📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

A la primera part, l'autor deixa caure diferents cites de varis autors i apunta moltes preguntes sobre l'origen del cristianisme a caldes, quina i on era la primitiva església parroquial, quan va començar la construcció del nou temple, etc. L'autor que més cita és climent cuspinera qui assegura que la casa rectoral o rectoria estava situada al davant de l'esglesia actual i que l'antiga església acupava l'espai de les cases amb el num 1 i 2 de la plaça de l'om (actual plaça de l'església). // a la segona part continua oferint dades sense concretar. Ara es basa en les obres d'avel·li xalabarder per intentar aportar dades de l'església parroquial primitiva. El pare poch (com moreu rey) desconeix les fonts de xalabarder per fer les seves afirmacions sobre els origens de la parròquia, per aquest motiu ho posa en dubte. // a la tercera part es basa en les monografies locals de fortià solà i continua cercant els origens de la primitiva església parroquial documentada al segles xii, el pare poch creu que encara es podria endarrerir força la data i situar-la a l'época visigotica. També es basa en fortià per detallar l'acord amb el bisbe de vic per enderrocar el que quedava del palau reial i així poder construir la nova església parroquial (any 1570). // a la quarta part, analitza les aportacions que sobre el tema fa el llibre l'amic del turista. El pare poch troba inadmisible la data de l'església parroquial de 1305 i es basa en moreu rey per demostrar que el document més antic del temple parroquial data de l'any 1002. Sobre l'emplaçament hi ha força coincidencia amb xalabarder i cuspinera: entre el carrer roma i el carrer sant pere jussà. Per finalitzar apunta dades de la construcció del nou temple parroquial i troba inexacte la data de l'inici de la construcció (1595) que aporta l'amic del turista. // la cinquena part comença amb un pregon elogi sobre l'obra de moreu rey la rodalia de caldes. Es basa en aquesta obra per citar les diverses esglésies o altars que hi havia als segles x, xii i xii. Cenyint-se a l'església parroquial torna a fer referències de la cessió que del palau reial va fer el bisbe de vic. Aquest palau es trobava al costat de la vella església. Durant molts anys, als documents es troben simultaniament les expressions: església nova i església vella. Moreu rey aporta la dada de l'any 1002 com la més antiga que fa referencia a l'església parroquial de santa maria. L'església de sant pere dataria documentalment del l'any 938 i la de sant martí de l'any 1141. Les tres esglésies tant juntes fa basar a moreu rey l'hipotesi d'una seu episcopal comparada a la de terrassa. // a la sisèna part, l'autor recapitula i tradueix nous documents que afecten a l'església parroquial i al nou temple, una obra que va durar quasi 150 anys. // al capitol setè, indaga sobre els origens de la paraula vila referent a caldes. Als documents anteriors al segle xi no apareix el mot vila. També cita uns pergamins que citen caldes com a territori poblat i d'altres (locus caldense) com a nucli parroquial (santa maria). Sembla que la caldes agrícola i d'extrarradi, poc a poc va anar concentrant-se en un nucli urbà i parroquial. A partir d'aquest moment, caldes ja es denominarà vila. // a la vuitena part el pater torna a recapitular i recorda la primera menció documental de caldes 937, la primera noticia de l'església de sant pere 938 i la de santa maria 1002. Al seguent punt explica la reconquesta de catalunya primer franca i després dels comtes (a nivell general). 13 anys després de la incursió d'almanzor 985 es troba una altre menció documental de caldes. Malgrat no poder oferir una dada concreta de l'erecció de l'església parroquial calderina, el pare poch la situa a la segona meitat del segle x (any 950). // al capitol 9 recapitula sobre la data possible d'erecció i sobre l'emplaçament del temple parroquial. També recorda que durant un temps el temple vell estava molt malament i el nou encara no era operatiu. Al darrer punt recorda la casa sagrera que era al carrer barcelona cantonada amb el carrer hostalric i plaça de sant martí. Aquella casa va ser hospital militar des de 1840. A l'infantesa de l'autor, la recorda convertida en \cuartel\" de la guardia civil. Després la recorda ruinosa i abandonada. El mot sagrera podria tenir relació amb la sagrera de l'església. // al capitol desè parla de l'espai de protecció dels 30 passos al voltant de l'església (sagrera) aquest fet i els mercats varen formar molts nuclis de població com prodria ser el cas de caldes. En un altre punt repassa les esglésies romàniques de caldes i rodalia i per finalitzar tradueix el document de 938 que afirma que l'església de sant pere és al costat de l'església de santa maria. // al capitol 11, es basa en la primitiva església de sant pere (938) i la poca distancia amb la església i cementiri de sant fructuos. El pater fa suposicions que el porten a situar l'origen del cristianisme a caldes als temps dels visigots o primeries de la reconquesta, també vincula els primers temps del cristianisme a la seu episcopal de terrassa (egara). També seria possible que el culte cristià s'hagués iniciat als segles iii-iv lapsus pre visigotic i decadència de l'imperi romà. De l'any 303 data el primer edicte de persecució del cristianisme de dioclecià i al 311 es comença a donar llibertat al cristianisme. // al 12è i últim capitol, recapitula sobre el que ja ha dit"