📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Reprodueix unes notes aparegudes a \esbarjo\" el 23 de març de 1932, on es fa ressò del moderat optimisme amb que va tornat la comissió calderina que anà a madrid a tractar els assumptes de la reanudació del tren de caldes, la implantació d'una \"estafeta\" de correus i l'hospital militar a caldes. Com a novetat informa que l'estat està fent gestions per lliurar l'empresa del tren als obrers. // en un altre apartat es fa ressò de les gestions que s'estan fent per tal de lograr la instal·lació d'una fàbrica de seda artificial a caldes, les gestions són molt avançades i agraeix als escolapis que com a propietaris els terrenys han fet un preu molt reduit (2 ptas. El metre). S'ha demanat un permís a l'estat que autoritzi la venda, ja que hi ha una llei de la republica que prohibeix la venda a les ordres religioses"

Seguint ordres del ministeri, totes les persones que vulguin practicar el camping, hauran de demanar el corresponent permís a la delegació provincial de barcelona, les autoritzacions provisionals han estat anul·lades. // els campings hauran d'estar legalitzats i hauran d'exigir l'autorització a tota persona que hi acampi

En format de poesia (una mica pillada) ofereix els seus serveis de venda de pollastres, la granja mas polo (abans can queraltó)

El sr. Oller descriu les característiques climàtiques dels paisos sud americans que ha recorregut. Buenos aires per la seva elevada humitat és la més perjudicada i el clima més benigne és el de xile. Recorda de manera molt breu alguns calderins trobats per aquells paisos

Una senyora es queixa de la poca assistencia a la conferencia que mossen melé va donar a l'ajuntament. Argumenta que la conferencia va ser molt interessant per tal d'ajudar a les mares a l'educació de llurs fills, sobre tot en l'etapa de l'adolescencia. El mateix conferenciant aviat farà una altre conferencia i l'autora espera que hi hagi més assistencia

Recorda l'etapa del teatre local dels anys 1935 a 1938. Recorda l'elenc i les obres que la companyia del casino caldense tingué a l'any 1935 sota la direcció musical de jeroni i josep pascual, pare i fill. A l'any 1936 a consequencia del periode revolucionari, el casino caldense canvià el nom pel de \casa del poble\" i s'hi representaren algunes obres teatrals. També es fa ressò de l'elenc que el mateix any 1936 hi havia al centre democràtic*. També es fa ressò de la sentida mort de jeroni pascual que tingué lloc el dia 1 d'abril de 1938. Amb aquest record posa punt i final als deu fascicles que recullen les memòries teatrals de l'autor, que van des de l'any 1905 fins al 1936, després d'haver trepitjat tots els escenaris locals com a actor amateur"

Reprodueix un reportatge publicat a la revista "o cruceiro" que versa sobre una festa tipica dels indis de la selva del brasil. També explica les facecies d'un grup d'indis que foren portats a la ciutat una quants dies per uns periodistes // la segona part és un extens article on relata la manera de pescar utilitzant un verí que paralitza al peixos. En un altre punt descriu els preparatius d'una festa on els lluitadors de diferents tribus de la selva brasilera són els protagonistes. // a la tercera part relata la noblesa de les lluites i la espectació que generen. // a la darrera part descriu les lluites que pels indis tenen la mateixa importancia que uns jocs olimpics

Publica varies informacions aparegudes a \esbarjo\" el 28 de febrer de 1932. La primera que cal destacar és el \"ball de piñata\" que tingué lloc al centre democràtic, la senyoreta anna vila fou qui aconseguí obrir la pinya. La segona fa referencia a la crisi que pateix caldes darrerament, el tren ha deixat de funcionar i fa poc que s'han paralitzat les pedreres, vàries industries i algunes obres en construcció"

L'autor publica un article totalment en català dedicat al canvi en les costums que significà el cinema i el futbol per la societat calderina. Del futbol recorda les velles glòries locals i el camp que hi havia a ma dreta de la carretera de granollers i que més tard es traslladà més enllà del bugarai, la màxima rivalitat era amb l'equip del mollet. A l'apartat del cinema recorda el primer local que hi hagué a caldes, el retol resava \cinema tografo\" i era administrat per un home anomenat (alias) el camell, en tonet griñó explicava en veu alta l'argument. Al poc temps el mateix administrador amplà el negoci i obrí un local: el cine del casino caldense, uns anys després el pernales (alias), convertí el cafè espanyol en cinema (l'actual principal), l'entrada valia 10 centims, en pelai rosàs i el pepet de cal pau feien la \"banda sonora\". Poc temps després en vicenç torras obria el cinema ideal. Cal destacar que si bé els nous temps han deixat alguna tradició arraconada, també es cert que el cinema i el futbol arraconaren les antics combats a pedregada seca"

Publica tres noticies aparegudes a \esbarjo\" el dia 13 de març de 1932. La primera fa referència a una conferència que va organitzar l'associació cultural, el ponent va ser el sr carreras, historiador i catedratic de la universitat de barcelona, i el tema de la conferencia fou l'origen de cristofol colom. La segona noticia versa sobre l'organització que s'està fent al casino caldense per tal de preparar les caramelles que hauran de sortir el diumenge de pasqua. La tercera nota parla de la comissió de l'ajuntament que se'n va a madrid per negociar amb el ministre de foment, sobre la continuació del tren mollet caldes, les gestions per lograr una \"estafeta\" de correus i demanar al ministre de la guerra l'hospital militar per la vila de caldes."