📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Descriu el llarg i perillós viatge per carretera de rio de janeiro a montevideo (2.900 quilometres). Hi ha molt transit i trams de carretera perillosos. L'autor dóna informació de les ciutats i paisatges que van passant. L'autor afirma que cada vegada que passen per sao paulo, fa una escapada a la casa de la salvadora, la filla de la \antiga\" o bé a la casa de carme gispert on la presencia de miquel gispert és quasi tangible, la seva vidua es lamenta molt per la seva absencia. // a la segona part (molt llarga) continua narrant el llarg viatge. La carretera es de nova costrucció i s'ha fet passant pel mig de la selva, de tal manera que la vegetació és absoluta, en un lloc on abans de la carretera no hi havia trepitjat cap home. De tant en tant hi ha una bencinera, un restaurant o una serradora, es l'únic espai humanitzat. Aquesta carretera esta fent creixer petits nuclis de població. En arribar la nit, la orquestra en ple ha de dormir en un local solitari i tetric. Descriu el lloc com si fos una pel·licula de por. // a la tercera part, continua narrant tot el que va descobrint al seu pas per l'interior del brasil immens. // a la quarta part, continua narrant el viatge. Ara ja han abandonat la selva i comença la immensa plana, el paisatge del gaúxo, fa una descripció de la vida dels gaúxos. A l'arribada a porto alegre, el conductor i cronista se sent exhaust després de més de 15 hores de carretera. Una carretera on són molt frequents els atropellaments de petits i mitjans animals. // a la quarta i darrera part, continua descrivint el paisatge i la fauna de les grans planuries del sud. A l'arribada a la ciutat de pelotas, fa l'acudit facil \"hasta dejarnos caer en pelotas\". El camí encara alterna carreteres ben asfaltades amb llargs trams de camins de sorra, sotracs i pols. Finalment arriben a montevideo (uruguai) després de quatre dies d'un viatge fascinant i esgotador"