📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

L'autor es fa ressò de la col·locació d'una bandera al balcó principal de l'ajuntament. Aquella bandera es col·loca al balcó en dates molt assenyalades com la festa major o el corpus christi. Aquesta tradició té lloc des de la fi de la guerra civil. La bandera inclou la imatge de la santa majestat. L'autor dedica el gruix de l'article a recordar la història d'aquella bandera. L'autor ens situa al final de la primera republica, una republica que durà cinc anys i que va quedar lluny de les espectatives (llibertinatge, demagogia, manca d'autoritat, assassinats, atracaments a bancs i d'altres establiments, etc...) un d'aquells atracaments va tenir lloc a les portes de caldes: el personal que portava els diners amb que s'havia de pagar la quinzena dels treballadors de la pedrera de f.o.c.s.a., va ser atracat. Aquell estat d'anarquia i d'inseguretat va moure a moltes persones a allistar-se al somaten. Aleshores el \jefe\" del somaten del partit de granollers, sr. Torras sayol, va instar a l'autor (sala molas) per tal que passes de les files a la \"jefatura\" del somaten local. El sr. Sala va acceptar i va reforçar el \"cuadro de mandos por orden jerarquico\" amb els seus amics: margenat, sagalés, pagès, casadejust, fàbregas, berenguer i puigdueta. El total del somaten calderí era de 155, el primer en numero de tot el partit de granollers. Una vaga a barcelona d'aigua, gas i electricitat va ocasionar la sortida de la guardia civil calderina per ajudar a la de badalona. L'ordre públic de caldes va restar a mans del somaten local. Tornada la normalitat, es va acordar dotar al somaten local d'una bandera. La bandera fou apadrinada pel marquès de caldes sr. Carles sanllehy (que com els seus germans formava part del somaten) la bandera va ser beneida pel mossen calderí dr. Ribó, en un acte molt solemne i concorregut que tingué lloc a l'esglesia parroquial. Al mateix acte varen ser condecorats amb la medalla de la constancia el propi general (primo de rivera) i dotze veterans amb més de vint anys de pertanyença al somaten, entre ells el cap del republicanisme local sr. Josep serracant. Anomena especificament al sr. Serracant per demostrar que el somaten no tenia res a veure amb la politica, el seu lema era: pau, pau i sempre pau. Després dels actes liturgics, va tenir lloc un banquet amb 300 cuberts, que va comptar amb representació de tot el partit i que fou presidit pel general primo de rivera. El general va fer un discurs amb el que encoratjava als assistents a continuar amb el noble servei. El general va dir que si un dia era cridat per destins més elevats, ell acabaria amb l'anarquia i el separatisme. Als onze mesos exactes, donava el cop d'estat \"que salvo a la patria\" i que va dura set anys. Per acabar recorda a tres somatenistes amics de l'autor, que varen ser assassinats al 1936: torras, galceran, casabayó i pagès"