📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Gasoses safont, moda i confeccions casabayó rosàs, curtits riba guixà sa, papereria i llibreria montoliu, pastisseria i carquinyolis casabayó, administració de finques a. Tura - f. Serrats, caixa d'estalvis de sabadell, taller mecànic j. Ruiz, electroauto bogar, fotografia rovira, perruqueria pepita, fesa (f.e.s.a.), cuines benavent de joan aygua sanosa grauges, carquinyolis berenguer, casa cisteller, perlas majorica, mútua nostra senyora del carme, constructor d'obres j. Ventura, joieria sancy de j. Druguet, sastreria uñó, la moreneta, queviures j. Abel, joguines xalabarder, construccions ayguasanosa, carbòniques maynou, fotografia poch, associació casino caldense, decoració poble, mobles prades, plantes i flors maria ayguasanosa fontcuberta, tallers auto reparació, esports margarit, mobles ramon de simon i fill, perfumeria marta \"casa gralla\", serralleria joan marin, bar josep cortada i mari last (plats preparats), laqui sa, pintor horacio galdon, decoració m. Torres, moda jove unisex, regals poble, cristalleries caldes, planxisteria joaquim sans, seat servei tacsa, assegurances mussap de la \"hermandad\" sindical de llauradors i ramaders, construccions manel martí alifonso, televisors elbe (blanc i negre i color) de joan ayguasanosa, llibreria maria dolors, patates j. Coll roselló, ferreteria boluda \"cal paco\", lampisteria i objectes de regal torras, industria anglí, banc central, tallers vila, josep soler codina, joies orgema de joguines xalabarder, ma-limpi de sabons sampera, calçats roig, camiseria c. Torrents, contractista d'obres domenec comella, fotografia cosvi, manufactures montbui sa, cansaladeria francesc pedragosa cruells, auto escola i assegurances marin, assegurances santa lucia, discoteque liverpool, bar fonda antoni cirera, urbanització font dels enamorats, calefaccions paretas, creu roja, laboratori i iogurt codina, curtits gregori. Optica rafael tibau, sanmartí, lleixiu el arco iris de salomo, sastreria francesc valls casademunt, sindicat agricola, pere canals valldeoriola contractista d'obes i urbanitzacions els saulons i zona residencial les guilleries, mobles ramon de simon i fill, televisors de color philips d'electrodomèstics font, vie curs de salvament i socorrisme de la creu roja, calçats poch, mobiliari de cuina somart, electrodomèstics tele-color \"caliope\", electra caldense sa, comercial vallesana de subministraments sa(electrodomèstics aeg), banc de sabadell, xarcuteria montserrat, confeccions enriqueta, electricitat joan flaqué, banc mercantil de manresa, la caixa, joieria vda. De jaume guarch, ciments pagès sa, hens avicola caldense", festa major, publicitat, comerç, industria, catala*, a noms propis els anunciants de l'extra de la festa major de 1976

Comunica que el proper dissabte tindrà lloc al casino caldense una conferencia col·loqui que versarà sobre la problemàtica actual de l'agricultura i la ramadaria. Els ponents seran rellevants càrrecs del col·legi de pèrits agricoles de catalunya. L'acte estarà organitzat per l'associació cultural

Es fa ressò dels projectes que té la nova junta del club futbol caldes. D'una manera poc precisa, comenta l'enrenou que ha portat el canvi de junta. L'anterior junta estava presidida pel sr. Joan badia. La nova junta té la intenció de fer els partits els matins, amb l'entrada gratuita pels escolars, jubilats i senyores. També tenen la intenció de cobrir la grada per tal d'evitar que els espectadors pateixin la pluja i el sol. També volen habilitar un local del carrer del forn per tal que sigui utilitzat com a local social del club. En un altre punt comuniquen la intenció de fer un camp més petit, desplaçant l'actual, amb la intenció que es puguin simultanejar els entrenaments sense gastar més electricitat

Publica una llarga entrevista a joan badia. El sr. Badia va ser sis anys regidor i en porta tres com a tinent d'alcalde president de la comissió de cultura i esports. Un dels problemes que té caldes és el de l'ensenyament ja que tots els centres s'haurien d'ampliar. Però el més greu és el de la guarderia i preescolar. Afirma que el parvulari de la nova residència s'ha de considerar provisional i cal trobar un lloc més adient i definitiu. També es fa ressò dels problemes del clam manolo hugué i afirma que amb bona voluntat s'aniran solucionant. Referent al cou assegura que d'aqui a dos anys s'impartirà, quan ho necessitin els actualas alumens de bup. Pels que ara (1976) haurien d'estudiar cou no hi poden fer res ja que segons el ministeri s'han de cobrir primer les necessitats de poblacions més grans, el sr. Badia aposta per treure-li el màxim rendiment al clam manolo hugué, un centre que aviat tindrà el titol homologat. En l'apartat esportiu, l'entrevistat afirma que la principal preocupació és la construcció del pavelló poliesportiu cobert. Un fet que pot anar per llarg ja que costa molt trobar subvencions i l'ajuntament reparteix entre tots els esports 155.000 ptas. També hi ha un apartat dedicat al moment politic actual. El sr. Badia no veu clara la situació de la transició ja que no es veu el camí que pendrà tot plegat. Malgrat tot es mostra partidari de la democràcia i a favor de l'estatut de catalunya. Preguntat sobre la immigració, reconeix que no se sap el percentatge d'immmigrats que hi ha a caldes. Tampoc hi ha cap pla global d'integració. Referent als dos musesu que hi ha a caldes, el romàntic de cal delger i l'arqueologic, afirma que el museu arqueologic passa un mal moment: el local és privat i el propietari demana que desallotgin. El museu romàntic està en bones condicions. Els museus calderins reben entre 3.000 i 3.500 visites anuals. Actualment s'està treballant en trobar un nou local pel museu arqueologic. L'autor pregunta si s'ha pensat en fer un museu entorn a la vida de manolo hugué, respon que manolo hugué ja té una sala dedicada al museu romàntic, tot i que s'estudiaria qualsevol tema que posi en valor l'obra de'n manolo. Tornant al tema de l'ensenyament, afirma que l'ajuntament aporta 100.000 ptas. En beques escolars i que a part d'altres despeses també han pagat les obres i el professorat del clam manolo hugué. Espera que arribin els ajuts ministerials ja que amb el que paguen els alumnes només es cobreix una part de les despeses. Preguntat sobre si l'ajuntament dóna suport a l'ensenyament de la cultura catalana respon que si, l'ajuntament ha pagat un curs de català a les escuelas nacionales i que al centre manolo hugué s'han impartit classes en català. També subvencionen sardanes i fan aportacions a l'associació cultural per difondre la cultura catalana

Es fa ressò de dos accidents de transit que varen tenir lloc durant el proppassat cap de setmana. El primer tingué lloc a l'encreuament del carrer homs i santa teresa amb l'avinguda pi i margall. El segon a l'encreuament del desviament. No hi hagué victimes mortals. Destaca el fet que quan es varen produir els accidents no hi havia cap ambulància lliure

Al primer punt, l'autor fa un repàs per la història del torreó de la muralla que temps enrera va servir de presó. Aprofita per lamentar la mala restauració que se li va fer. Al segon punt notfica que l'ajuntament ha cedit el torreó a l'associació cultural per tal que sigui utilitzat de sala d'exposicions i un punt per promocionar els artistes calderins. La primera exposició tindrà lloc durant els dies de la festa major (1976)

Amb aquest comunicat, la comissió oficial de festes dóna explicacions de la no celebració del xi è \concurso regional\" de colles sardanistes. Sembla que l'agrupació sardanista calderina no s'ha volgut fer càrrec de l'organització i que els intents del sr. Pere tura i alguns amics per organitzar-ho no han arribat a bon port. Així doncs, enguany (1976) no hi haurà el concurs de colles sardanistes que animava la festa major"

Amb un article en català, l'autor es desfà en elogis vers la natura en general i les muntanyes en particular. Afirma que catalunya té una excel·lent mostra muntanyenca i uns bons centres excursionistes. A nivell local, recorda molt de passada el camping internacional de l'any 1935 i el desaparegut centre excursonista calderí, un grup que comptava amb una senyera obra del pintor francesc domingo. De l'excursionisme calderi actual (1976) destaca la tasca del grup de minyons escoltes i del moviment de colònies, però lamenta que aquestes entitats només es facin càrrec dels més joves, quedant els alpinistes calderins més grans en un espai sense aixopluc. Alguns continuen les activitats muntanyenques sense estar federats, d'altres es federen a centres muntanyencs d'altres poblacions. Cita (moms propis) els calderins alpinistes més destacats

L'autor lamenta l'actual situació de la joventut calderina. És evident que cal un centre d'esplai juvenil, però els que manen no acaven de posar-hi fil a l'agulla. També afirma que la joventut calderina no està unida i que quan es fan actes com la vetllada 76, un acte destinat a la unió dels joves, no té el suport de públic necessari. També destaca la poca participació dels fills dels immigrants a la vetllada -76 i l'excés de vigilància que hi havia. L'autor demana que es faci quelcom per tal de resoldre la problemàtica abans no sigui massa tard. Destaca i reconeix la tasca de l'associació d'exalumnes de les monges i d'altres col·lectius, però afirma que no és suficient. També es queixa que a caldes només hi hagi un cinema, una discoteca i una pista de ball, i a sobre afirma que \dejan bastande que desear\""

Amb una nota en català, l'autor versa sobre la talla romànica de la santa majestat i en copia algunes dades. Però el veritable sentit de l'escrit és donar suport a l'inciativa de traslladar la santa majestat a l'altar major i treure-la de la seva capella. Afirma que sembla que la tinguem amagada i assegura que la santa majestat mereix un lloc preminent. I aquest lloc és l'altar major de l'esglesia