📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica una entrevista en català a la ceramista calderina dolors molina. Molina va estudiar a l'escola massana i després va instal·lar el seu taller a caldes. Ha fet vàries exposicions i ha rebut reconeixements. Viu de les vendes que fa a les exposicions. Explica la seva manera de treballar el fang. El seu treball deriva vers l'estil artistic o d'investigació i s'expressa amb el seu art. Dolors molina afirma que no té opinió politica, només creu que s'ha de ser honest. Es mostra a favor del feminisme però sense arribar a fanatismes. Actualment molina està preparant una nova exposició que tindrà lloc a la llagosta. Molina es mostra una dona d'esperit lliure, que lluita a la seva manera i no forma part de cap grup. En un punt afirma que algun dia regularitzarà la seva situació matrimonial, però de moment té d'altres prioritats

Publica una entrevista a jaume marin, cap visible del partit convergència democràtica local. Marin afirma que no és que la seva persona hagi perdut pes dins la secció local si no que encara no s'ha definit qui serà l'alcaldable convergent. Marin ha estat un dels primers militants calderins de convergència. Marin afirma que el futur dels primers ajuntaments democràtics serà dificil ja que s'han de canviar moltes estructures. Malgrat tot, marin reconeix que el darrer consistori franquista de caldes ha estat bo i amb un bon tarannà. A diferència d'el d'altres pobles de la comarca. Marin afirma que no refusaria una candidatura però que és més important presentar un bon equip de govern

Publica un comunicat d'ugt amb el que es fa ressò d'un acord a nivell estatal: la quota mensual dels afiliats a ugt serà de 100 ptas. Mensuals. Tot i això, a nivell català es va acordar que fossin 200 ptas. Degut a que a catalunya hi ha més estructures que a la resta de l'estat i a que el nivell de vida és més alt que el de la resta del pais. Els afiliats amb dificultats (atur, vellesa, servei militar, etc.) quedaran exents

L'autor mostra el seu malestar després de comprobar el lamentable estat en que ha quedat la font de la borda. Afirma que la font no raja i que el lloc és ple de brutícia (ampolles i vidres trencats). L'autor es planteja si ha de prevaldre l'antic dret d'us general o els interessos particulars

L'autor es fa ressò d'una exposició que va tenir lloc la passada festa major al saló de sessions de l'ajuntament, organitzada per la junta del patronat de museus de caldes. Les peces més destacades foren dos fossils de molars de mastodont trobades fa poc a la finca que el sr. Baraldés té a prop del camí de les serres. Un antiquíssim camí que anava de sant llorenç savall a barcelona, passant per sant miquel de l'arn i palau solitar. Aquest tipus de mastodonts aparegueren al miocé superior i s'extinguiren al pliocé superior. Felicita al matrimoni baraldés per la decissió de donar els fossils al museu arqueologic municipal, on s'hi han fet unes vitrines a mida per poder-los exposar. Ja han estat trobat aquest tipus de fossils per la rodalia de caldes com el que l'any 1973 va referènciar joan pallarés i que ara (1977) es troba al museu de geologia de barcelona. Al darrer punt, descriu com era la fauna d'aquelles èpoques i com es va crear el mar interior o llac que cobria el vallès fa 25 milions d'anys

Amb un anunci a tota pàgina, la mútua del carme publicita els seus serveis. Inclou les especialitatas mèdiques que ofereix i els noms dels metges. També inclou les tarifes que regiran a partir de l'any 1978 (per exemple, una persona pagarà 310 ptas. Al mes)

Publica els acords presos a la sessió plenaria del dia 20 de desembre de 1977. En un punt es va autoritzar al sr. Felix martinez, en representació de l'empresa assa, per instal·lar un \silo\" prefabricat al quilometre 1, 3 de la carretera c-1415. En un altre punt es va acordar autoritzar a francesc tiana per augmentar el magatzem de tints i ampliació de la nau de filatura. En un altre punt es va acordar concedir una aportació de 156.262 ptas. A la comisió de festes per cobrir despeses de la proppassada festa major. En un altre punt es va acordar designar al ponent de cultura com a representant de l'ajuntament al patronat del setmanari montbui"

Es fa ressò de l'èxit de l'exposició que la ceramista local dolors molina està fent a la gal·leria art i ceràmica de la llagosta. La mostra consta de 96 obres de formats variats

Al primer punt, l'autora reprodueix vàris fragments del llibre la vida de manolo, de josep pla, per il·lustrar l'arribada de manolo hugué (1928) a caldes i més concretament al balneari broquetes. Manolo venia a pendre les aigues per curar els seus mals i va animar molt la vida monòtona dels balnearis d'aquells temps. Destaca el tarannà obert i bulliciós d'en manolo. En veure els bons resultats terapèutics obtinguts, manolo va decidir quedar-se a caldes. Les crisi agudes ja havien passat però calien periòdes regulars de tractaments. Manolo va meditar molt el lloc en fer-se la casa calderina. Un cop feta la casa, manolo va poder tornat a crear el seu art. Treballava a les nits i de dia passejava i conversava. Josep pla afirma que des que es va fer la casa fins la seva mort va ser l'època més productiva i madura de l'artista. Manolo treballava amb un quinqué de petroli o amb espelmes ja que al mas no hi va haver llum electrica fins l'any 1941. Manolo sempre va ser enemic del progrés, li feia basarda. Quan manolo es va trobar molt malament es va tornar a traslladar al balneari broquetas per poder estar més ben atés, on morí l'1 de novembre de 1945. L'última força que conservà fou l'enteniment i la paraula. El seu cadaver fou traslladat al cementiri del sud-est de barcelona*. La segona part del text es centra en el final de la nissaga: la seva dona totote i la seva afillada maria rosa jordana, continuaren vivint al mas, conservant i venerant les obres del mestre. L'any 1972 moria totote i l'any 1976 o va fer la rosa. Després de la mort de la rosa del mas manolo es va obrir un interrogant: que passaria amb el mas i totes les obres d'art que conté? A caldes hi havia el desig que el mas es convertis en un museu. Ara (1977), després de les negociacions entre hereus, diputació, generalitat i l'ajuntament, ja es pot dir que el mas manolo és de caldes i que les importants obres que conté seguiran a caldes. De moment s'ha cret la fundació manolo hugué, un patronat i s'està confeccionant un inventari

Amb una informació a tres pàgines i en català, publica els estatuts, l'estat de comptes i l'acta de l'assemblea de les entitats que formen el setmanari montbui. La reunió va tenir lloc a la sala d'actes de l'ajuntament i hi foren convocades les seguents entitats per tal de crear la comissió gestora del setmanari montbui, amb la finalitat de fundar el patronat, aprovar el projecte d'estatuts, constituir-se en assemblea i elegir a la comissió directiva (entre parentesi els noms dels representants de cada entitat): ajuntament de caldes (joan badia), centre democràtic i progressista (andreu canals), casino caldense (joan poble), associació cultural (joan agut), facultat de sant antoni (joan puigdomènech), associació de veins del bugarai (àngel alvarez), club natació caldes (ferran villanueva), club futbol caldes (miquel masclans), associació d'antigues alumnes de les germanes carmelites (vicenta pallarès), associació d'exalumnes de l'escola pia (jaume ferrer), associació de pares de les escuelas nacionales (maria rosa navalon), associació de pares del centre bup manolo hugué (zenon balart), hospital de sana susanna (josep coll), esplai (josep coll), cine club pelai busquets), associació sardanista (pere tura), església evangèlica (salvador casabayó), parròquia santa maria (mossen pere gibert), club d'hoquei (josep maria cendra), club de basquet femeni (amadeu xufré), club de karate (josep maria morera), club de ping-pong (domenec nova), moviment colònies (joan villanueva), patronat de museus llogari sala), penya blau-grana (josep vidal). Oberta la sessió, mossen pere gibert, rector de la parròquia va presentar al·legacions justificants per renunciar a formar part del patronat. Inclou el detall dels estatuts del setmanari montbui i el balanç. Un balanç econòmic totalment equilibrat. Aixi doncs, la junta gestora que des del final del franquisme fins ara (1977) ha portat el setmanari deixarà pas una nova comissió directiva de les entitats locals presidida per joan agut rico, en representació de l'associació cultural. El consell de redacció estarà format per antonio agudo, montserrat canyameres, josep maria codina, salvador codina, antoni comas, edilbert comas, francesc estadella, josep puig i josep vall-llovera*. Segons els estatuts, el cos de redacció actua amb caracter amateur i de manera voluntaria