📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

La coordinadora de partits politics de caldes vol deixar clara la seva postura vers la contaminació que ha patit el torrent del remei. Un lloc clau per la captació d'aigua de caldes. La coordinadora afirma que s'han tingut de fer obres i una presa per subsanar el problema, i demanen que aquestes despeses no les pagui l'ajuntament (el poble) sino els causants de la contaminació

El setmanari montbui, amb aquest editorial pren part activa i dóna suport a la campanya salvem el farell per caldes. Una campanya que promou un grup de joves calderins i que s'ha fet sentir amb pancartes i rètols. El seu objectiu és salvar el farell des mals ecòlogics que li causa la pedrera d'egresa. La campanya ja fa un temps que dura, però fins ara no ha tingut una bona acollida per part dels partits i sindicats. Només el psc-c ha mostrar el seu suport. Es demana més implicació per part de tots ja que el problema és greu. En un punt s'especula amb la possibilitat que el farell fos declarat parc nacional dins de la remodelació del territori que vol fer la generalitat. Si fos axí es resoldria el problema

La comissió pro llibertat d'expressió de caldes, formada per partits politics, entitats, associacions de veins i independents, afirma que no és possible una democràcia sense llibertat d'expressió i recorda vàris casos com els dels joglars i els de vàries publicacions (noms propis) que estan patint les consequències de la manca de llibertat d'expressió. Una situació que té un culpable: el govern d'adolfo suarez (ucd). Demanen més implicació de la ciutadania per tal d'aconseguir una veritable democràcia

Amb una nota en català, comunica que al centre democràtic hi tindrà lloc una vetllada musical amb els grups: rock, blues i jazz, cata y anda, abside, nathen i possiblement, també hi actui el conjunt local grup ciro's. Reconeix que els grups no són molt coneguts, però afirma que tenen directes amb trempera. També destaca el moment d'ebullició del jovent calderí i els molts actes que s'organitzen per tal de trencar la monotonia. El nom del festival és rock calent i els organitzadors són un grup de joves del bugarai i gent de plana-lladó (mollet)

Publica els acords presos a la sessió plenaria del dia 28 de març de 1978. Es va acordar aprobar l'oferta de terrenys per la prolongació del carrer calderón de la barca i la compensació pels mateixos. En un altre punt es va acordar indemnitzar a ramon coll pels fruits agrícoles perduts en l'eixamplament del carrer calderón de la barca

Amb un article en català, l'autor afirma que gallecs ha patit un fort canvi mediambiental els darrers cinc o sis anys. Les masies abandonades s'esfondren per no viure-hi ningú. Una autèntica llàstima. L'esglèsia romànica i en part preromànica, recentment restaurada, resta buida i en estat d'abandó. Lamenta que abans gallecs tenia racons encisadors que semblaven una selva i ara han quedat reduits a uns pocs arbres al costat d'un torrent

Amb un anunci en català, la penya calderina del barça, comunica als seus simpatitzants que es farà una sortida a montserrat per tal d'oferir una bandera de la penya a la mare de deu. Els interessats s'han d'inscriure al local social de la penya (bar serrano, passeig del remei)

L'autor relata una trobada casual amb el veterà artista barceloní artur casanovas. Quan l'artur va saber que el seu interlocutor era de caldes, va començar a citar cognoms de famílies calderines, tot i no haver viscut mai a caldes. La resposta a l'enigma fou que artur casanovas era l'artista que feia quasi totes les làpides del cementiri municipal. Durant la conversa-entrevista, l'artista-marmolista fa un tomb per la seva dilatada vida i recorda els seus inicis d'aprenents de l'ofici i l'ambient extraordinari de la seva barceona dels anys 20. Després la guerra ho va esguerrar tot. Finament, té un record afectuós pel santi, l'enterramorts de caldes

Amb un artlicle en català, l'autora recorda que el mercat setmanal (els dimarts) de caldes és molt antic i que els mercats en general dónen vida i riquesa al lloc. També afirma que abans era més important. La devallada l'atribueix a la creació del mercat de mollet. Antigament, el mercat havia estat a la plaça de la font del lleó, però una normativa va fer que l'any 1972 les parades de comestibles canviessin de lloc i es situessin a l'exlocal del circol (carrer major). La normativa no permetia vendre aliments en llocs a l'aire lliure. Amb el temps, el vell local va mostrar deficiencies estructurals i la demanda de parades va augmentar. Tot plegat va fer que les parades de \la fruita\" es traslladessin al carrer montserrat, al tram comprés entre els carrers balmes i buenos aires, ignorant la llei que els havia fet fora de la plaça de la font del lleó. Des de 1975 les paredes de fruita i verdura són al carrer montserrat, mentre que les de roba continuen a la plaça. L'autora es pregunta perquè les parades no varen tornar a la plaça i es fa ressò de la queixa dels paradistes de roba que es quedaren a la plaça i que han tingut perdues per la separació dels mercats i la consequent perdua de transeunts, ja que mota gent si va a un mercat no va a l'altre. Els comerciants del casc antic també demanen que el mercat setmanal torni a unir-se i s'ajunti tot a la plaça i carrers del voltant. L'ajuntament no sembla receptiu al problema, argumenta manca d'espai i més aviat es decanta per traslladar tot el mercat als terrenys de l'antiga estació del tren"

Amb una nota en format publicitari, comissions obreres comunica que davant del problema del farell* s'ha interessat en obtenir tota la informació necessaria per afrontar el problema. El secretari general fa una crida als afiliats i els hi demana que abans de pendre qualsevol postura s'assessorin al respecte**