📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Al primer punt destaca el canvi de dates que s'ha fet a la festa de les pubilles. Abans es feia coincidir amb el 18 de juliol i la verbena del productors. Ara, s'han volgut desmarcar d'aquella revetlla ja que insinuen que ha perdut brillantor i que la festa major s'hi adiu més amb l'esperit més brillant de la festa de l'elecció de la pubilla de caldes. Enguany el sistema per l'elecció de les cinc candidates (noms propis) ha estat diferent ja que s'ha fet un test a vàries noies. Destaca que la candidata montserrat cuello s'ha retirat voluntariament del concurs i demana que s'expliquin els motius per no donar lloc a les xafarderies. En un altre punt comunica que aquesta festa major tindrà lloc al casino caldense una gran gala de moda en la que hi participaran destacades models i afamats dissenyadors. La gala tindrà tanta brillantor que afirma que a caldes no s'ha vist mai un espectacles així. El locutor de la \gala de la moda\" serà el redactor del setmanari montbui albert villacampa"

Publica una entrevista feta a membres de l'associació cultural. Enguany, aquesta associació s'ha mostrat molt activa i ha organitzat molts actes culturals. Però el fet més important ha estat la defensa de l'acadèmia montbui. Els entrevistats (anònims) afirmen que l'associació va neixer de la necessitat de poder mantenir l'acadèmia montbui, que aleshores (1964) era la única escola en la que s'hi impartia el batxillerat. L'altra objectiu era el desenvolupament cultural de la vila. Després d'un temps d'incertesa, sembla que els problemes de l'acadèmia estan en vies de solució ja que el ministeri els obligava a fer una nova escola i el matrimoni gregori font, en un gest admirable i solidari han cedit un terreny de 4.700 m2 al paratge de sant salvador per fer-hi el nou edifici. També tenen lligades les subvencions i en un comerç calderí s'exposa la maqueta del que serà el nou edifici. El cost del projecte rondarà els 20 milions de ptas. A part de les subvencions, es reven ajuts particulars i es farà una hipoteca a 30 anys. Referent a les activitats culturals de l'associació en destaquen el curs de fotografia i el d'introducció a la història de catalunya. També han organitat el concurs literari i el fotografic i han fet conferencies, col·loquis i tribunes. L'associació cultural, també té seccions autònomes com estètica, divulgació, fotografia, música, teatre i juvenil. Un altre actiu de l'associació és el butlletí \la tortuga\" que malgrat la seva modèstia inicial vol ser un competidor del setmanari montbui (aquesta última part ho diuen de broma). En un altre punt afirmen que l'associació ja compta amb un local social situat al carrer major num 18. També recorda que durant la festa major inauguraran una exposició al torreó de la presó. L'associació cultural es manté econòmicament gràcies a les 95.000 ptas. Que els dóna l'ajuntament, a les quotes dels socis i als ajuts esporadics d'entitats i comerços calderins. Politcament afirmen que l'associació per definició és apolitica però no poden estar desvinculats de la realitat politica del pais i es declaren identificats amb la catalanitat i la democràcia"

Amb un deliciós article en català l'autor fa una mena de calaix de sastre. Al primer punt descriu el seu estat d'anim. L'estat d'un home ja madur i desencisat que veu com el mon grinyola per tot arreu. Al segon punt recorda el que més li plau recordar: la caldes de la seva infantesa. Descriu algunes costums dels anys vint i com era una barberia calderina abans de l'arribada de la ràdio. En un altre punt fa un repàs musical per les vivències musicals de l'amèrica llatina que va visitar durant anys. Recorda per exemple quan va visitar el carrer corrientes i va veure que no existeix el famós num 348 que canta el tango

Es fa ressò del problemes de transit que pateix caldes. Afirma que els policies posen moltes multes i, a més ho fan de manera sospitosa ja que es sancionen cotxes per aparcar uns minuts en carrers on no obstaculitzen el transit i es fan el ulls grossos quan aquest fet té lloc al carrer major, on si que obstaculitzen el transist de vehicles. També demana que es modernitzin els senyals de transit i que es posin les moltes indicacions que falten. Espera que ara, amb la contractació d'un caporal i dos policies es resolgui el problema

Publica una entrevista a josep balaguer, un calderí molt popular i que treballa de boter. Josep balaguer va neixer l'any 1928 a vilafranca del penedès i es va traslladar a viure a caldes als 12 anys. Després d'estudiar va treballar a pastres sanmartí i als 18 anys va començar a treballar amb el seu pare i el seu germà que ja feien de boters. El sr. Balaguer afirma que el negoci de fer botes va entrar en decadència pels anys 60. Aleshores ell va triar el camí de fer botes artístiques i d'encarrec. A part de les ensenyances del seu pare i del seu germà, el sr. Balaguer va acabar d'apendre l'ofici a castellar del vallès. El sr. Balaguer afirma que ell és l'únic boter que queda en actiu al vallès i que l'ofici de boter no té futur

L'autor fa un emotiu record a la rosa del mas manolo, que va morir fa poc (diumenge 26 d'agost de 1976). L'autor destaca la vesant humana de la rosa i la seva manera de viure al mas manolo. L'autor es mostra especialment afectat perquè als darrers temps havia tingut un tracte força estret ja que estava preparant un treball sobre les vivències de la finada amb el seu pare adoptiu manolo hugué

Amb un article en català, el capellà de la vila, mossen pere, recorda les festes majors de la seva infantesa calderina. Recorda l'envelat, els partits de futbol, etc. Després, la vida el va portar a estudiar per ser capellà i a exercir per diversos llocs, lluny de caldes. Ara, el destí l'ha portat a ser capellà de caldes i a recordar amb emoció aquelles festes majors de la seva infantesa

Publica una entrevista als germans joan i josep torras, de cal maquinaire, dos calderins que juntament amb josep torrents, d'igualada que en 17 dies han fet un llarg viatge per europa. Han visitat els paisos citats a noms propis amb pocs mitjans econòmics. Han utilitzat un seat 127 i han dormit en tenda de campanya. Relaten les seves experiències i les diferències que han trobat entre els diferents paisos, sobre tot els de l'òrbita sovietica. En general, l'experiència ha estat molt positiva

Publica els acords presos a les sessions plenaries dels dies 14 de setembre i 19 d'octubre de 1976. En un punt es va acordar adherir-se a la petició de l'hospital santa susanna per l'acabament de les obres i l'adquisició de mobiliari per l'edifici de la nova residència. En un altre punt es va acordar tramitar el pla especial d'ordenació i rectificació del sector comprés entre l'avinguda pi i margall, el carrer joan maragall i el torrent del bugarai. A l'apartat de precs i preguntes, el tinent d'alcalde joan badia va afirmar que al no ser possible la solució dels problemes que demanen els ciutadans, posa el seu càrrec a disposició del poble. A més, també expressa el seu desig d'unes eleccions plenament democràtiques el més aviat posible. El sr. Badia va rebre el suport del també tinent d'alcalde miquel rifé. En un altre punt es va acordar donar \el enterado\" al desig de l'empresa obres i serveis s.a. De rescindir el contracte de recollida d'escombraries i preparar una nova licitació. En un altre punt es va aprovar inicialment el projecte d'enllumenat, pavimentació i clavegueram dels carrer major, raval del remei i plaça marquès. En un altre punt es va acordar emetre un vot de gràcies a guillem masana pels serveis prestats a la corporació en l'exercici del seu càrrec"

Amb un article a primera pàgina i en català, l'autor versa sobre la importància de la proclamació de la declaració dels drets humans que les nacions unides varen acordar el 10 de desembre de 1948. Tot i les fisures i incompliemts