📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb un interessant però confus article, recorda que fa pocs anys va assitir a la inhumació d'un calderí de qui no diu el nom. Aquell calderí, en vida, es va significar per ser un bon calderí i un gran defensor de pobres i desvalguts. A l'acte de la inhumació, va causar molta sorpresa observar com la pell, la roba i el taut estaven com acabades d'enterrar, quan pels anys que havien passat, hauríen d'estar totalment destruides. Aquell fet quasi sobrenatural, va fer recordar a l'autor diversos fets notables d'aquell difunt. L'home sempre va tenir dues obsesions: la de ser enterrat a caldes, junt amb la seva mare i la seva gran preocupació per pobres i desvalguts; per la seva pròpia convicció va morir a l'hospital de la santa creu de barcelona. El fet anecdotic més important de la vida d'aquest personatge anònim, va ocorrer l'any 1909, durant la setmana tragica. L'home estava feinejant a casa seva quan es va assabentar que una \turba\" d'exaltats es dirigien a l'hospital de santa susanna per cremar-lo, amb el pretex que era un refugi de frares i monges. L'home va dir a la seva esposa que anava a salvar l'hospital o a morir amb ell. Davant de l'hospital hi va trobar als incendiaris disposats a ruixar amb benzina per després calar-hi foc. Es va interposar entre la \"turba\" i l'hospital i armat amb la seva dialectica i el seu coratge, va lograr disuadir-los. L'argument més contundent va ser que aquella casa acollia als ancians pobres i que tal vegada ells mateixos haurien d'utilitzxar-la algun dia (de fet així fou ja que alguns d'aquells incendiaris, de grans, acabaren acollint-se a l'hospital- asil de santa susanna. Després de parar el primer cop, l'home va anar a sopar, per poder tornar a fer guardia. Una guardia que no va ser en va ja que alguns incendiaris no quedaren prou convençuts i tornaren a intentar l'incendi. Aquella nit, el nostre home no estigué sol, ja que va ser acompanyat per un amic seu que era mestre d'escola de caldes (tampoc diu el nom del mestre). Després de la tempesta arribà la calma i la justicia va fer \"redadas\" per tal de capturar i jutjar als \"revolucionaris\". Quan va arribar l'hora de jutjar als de caldes, aquell home va ser cridat a declarar. I davant la sorpresa de tots, va declarar a favor dels acusats, salvant a molts d'una crítica situació. De les moltes persones que varen viure en primera persona aquest fets, en destaca la germana clara, de les germanes carmelites de la caritat, un dels blancs de la ira dels incendiaris "