📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

L'autor es proposa fer referencies a tots els autors que al llarg de la història han fet referencia a les nostres aigues termals. Comença per climent cuspinera i la seva guia cicerone de 1873. Reprodueix un fragment del llibre que fa referencia als naixements d'aiguia termal de la vila. A la segona part continua reproduint fragments de la guia cicerone com la part que afirma l'origen volcanic del termalisme i la trobada polemica de pedra pomez. A la tercera part, continua citant la guia cicerone d'en cuspinera. En aquesta ocasió transcriu el text que va escriure el metge director sr. Francesc sastre a la memòria que va publicar l'any 1862. A la quarta part continua reproduint tetxos de la guia cicerone. En aquesta ocasió es centra en les fonts termals. Afirma que la fama de la pudor de la font del lleó és falsa, la causa de la mala olor ve de les basses que hi ha al darrera de la font i que serveixen per estobar vimets i cuinar llobins, etc. Moltes vegades s'ha intentat canviar el lloc de les basses però sense exit. Cuspinera afirma que la gent de caldes pot agafar l'aigua termal que necessitin, però per treure-la de la vila s'ha de pagar 1,25 ptas. Per barril. Aquest negoci s'arrenda tots els anys. També afirma que l'empresa de transports mèlich te establert un servei constant per portar aigua a barcelona per aquells malalts que no es poden desplaçar a caldes a pendre banys. A la cinquena part continua reproduint fragments de la guia cicerone. En aquesta ocasió es centra en les fonts termals i en els diferents balnearis. Hi ha tres fonts termals: la del lleó, la de la canaleta i la de la font de l'àngel, que es troba adossada a una paret de l'esglesia parroquial va ser construida a l'any 1856