📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

El pare poch publica un llarg treball amb el que s'endinsa a la nit dels temps per tal d'esbrinar els origens del nom de la vila i les diferents evolucions toponímiques que ha patit al llarg del temps. Primerament fa una biografia de la persona de plini el vell. Al segon punt es centra en l'obra de plini. Un total de sis obres de les que només una ha arribat als nostres dies \naturae historiarium libri xxxvii\". Al tercer punt es centra en el fragment que parla dels aquicaldenses com estipendiaris. En transcriu la versió en llatí seguida de la traducció al castellà. // al segon lliurament s'ocupa dels assajos que el sr. Miquel cortès va fer a l'any 1836 sobre la toponimia dels noms aquae calidae i baseda o boseda. El sr. Cortès identifica als aquicaldenses de plini amb caldes de malavella i fa divagacions amb el mot boseda que l'associa amb montbui. // al tercer capitol continua divagant sobre l'obscur origen del nom de la vila, es fa ressò del text de pere de marca que s'inclina a identificar caldes de montbui amb els aquicaldenses, tal com ja va recordar al setmanari montbui el seu amic llogari sala el setembre de 1961. La conclusió és que no hi ha cap prova irrefutable que demostri l'origen del nom de caldes de montbui: boseda seria l'opció minoritaria i aquicaldenses la que sembla més probable. Al quart lliurament fa un repas dels camins romans i dels autors que els han estudiat i fa referencia als estudis que avel·li xalabarder va publicar al \"caldes antic i modern\". // al cinquè lliurament s'endinsa al periode visigotic ( segles v - ix) i continua basant-se en els estudis d'avel·li xalabarder per afirmar que el periode visigotic no va fer variacions a la toponimia, sencillament varen adoptar els noms que heretaren del periode romà, tal com feren amb moltes altres coses. // a la sisena part el pare poch s'ocupa del periode musulmà (segles ix - x) i es recolza en diversos autors per afirmar que els dos segles de dominació musulmana va causar molts estralls però no va poder canviar la toponimia preexistent. L'autor apunta la posibilitat que els moros saquejessin caldes l'any 865, quan penetraren al comptat barceloní destruint castells. // al setè lliurament, el pare poch entra de ple al segle x, i s'endinsa per diferents arxius per trobar la manera amb que era coneguda la nostra vila en aquells temps. Transcriu documents entre els anys 940 i 967. Els documents són de diverses donacions de terres i cal destacar que el nom de la vila es senzillament caldes, el \"cognom\" montbui encara no s'utilitzava. // al vuitè lliurament, transcriu diversos documents que mencionen caldes al segle x, els documents formen part del cartulari de sant cugat del vallès i són donacions o vendes a favor del monestir de sant cugat els anys 988, 994, 988 i 994. El mot caldes continua apareixent sense el \"de montbui\" però per ubicar-lo utilitzen noms dels pobles veins. // a la novena part continua fent referencies al segle x, l'autor ha recopilat vuit documents referents a caldes datats entre els anys 940 al 999. Inclou la transcripció en llatí i en castellà d'una venda de terres força important, el venedor fou ramon borrel i el comprador un vicari, de nom bonfill. El document és extret del cartulari de sant cugat i el toponim caldes continua sense el \"cognom\" montbui. // a la desena part, l'autor entra al segle xi i reprodueix diferents documents dels anys 1041 al 1092. Cal destacar el primer document que fa referencia al castell de montbui. És el document de l'any 1059 amb el que el comte berenguer primer el vell i llur esposa almodis fan donació a miró gesbert del castell de montbui. El cognom montbui continua sense apareixer però als documents del segle xi el nom de la vila va precedit del nom de la parroquia \"santa maria de caldes\" o calides, calidis. De l'any 1041, també cal destacar la donació que va fer un tal sendret d'unes terres situades a carerac. // la onzena part és dedicada als documents que parlaren de caldes al segle xii. El cognom caldes encara no apareix però si que apareix una nova variació: el toponim caldes esdevindrà sovint gentilici (bernat de caldes, ramon de caldes, arnau de caldes)"