📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb un anunci en català, el casino caldense publicita l'actuació teatral en format de cafè teatre de l'obra assaig general. L'obra anirà a càrrec de la companyia del mateix casino caldense. Durant la representació romandrà obert el servei de bar

Continuant amb la sèrie d'entrevistes a dones, l'autora publica una entrevista en català a carme canals. Carme canals és mestre des que tenia 20 anys i actualment (1977) és tutora de la classe de sisè d'egb de l'acadèmia montbui. També pertany a l'equip directiu de la mateixa escola. Fa onze anys que està casada i té dos fils. L'entrevistada fa 16 anys que exerceix a l'acadèmia. Va començar quan encara estudiava magisteri. Canals afirma que la millor edat dels alumnes és de 8 a 12 anys. Carme afirma que hi ha diferències entre nens i nenes. Les nenes fins als 12 anys són més espavilades i responsables. Els nois avancen més progressivament i poden aribar a un nivell més elevat. A carme canals li agrada el teatre i de soltera havia fet alguna representació. També col·labora amb la tortuga on juntament amb montserrat capdevila hi publica articles d'educació i ensenyament. L'entrevistada es mostra interessada per la politica i afirma que la generalitat de catalunya serà positiva. Un dels problemes de catalunya és la gran quantitat d'immigrats que han vingut a treballar atrets per la industria. Aquest fet ha creat molta confusió. Del feminisne opina que l'home i la dona han de tenir els mateixos drets, però el moviment feminista sovint es mou de manera equivocada i exagerada. La darrera part de l'entrevista la dedica a la nova escola de l'acadèmia. Un centre educatiu que esperen poder inaugurar aviat. El nou centre tindrà tres aules de parvulari i vuit d'egb. La principal millora del nou centre serà l'espai, tant de classes com de pati. A més tindrà més espais com una sala de projecció, etc.

El consistori va convocar a tots els partits politics calderins (noms propis) a un ple extraordinari per aprobar que el pressupost municipal per l'any 1978 sigui el mateix que el de l'any 1977. Aquesta mesura es pren per facilitar els tàmits i aplanar el terreny del nou consistori que ha de resultar de els properes eleccions municipals

Publica un esgarrifòs article a tota portada i en català, que versa sobre la barbàrie dels camps d'extermini nazis. L'autor havia llegit el llibre k.l. Reich, obra de joaquim amat, que versava sobre els camps d'expermini d'alemanya i austria. Un temps després, per motius d'estudis, l'autor va visitar linz i no va desprofitar l'ocasió per visitar el proper camp nazi de mautausen. La descripció que fa del camp i els detalls de les condicions de vida dels presoners són esgarifosos. Afirma que el camp d'extermini de gusen era a sis quilometres del de mauthansen i n'era un complement ja que els més dèbils i anaven a una mort segura, amb inhumanes proves pseudomèdiques incloses. Al darrer punt, l'autor detalla una llista dels calderins que hi moriren (noms propis) inclou el número de pres, la data de naxement i la de la mort**. No s'oblida de citar que aquells calderins foren capturats a frança ni el tracte vexatòri que els guardians senegalesos varen dispensar als refugiats espanyols als camps de concentració francesos

Reprodueix una llarga nota informativa signada per la comissió d'urbanisme. La nota té l'objectiu de clarificar la conflicitva problemàtica amb les obres de clavegueram del barri del bugarai. Uns obres que fa temps que enfronten als veins i a l'ajuntament. Aprofiten la nota per defensar-se dels atacts personals i acusacions dels veins, publicades al setmanari montbui. La nota és força aclaridora i deixa en posició delicada a l'associació de veins del bugarai ja que l'acusen de poca seriositat i de voler buscar breges, si més no, una minoria dels seus membres. Admeten que el barri del bugarai o poble nou, té mancances, però afirmen que són molts els barris de caldes que també en tenen. Lamenten les exageracions i la informació enganyosa, ja que les obres no tenen tants problemes i deficiencies com diuen els veins i a més, les petites deficiencies es subsanaran sense recàrrec. Algunes degudes a bretolades. Els membres de la comissió consideren desproporcionada la petició de dimissió del regidor que han fet els veins i recorda que els obres tenen una important subvenció de la diputació.

Amb un editorial en català, afirma que a la redacció del setmanari ha arribat el darrer número de la tortuga. La redacció es mostra satisfeta per la salutació que des de l'editorial de la tortuga es fa al consell de redacció del setmanari montbui. En un altre punt de la tortuga afirmava que la tortuga podria desapareixer si el setmanari montbui assolís la majoria dels serveis informatius calderins. Des del setmanari es mostren amb total desacord amb aquesta observació i asseguren que ambues publicacions poden conviure perfectament. També afirmen que caldes necessita la informació clara, veritable i de qualitat que fins ara ha fet la tortuga i que de cap manera es poden permetre retirar-se

L'habitual secció d'esports, com sempre, publica els resultats de les diferents disciplines esportives locals. En un apartat comunica que l'entrenador de natació del c.n. Caldes josep jimenez ha cessat en la seva tasca a la direcció tècnica i ha passat a dirigir l'equip de banyoles. El club local està treballant per trobar un substitut

Amb una nota en català, es fa ressò de la conferència que va tenir lloc al centre democràtic i progressista, organitzada pel comité local del psc (r). Aquest partit organitza setmanalment conferències al centre democràtic. En aquesta ocasió el tema fou la sanitat. El conferenciant* va estar bé i va tocar el tema de la sanitat pública des de diversos aspectes. En destacaren la importància de la prevenció i la distribució hospitalària i assistencial que hauria de tenir el territori. El cas de caldes seria complicat ja que ni és una població petita ni gran. Una bona solució seria agrupar varis pobles de la rodalia i tenir un servei amb especialistes mèdics. Lamenta la poca assistència de públic

Amb un article en català, l'autor polsa un tema que és al carrer. Què cal fer amb el monument de la creu dels caiguts? Hi ha opinions de tots colors, conservar-lo, enderrocar-lo, modificar-lo, portar-o al cementiri, etc. L'autor demana que s'obri un temps de debat, amb xerades, votacions, etc, per tal que el poble pugui dir-hi la seva. Ara que amb la democràcia tothom pot dir la seva, es el moment de fer-ho. L'autor recorda que el monument es va dedicar a les victimes del bandol vencedor i creu que se'n hauria de fer un altre dedicat a totes les victimes que va causar la barbaritat de la guerra. Quan parla de victimes es refereix a tots els que en foren, com els exiliats. Proposa que el monument podria representar els quatre genets de l'apocalipsis, mostrant les barbaritats que porta una guerra. Al darrer punt destaca que els que si que s'ha de salvar és el relleu de la creu dels caiguts, una obra de manolo hugué que mostra una dona i un infant afligits pels seus familiars morts

L'autor lloa la figura del poeta xilè pablo neruda (1904-1973). Una figura que traspassa fronteres i amb un perfil humà que creix amb el pas del temps. També destaca la relació de neruda amb espanya i amb catalunya. Reprodueix un text en prosa que va escriure neruda en motiu de l'afussellament de lluis companys, que tingué lloc el 15 d'octubre de 1940