobraren 3.000 ptas. Per despeses de llum i personal.