📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Joan oller, musica, historia, valles, catala, premsa local, amb un text en català, l'autor té el noble proposit de recordar la historia de la banda municipal, una banda que va neixer als darrers anys de la dictadura de primo de rivera. El sr. Oller era un dels components de la banda. L'autor aprofita per recordar personatges d'aquells temps. Un grup de pares va inscriure als seus fills. L'ajuntament donava facilitats com la cessió del local d'assaig i la compra de l'instrument que se'l pagava cada \music\" a terminis. Un paradista del mercat que cada dimarts es posava al costat de la parada del noi tendre va aconseguir per concurs, la confecció de la trentena d'uniformes per la banda. La majoria adolescents. Recorda l'excitació que es va viure quan arribaren els instruments en un camió de la casa vidua de francisco montserrat de barcelona. Aleshores començaren els assajos sota la direcció del recent arribat sr. Xancó. El local d'assaig cedit era la sala de juntes de l'antic ajuntament (sobre les actuals termes romanes). L'autor recorda aquella sala de juntes amb més de cent escuts artistics pintats per bonaventura gispert. Les primeres peces assajades eren marxes d'acompanyament a processóns o la marxa reial. La banda municipal va fer la seva estrena el matí del dia de corpus de 1930. Però la veritable estrena fou a la tarda amb la processó. L'autor fa una deliciosa i llarga descripció de la processó, catifes florals incloses. Quan la processó va arribar a la plaça es va notar que la nova banda seria una competencia per la orquestrina local. Al segon capitol continua narran amb mestria la història de la banda. Recorda els noms d'alguns dels components. El més jove era genís pujol, de 6 anys, josep rifé tocava el bombo, etc. Recorda algunes actuacions a caldes i pels pobles del vallès. Destaca la gran tasca del mestre xancó, ja que amb pocs mesos va aconseguir que aquella trentena de nens i joves de (6 a 20 anys) sense cap noció de solfa, arribés a semblar a una banda. // al terrer capitol reprodueix una crònica signada per armand pueyo i que va apareixer a la revista quinzenal farell del dia 22 d'agost de 1931. La cronica és força humoristica i critica durament a la banda municipal. Lamenta la nula professionalitat, la poca qualitat musical i fa burla d'alguns musics. El punt més punyent és quan parla de la miseria que cobren els musics. Segons el cronista, el mestre cobra massa. A més els hi retreu que prenen la feina als musics de debó ja que fan la mateixa feina per un preu molt més baix. // al darrer capitol comenta com els canvis politics i es nous temps varen fer de desapareixer la banda. Defensa absolutament la tasca del mestre xancó, tot i que aleshores fou motiu de befa. Recorda que xancó havia nascut a caldes i despres d'anar a frança i de treballar amb moltes bandes franceses va tornar a la seva vila. En una ocasió el mestre lamote de grignon s'estava a can broquetas i ve ser convidad a oir a la banda. Grignon va dir als musics que tenien un molt bon mestre i que si li feien cas podien arribar lluny."