📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Pare poch, historia, arxuis, biblioteca, // xalabarder, l'autor aporta dades sobre les torres de defensa i castells que durant la reconquesta (s. Xi - xii) varen erigir-se per defensar el territori que s'anava conquerint als moros. Cita autors com marsà o carreras candi (cites sense referencia directe a caldes). En un altre punt, fa referencies a diversos documents que fan alusions a torres situades en terreny calderí. Els documents no concreten l'ubicació de les torres calderines i daten dels anys 1243 i 1059. Les referencies documentals més concretes, les mostra amb uns documents dels anys 1064 i 1067. Ambdos pergamins són de la biblioteca - arxiu de la farmacia codina i fan referencia a la torre jordana. També troba referencies incertes de la torre del negrell 1255 - 1284. I apunta la possibilitat que la torre roja derivi del mot torroja. // al capitol xxxv cita a avel·li xalabarder quan al seu \caldes antic i modern\" fa referencia a la toponimia calderina i a documents antics on hi ha trobat noms calderins com bugarai en textos de l'any 1097, can camp (monte pedroso). Un document de 1087 cita el puigdomí. Afirma que la toponimia calderina té molts exemples d'origen romà. Com montmajor que està documentat a 1092. // al capitol xxxv es centra en els toponims farell i pascol. Del mot farell, afirma que no s'ha d'identificar montmajor amb farell i es recolza en un document de l'any 1067 on es cita un terreny situat entre la riera, montmajor, el farell i carerac. Al document de l'any 1067, també es cita la torre jordana, i podría ser que el farell fos una torre erigida a les estibacions de montmajor. Farell ve del llatí \"pharum\" i el diminutiu \"pharellum\", que descriu un lloc on es feien senyals lluminoses. També afirma que el lloc que avui divisem al cim de montmajor és l'hostal del vent. Del mot pascol, o pasqualet, no ha trobat cap document fins al segle xiii, i podría tenir el mateix origen que d'altres pascols de catalunya, llocs de pastura pel bestiar boví"