📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

L'autor fa un repàs de la importancia que té la musica en l'etapa de l'educació i descriu l'educació musical a través de la historia. Augura molt d'exit a la nova escola municipal de musica

Reprodueix un article aparegut a \la veu de caldes\" el mes de setembre de 1921. L'article és totalment en català i descriu els actes de la festa de barri del barri de l'àngel de 1921. Primerament felicita als administradors de la festa pel bon gust i la bona organització (mas, xalabarder, tiana i pacareu). Cal destacar que a la plaça font i boet es va instal·lar un envelat. Hi hagueren sardanes, concerts, balls, festa de la flor, combat de boxa, focs artificials i jocs florals humoristics. Publica una llarga llista amb els noms del premiats al concurs de jocs florals humoristics. A la pàgina seguent publica integre una llarga poesia del concurs signada per martí revoltón, que versa sobre la importancia de l'humor . L'article és extret de l'arxiu d'eduard xalabarder. "

L'autor descriu els inicis de caliu calderí, i recorda la trajectoria de dos dels més entusiastes caliuencs \fundadors\". L'article no fa cap menció personal directa però tot sembla indicar que es refereix als srs. Joan torras i josep rifé. El sr. Torras és un calderí que fa set anys que viu \"trasplantat\" a barcelona i l'absencia de la vila li ha fet descobrir el gran calderinisme que amagava al seu cor, des d'aleshores no ha parat fins aconseguir crear caliu calderí. El sr. Josep rifé es l'actual director de montbui, i ja va ser-ho el primer any de la seva fundació. Abans havia estat el director de la revista esbarjo. També publica articles a la vanguardia i és el delegat local de prensa propaganda y radio"

L'autor passa de puntetes per tota la historia local parant-se en les obres i monuments que ens donen personalitat col·lectiva

Recorda el naixement de caliu i el primer aplec de caliu calderí a caldes. Inclou quatre interessants fotografies: la primera és el baix relleu en pedra amb els escuts de caldes i barcelona que casualment hi ha a la seu social de barcelona. Hi ha dues fotografies que inmortalitzen el moment del trencament d'una ampolla de cava per celebrar el naixement de caliu calderí. La darrera foto es feta a l'esplanada de davant de l'ermita del remei el dia 12 de maig de 1957, data del primer aplec de caliu calderí

Es fa ressò de l'exposició de numismatica que tingué lloc durant la proppassada festa major. La numismatica és una ciencia en expansió i s'espera poder ampliar l'exposició en properes edicions ja que cada cop hi ha mes col·leccionistes i investigadors. En properes edicions s'intentarà que els certamens siguin de numismatica i de medallistica

Reprodueix fragments d'una revista de medicina editada a madrid l'any 1837, en ella descriu alguns aspectes de la vila de caldes. L'informe data de 1832 i afirma que caldes tenia 400 veins. També parla dels establiments balnearis, però el tema principal és l'hospital de pobres. Lloa la gran tasca que fa i lamenta que no disposi de més mitjans per fer-la millor. A la segona part continua fent una descripció de l'hospital, i aporta la dada que quan venen partides de militars a pendre banys a caldes, els prenen a l'hospital de pobres i s'allotgen de mala manera a les cases particulars. Afirma que convindria habilitar algun quarter amb un número suficient de llits i de banys. L'informe també denuncia el mal estat del camí de caldes a barcelona i afirma que quasi tots els anys hi ha alguna desgracia per les moltes volcades que pateixen els carruatges, fins i tot hi ha ocasions en les que no poden transitar sense exposar-se a greu perill. A caldes a l'any de l'informe (1832) hi havia set establiments de banys particulars a part de l'hospital que podien donar diariament 254 banys nets. Els balnearis no tenen cap luxe però donen un allotjament decent

A noms propis els anunciants que aparegueren a l'extra de la festa major de 1957

L'autor evoca els dolços record que al llarg de la seva infantesa i joventut li porten els aires de la festa major

A la col·laboració de festa major mossen tintó recorda la religiositat de caldes ja que en menys de 50 anys ha reconstruit dues vegades llur temple parroquial. Després de l'incendi de 1907 i de la profanacio de 1936. També són molt lluides les celebracions del corpus, nadal, etc. Malgrat tot lamenta que hi hauria d'haver més assistencia a les misses diaries i a les dominicals