📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Sense resum

Num 788 p 1 epoca 2

Al ple del dia 11 de juliol de 1881 es va acordar donar més activitat al tema de l'emplaçament del nou cementiri, per no reunir l'antic les condicions

Premsa local, humor, queixes, higiene, balnearis, turisme, respon a una columna publicada a una revista humoristica que es fa a madrid. La columna, en un to satiric criticava la bruticia i el mal estat dels carrers de caldes. Primerament aplaudeixen el taranna i l'humor de la revista, i seguidament lamenten que la gracieta ha derivat en broma de mal gust ja que la imatge que s'ha donat de caldes ha estat nefasta, i ha molestat molt sobre tot als propietaris dels balnearis, que conviden al director de la revista a venir a caldes i comprobar que no hi ha tantes mosques ni tanta bruticia com afirma el seu polemic article. Hi ha un hoteler calderí que afirma que l'article té obscures intencions de desprestigiar caldes en favor d'altres estacions balnearies. Des de montbui no ho creuen així, num 802 p 3-4 epoca 2, 13 febrer 1960, en cap moment diuen el nom de la publicació humoristica, argumentant que montbui acostuma a cobrar la publicitat i no volen fer publicitat gratuita del seu \colega\" madrileny. Malgrat això

Publica una relació de les moltes i importants visites que ha tingut la granja-escola. Algunes persones, després de veure la torre marimon, també visitaren la santa majestat i \las termas\"", num 124 p 4 epoca 2

Es fa ressò de l'actuació al casino caldense de rosita montaña i jorge mistral, dos importants artistes del moment. Bona interpretació i gran exit, num 29 p 6 epoca 2, 17 juliol 1944, l'espectacle fou anunciat com \festival de danza y poesia\". Rosita montaña

Publica el programa dels actes que tindran lloc amb motiu de la celebració de la festivitat de la sagrada familia, patrona de l'associació d'antigues alumnes del col·legi del carme. Hi haurà missa, esmorzar, sardanes, conferencia a càrrec de mossen catllà, vetllada al casal catequistic amb la companyia titular del casal. Les noies serviran un esmorzar als avis de l'hospital, num 812 p 2 epoca 2

L'autor publica un article en català on primerament, fa palès que la música ajuda a transportar la ment i ens pot portar records que crèiem oblidats. I així va ser quan veient una pel·licula de xarlot en un cinema sudamericà va sentir tonades que el feren reviure els seus temps a caldes i la facilitat que tenien molts calderins en canviar amb molt d'encert la lletra de les cançons i posar-n'hi una de temàtica calderina. Recorda aquella lletra que rimava al savi salomó amb la font del lleó. En un altre punt, recorda al pregoner i agutzil jaume guarch i la seva prodigiosa memòria i bon fer. També recorda les radios de galena. Al seguent apartat recorda les carretes de bous que vaixaben de la pedrera a l'estació amb el seus bouers conductors, generalment murcians. Un mal dia, un d'aquells bouers, va cometre un assassinat i va refugiar-se a la torre nova. Pocs dies després la guardia civil el va detenir*. **en el darrer punt, recorda els temps de la seva joventut quan l'ajuntament pagava les garces mortes a 0,10 i vives a 0,15, num 846 p 2-3 epoca 2

Durant els propers 6 dies, tindrà lloc a caldes la cinquena setmana de la joventut. Al casal catequistic es faran diverses conferencies, que tot i que seran des d'una vessant religiosa, versaran sobre temes laborals. Altres actes es detallaran en programes a part, num 867 p 5 epoca 2, 3 juny 1961, *el titol d'algunes conferències és força il·lustratiu: \¿el salario es proporcional a nuestro rendimiento?\"

Publica l'habitual resum esportiu que acostuma a fer l'autor per l'extra de festa major. En aquesta ocasió l'autor es mostra inquiet i dolgut davant l'incert futur d'una ambiciosa ampliació de la zona esportiva de temps projectada. Les millores contemplaven una ampliació del camp de futbol a mides reglamentaries envoltat d'una pista d'atletisme, un gimnàs, una pista de volei, la reserva d'espai per la futura ampliació de la piscina, etc. El delegat d'esports de catalunya sr. Samaranch ja ha ajudat molt l'esport calderí, però encara vol fer molt més per la vila. Sembla ser que l'ajuntament ha trobat contraris a l'ampiació de la zona esportiva i la causa cal cercar-la en el proposit de construir xalets al costat de la piscina. Quan es va construir la piscina aquells terrenys tenien poc valor, però aquells terrrenys s'han revaloritzat degut a l'exit de la piscina i ara els propietaris volen edificar i treure'n un benefici. El sr. Samaranch restava a la confirmació de l'ajuntament per tirar endavant el projecte: la primera gran ocasió es va perdre per indecisió de l'ajuntament i ara tenim una segona oportunitat que també xoca amb els interessos dels que volen fer una urbanització en aquella zona. Els promotors urbanistics afirmen que hi ha terreny suficient per tots però el sr. Margarit demostra que amb l'espai que deixa lliure la urbanització no es possible encabir-hi el projecte esportiu. El sr. Samaranch vol que caldes aprofiti la seva situació geografica, propera a barcelona, les seves aigues termals, etc. Per ser un centre esportiu excelent per tot tipus d'esportistes d'elit com els equips que periodicament ens visiten com el barça, madrid, espanyol, betis, atletic de bilbao, celta i alguns equips estrangers. El sr. Margarit mostra gran preocupació perque fa temps es va desestimar la reserva de terrenys destinats a una segona zona esportiva a la zona sud de la poblacio, ara amb l'incert futur de l'ampliació de la existent no pot ser optimista. En un punt l'autor apunta la possibilitat que el creixent club natació caldes absorbeixi un club de futbol en hores baixes, num 882 p 31-36 extra epoca 2, 30 setembre 1961, inclou una foto d'unes noies del grup \las sirenas de la haya\" amb la piscina al fons, durant un festival. // *al num 885, p 5-7, el sr. Salvador ayguasanosa pineda replica durament l'article del sr. Margarit. El sr. Ayguasanosa és el constructor a qui es refereix sense citar-lo el sr. Margarit. El sr. Ayguasanosa acusa al sr. Margarit de no dir la veritat i entre d'altres \"lindezas\" li diu que el seu projecte és excessiu per caldes i que tindría un cost de més de mig milió de ptas. Pel municipi