📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

L'autor, d'una manera superficial, repassa temes d'actualitat estatal i municipal. A nivell estatal palesa el moment de transició, la por a la llibertat i la necessitat de tenir una constitució que deixi clars els drets i els deures dels ciutadans. A nivell local, destaca la problemàtica que s'ha creat amb la dimissió de la majoria dels regidors. L'autor es mostra en contra de la dimissió i els hi recorda que en el seu dia varen acceptar el càrrec i que han de ser més responsables. També critica l'actitut dels partits politics locals en aquest tema ja que s'han posat interessos personals o de partit per sobre del bé del poble. Ataca durament als responsables politics locals. Els acusa d'irresponsables i fins i tot posa en dubte la seva capacitat. Finalment recorda el mal moment pel que passa l'ajuntament local

Amb una nota en català, es fa ressò d'una edició que ha fet una editorial alemanya de l'atlas català, l'atlas més antic del món. L'atles destaca per la seva antigor i per la seva vàlua científica i demostra el bon fer i la importància dels navegants catalans vers l'any 1300. Destaca el fet que ho hagi fet una editorial alemanya pel gran ressò internacional que això suposarà

Reprodueix un text de ferran canyameres que s'ocupa de la llegenda del fort farell (farellàs). Descriu vàris passatges de la llegedària vida del gegant uns molt coneguts, d'altres no tant.** un dels passatges el situa a la guerra de la independència contra el francès. Fa paral·lelismes amb d'altres gegants i forçuts llegendaris també fa una descripció de la muntanya del farell, en la que afirma que té una altura de 778 metres i que hi havia el projecte de construir-hi un far

L'associació cultural publicita una conferència dins del seminari sobre el panorama de la literatura catalana. En aquesta ocasió, el catedràtic de literatura de l'universitat de barcelona antoni comas pujol, parlarà sobre la renaixença catalana. Aprofita per recordar que la propera conferència tractarà sobre la primera meitat del segle xx i anirà a càrrec de maria aurèlia capmany. Les conferències tindran lloc al casino caldense

Es fa ressò de l'hora d'atur que va convocar el sindicat c.e.s. En protesta amb l'atur en tota l'europa occidental. L'atur va afectar a totes les grans empreses calderines excepte tiana sa. Aquesta setmana també hi ha convocada una vaga de quatre hores en tot el sector textil

Al primer punt afirma que caldes té un problema dificil amb el tema de la pedrera d'egresa. Al segon punt recorda que abans de la dècada dels 60, caldes tenia un entorn natural espectacular: rieres amb crancs i anguiles, fonts d'aigua cristalina, natura en estat pur. També hi havia pedreres, però la seva activitat no era tan negativa pel paisatge. Lamenta que als darrers temps de la dictadura s'hagi permés fet-ho tot malbé, amb urbanitzacions a dojo, sense complir les ordenances urbanistiques ni cap pla de futur pels serveis que els nous habitants demanaran. El resultat d'avantposar els interessos particulars al bé comú, ha portat a una situació ecològica dramàtica. El problema d'egresa es barreja amb un altre molt important: l'atur obrer, per això, alguns partits o sindicats com comissions obreres es troben en una disjuntiva dificil entre defensar l'ecologia o els llocs de treball

Es fa ressò de la celebració de la nit de l'esport calderí. Un acte en el que es feu el lliurament de la medalla al mèrit esportiu, millor esportista masculí, millor esportista femenina i nou mencions especials. L'acte va tenir lloc al casino caldense, amb una bona assitència de públic tot i que pel tarannà esportiu de la vila, es podia esperar més públic. El cronista afirma que aquest acte, ja tradicional, ha perdut brillantor i s'assembla més a un festival de fi de curs. Els guanyadors foren: miquel masclans medalla al mèrit esportiu, josep ausió millor esportista masculí (escacs), montserrat termes millor esportista femenina (basquet). També s'atorgaren les següents mencions especials als finalestes: isidre safont (futbol), manel pallarès (hoquei), joan serra (basquet), joan adolf badia (caça), francesc canals (natació), joan colomer (karate), josep magdaleno (waterpolo), montserrat ayguasanosa (natació) i maria magda lagrera (patinatge artistic). Durant la vetllada hi hagueren exhibicions de karate, ping pong i escacs

L'autor, un calderí d'origen immigrant i que afirma parlar bé el català, demana que les informacions importants del setmanari montbui siguin publicades en castellà ja que a moltes persones els hi costa llegir i entendre els textos en català. Admet que els immigrants han de fer un esforç per entendre, parlar i escriure el català. També afirma que a molts catalans els hi resulta més facil i entenedor llegir en castellà. Lamenta que no hi hagi més facilitats per apendre bé el català i demana que el mateix setmanari publiqui algun curs elemental

Els autors es fan ressò de la complicada situació en que es troben els ajuntaments espanyols en general i el de caldes en particular. D'una manera indirecta acusen al govern de l'estat (ucd) d'allargar d'una manera incomprensible la convocatòria d'eleccions municipals, amb la intenció de treure'n benefici politic. Aquest fet ha propiciat que els ajuntaments sigun inoperants i que molts hagin presentat la dimissió per tal de forçar la renovació municipal que faci entrar la democràcia també als ajuntaments. A l'ajuntament de caldes han presentat la dimissió 7 dels 10 regidors. Restant-ne l'alcalde i dos regidors. En un punt, els autors s'identifiquen com a redactors del setmanari montbui actual i també com a integrants del setmanari de la darerra època franquista, dirigit per jaume ferrer. Des de la seva visió crítica amb el franquisme i obertament democràtica, els autors volen deixar clar el tarannà \democratic\" dels regidors dimisionaris i de l'alcalde genís pujol. Afirmen que sempre han tingut la informació i les explicacions que els hi han demanat com a redactors del setmanari montbui. Els regidors demissionaris són: joan badia, josep codina, miquel rifà, joaquim fontcuberta, francesc termes, francesc torras i lucas torres"

Els autors volen palesar el seu desacord amb la manera que va discorrer l'assemblea que va tenir lloc a la sala de sessions de l'ajuntament. A la reunió hi havia convocades les forces vives de caldes, en teoria representants de la societat calderina. El tema en questió era la inhibició o no sobre el tema dels set regidors dimissionaris en protesta per la demora de les eleccions municipals. A l'assemblea, resolució a part, va quedar clara la nula cultura democràtica de tots plegats. Un fet quasi normal després de quasi 40 anys de dictadura. El fet clau és aclarir fins a quin punt els representants presents representaven als seus associats, ja que es votaren temes que no s'havien parlat previament amb les bases de cada associació. Finalment, l'assemblea va acordar la inhibició