📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica un treball en català, obra de miquel rosàs, que narra la història del pessebrisme a caldes, escrit a l'any 1968. Al primer paragraf explica els inicis del pessebrisme en general i recorda a sant francesc d'asís. Al segon paragraf s'endinsa en la història de pessebrisme a caldes. Afirma que els origens són imprecisos però destaca que al museu de can delger es poden admirar unes figures de pessebre de terracota datables del segle xviii. Les més antigues de la vila. Un dels pessebres més antics del que es té referencies cal situar-lo entre els anys 1890 i 1900 era el de can jepis, els avis d'en josep maynou. Dels anys 1910 -1916 es té noticia dels pessebres que feia el senyor pau de la plaça catalunya, uns pessebres que tenien moviment i que eren molt populars. També es recorden els de la familia casabayó -roca, coneguts pels de cal cisteller de la plaça. Uns pessebres que eren visitats per tot el poble. Pels anys 1924 al 1930 tingueren fama els de cal clavell, el calderer de l'arrabal \que era al costat de la manyaria torrents\". A cal gabriel esperabé, un boter del carrer del forn també es feien pessebres. Al mateix carrer forn també destacaven els de cal carmelito i els de la rellotgeria de cal guarch. Recorda detalls dels diferents pessebres. // a la segona part continua amb la història del pessebrisme local. Recorda el periode 1920-1936 i els pessebres de l'hospital asil, molts d'aquests pessebres eren obra de joan serra. També recorda el de les germanes carmelites. Alguns anys també el feren els pares escolapis (no sempre). Allà pel 1927 i fins l'esclat de la guerra, la parroquia ja organitzava concursos de pessebres per la canalla assistent al catecisme. Destaca que pel 1930 la família duran farell (amb domicili on a l'any 1969 hi havia la llibreria montoliu) tenia un pessebre perpetu a sota l'escala. Per aquells anys el sr. Ramon solà també construia un pessebre al seu balneari. Després del parentesi de la guerra recorda els pessebres que feia josep poch, del carrer de vic. El de llorenç ventura (alias llorenç manyà) també era molt bonic. També recorda un pessebre monumental al local de falange a càrrec de l'artista calderí norbert sindreu. L'any 1942 el pessebre de falange fou obra de francesc aragay vila. El 1942, el professor de belles arts amb residencia a caldes sr. Valls baqué en va fer un de molt bonic al balneari la salut. Del periode 1950-53 recorda els d'andreu canals, josep nin, francesc aragay. Recora que l'any 1953 la parroquia, sota el tutelatge de mosen tintó va organitzar el primer concurs de pessebres parroquial. // a la tercera part continua explicant l'evolució del pessebrisme a caldes. Cita als calderins que han tingut més implicació amb el pessebrisme en el periode dels principis dels anys 50 fins l'any 1968 (noms propis). També fa una descripció de la creació de l'agrupació pessebrista parroquial a l'any 1961 i la seva evolució fins l'any 1968. // a la quarta i darrera, part publica un breu perfil dels pessebristes locals de l'actualitat 1969 (noms propis quart separador)"