📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Al primer punt l'autor aporta dades que demostren que a nivell escolar la història s'ha convertit en una succesió de dades fredes, avorrides i llunyanes que han fet que l'assignatura d'història sigui tediosa. Reclama la unió del treball de varies persones i disciplines per tal de poder donar als escolars i poble en general un llibre que tracti a fons i d'una manera amena la història local. Al segon punt reprodueix el fragment de la obra que madoz va dedicar a la vila en el seu llibre de l'any 1846. Un extraordnari treball d'investigació que retrata com era caldes aquells temps que tenia estafeta de correus, 480 cases, 426 veins de cadastre, 2.409 ànimes, una escola amb 60 alumnes, el cementiri al costat del temple i al final del poble, etc. Madoz afirma que la vila havia tingut muralles i que ell encara en va veure trossos i les portes d'entrada. També parla de l'hospital i de la molta gent que porta el termalisme. Madoz parla de dues capelles la del remei i la de sant onofre. En un latre punt madoz es fa ressò de les dificultats que oferia la pèssima xarxa de camins i carreteres. Afirma que la diputació a l'any 1844 va reconeixer que aquella situació no era sostenible i va iniciar els tramits per fer la carretera oint les demandes dels malalts que a la tardor havien de venir a caldes a prendre banys en aquelles condicions. Ara la nova carretera (ja feta a lany 1846) consta de més de dues \leguas\" i empalma amb la carretera de barcelona a vic a l'alçada del terme de santa perpetua fins arribar a caldes. Madoz, en un altre punt també parla de la industria i la agricultura calderina. El pare poch destaca la importancia de l'informe madoz tot i trobar-hi algunes imprecisions com la de situar la vila als peus de les montanyes de sant llorenç i escamotejar el farell. Per finalitzar el pare poch afirma que la historia calderina és molt interessant molt profunda en el temps"