📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Historia, pare poch, esglesia*, el pare poch s'ha proposat demostrar als calderins d'avui, la importancia històrica de la vila que els acull, i una de les maneres de demostrar la importancia preterita de la vila és la numismàtica o com diu el pater \dinerets i sisens\". Comença anomenant el dineret de coure encunyat a caldes durant el regnat de felip ii (1557-1598). Des de 1445, caldes havia obtingut la llibertat del monarca alfons v \"el magnanim\" i el privilegi honoros de ser considerada carrer o barri de barcelona. Aquest dineret té al anvers: la cifra 1, una creu, la paraula cal-des, en cercle hi ha el nom de la vila \"caldes de montbuy\" amb sis botons de flor, al camp central de la moneda hi ha les quatre barres i la figura que sembla ser un castell (sobre el castell no hi ha unanimitat). Al revers només hi ha una caldera rodejada de vuit semicercles. El prestigios numismatic j. Botet sisó es mostra estranyat per aquesta moneda ja que no té constancia que caldes tingués permís d'encunyar moneda en aquesta época tot i ser carrer de barcelona des de 1445 i vila amb representació a les corts catalanes al 1358. // a la segona part s'ocupa del bonic sisé de coure encunyat durant la guerra del frances (1641) a l'anvers té un escut amb ls armes del regne d'arago. Una corona comtal remata l'escut. Al cercle de la moneda s'hi llegeix principat - cata (lunya). Destaca l'exclusió de referencies al rei d'espanya, propi de l'època. El sisè calderí té al revers la caldera o perol i la inscripció villa ca-l-idar(um). D'aquesta moneda encunyada a caldes al 1641 cal destacar l'escut de caldes en forma de cairó i a sota la creu de santa eulàlia. Aquesta moneda guarda similituts amb monedes d'altres pobles seguint aquest model. Al mateix capitol, fa referencies a un exemplar de moneda menor o pallofa d'esglesia. És de llautó, de 13 mm de diametre que té gravada una creu de peu llarg i a cada costat l'escudet d'armes reials i una caldera. // a la tercera part, comença parlant de l'escut heraldic de la vila. Tot i no poder-ne averiguar l'any en que es va compondre. A la part superior té en una meitat la creu de santa eulàlia i a l'altre les barres de la corona d'aragó. Tota la meitat inferior és ocupada per la clàssica i tradicional caldera o perol. La segona part la dedica a les pallofes o pallarofes de llautó (latón) calderines. Aquestes monedes de petit valor varen correr des de finals del segle xv fins els primers anys del xviii i foren encunyades per molts pobles de catalunya. Generalment les pallofes eren encunyades per una sola cara. La pallofa va arribar a tenir categoria de moneda local a les postrimeríes del segle xv, quan les turbulencies del regnat de joan ii amb motiu de la disminució de monedes fraccionàries. Malgrat tot, no totes les pallofes tingueren validesa monetaria. Segons j. Botet sisó, només han de considerar-se autentiques monedes aquelles pallofes que duien l'anagrama o les lletres de la respectiva població. La pallofa de llautó de caldes, amb només anvers, creu central i dos escuts colaterals (quatre barres i caldera) tingué validesa simbolica en les distribucions d'assignacions pecuniaries als beneficiats de la parroquia de santa maria. En uns temps que la parroquia tenía una corporació o comunitat de beneficiats. // el cinquè i darrer capitol es dedicat a la silografia calderina (segells i encunys), ja siguin del municipi, de la parroquia, particulars o documents oficials). L'autor ha estudiat a fons els segells municipals que daten dels anys 1446, 1540, 1545, 1549, 1566. Detalla el de l'any 1655, que va ser imprés per l'alcalde \"batlle\" miquel brunés, en una documentació que va enviar al veguer de barcelona. És rodó i mostra l'escut heràldic de la vila. Dels segells parroquials daten de 1737, 1765 i 1810. El de 1737, té la inscripció santa maria de caldas de montbuy amb caldera o perol. El de 1765 té la inscripció assumpta est maria in coelum i comunitat de preberes de caldes de montbuy. Té el perol i una mitja lluna. Aquest segell el va imprimir en un document mossen joan broquetas, prebere, doctor i arxiver de la comunitat de sacerdots beneficiats de la parroquia de caldes. Entre els segells particulars calderins destaca el de pere arnau de santa eulàlia (1359) que té la caldera. Per finalitzar, l'autor recomana varis llibres per tal que el lector pugui aprofundir sobre el tema"