📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Després de moltes setmanes sense la tirallonga del pare poch sobre la toponimia calderina, torna i es situa al segle xiii. D'aquest segle ens transcriu diferents fragments de pergamins on apareix el nom complert de la vila. Fins ara els documents posaven senzillament \caldes\" o bé, més tard, acompanyaven el nom amb el cognom de la parròquia de santa maria. El primer document és de l'any 1207 i encara no hi figura el cognom montbui. El segon document és de l'any 1240 i parla de l'adquisició del castell de montbui per part de berenguer de palou qui va fer donació a la catedral de barcelona de les viles de caldes i de granollers, el nom de caldes encara no té el cognom montbui. Els tres documents seguents són dels anys 1254, 1257 i 1259 i a tots tres, ja figura la denominació \"caldes de montbui\" o la variant \"calidis de montbui\". // continua el pare poch investigant sobre la toponimia calderina. En aquesta ocasió s'endinsa al segle xiii quan ja apareix el nom de la vila compost per caldes i per montbui. Una altra novetat que va portar el segle xiii va ser la instal·lació a l'interior de la vila d'un call jueu, que es deuria establir a caldes entre els anys 1250 - 1260. Transcriu varis documents del segle xiii per demostrar que el nom amb que era conegut el poble ja era caldes de montbui. El primer document data de l'any 1267 i relata un viatge que va fer l'infant pere (fill de jaume primer) per anar a caçar, el viatge anava de barcelona a l'empordà i feu parada a caldes. L'altre document data de l'any 1271 i relata una donació de terres de la rodalia de caldes a la catedral de barcelona. Al ser un document eclesiàstic, continua la denominació de segles anteriors de \"santa maria de caldes\". A noms propis les terres donades. // a la tercera part, continua al segle xiii on als documents ja sovintegen els toponims caldes de montbui o vila de caldes de montbui. Transcriu dos interessants documents. El primer és una disposició del rei jaume i datada l'any 1274. El document recull unes queixes dels veins de caldes per les molèsties que causaven aquells que seguien la ruta vic - barcelona i viceversa al seu pas per la vila. Aquell camí passava per la plaça font del lleó, carrer de vic, plaça constans, passeig del remei, \"vadeaba\" el torrent del remei i pujava per les masies de carerac. El rei va donar permís per que poguessin passar pel congost de sant feliu de codines. Un altre document del rei jaume i datat l'any 1274 fa referencia als calderins que acudiren a servir al rei (vasalls). El document diu que els vasalls han de portar armament i menjar per tres mesos. El tercer document on apareix el toponim caldes de montbui, és de pere el gran, fill de jaume i i data del 1280. Ens parla de quan caldes es va amotinar contra el veguer del vallès. Varen \"allanar su morada en la localidad\" i cridant \"muyra, muyra!\" i \"a foch, a foch!\" posaren en greu risc la vida del veguer (arxiu de la corona d'arago reg. 48, fol. 30). // al lliurament titulat \"parentesis judaico\", l'autor recorda aquells jueus que varen conviure amb els nostres avantpassats tot i que en el tema de la toponimia no aportaren cap canvi al nom de la vila. Només n'ha quedat el nom del carrer de la sinagoga. Recorda un turista jueu que sojornava a un balneari local i li va preguntar si a caldes hi havia hagut jueus. L'autor li va fer de cicerone. Fa referencies a diversos autors que tractaren el tema dels jueus a catalunya i transcriu fragments de l'obra d'avel·li xalabarder \"caldes antic i modern: al segle xiv hi hagué una important comunitat jueva a caldes. El call era a l'actual carrer de la sinagoga, santiago (que arribava fins al carrer del forn). Tenien sinagoga, forn particular, escola, llotja i cementiri fora vila. El rei jaume i, el 1260 va firmar un privilegi a favor dels jueus de caldes i d'altres llocs. Acaba recordant la trista fi dels jueus a catalunya i el poc arrelament entre els no jueus ja que la majoria de tractes eren comercials"