📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Al primer punt, l'autor recorda les bones condicions de vida que oferia caldes a l'home de la prehistòria. L'autor creu que la zona de la riera de caldes ha estat poc estudiada en aquest sentit i creu que podria ser que l'home del paleolitic hagués viscut aquí. L'autor es basa en les troballes de pobles de la rodalia (bigues) i per les peces de silex que s'han recollit esporàdicament pel pla d'agular, sant miquel de baduell, el remei, les cremades, torre roja, gorg de'n pelags, etc. Aquestes troballes són dificils de datar. En un altre punt recorda la tasca incansable que està fent el grup d'arqueolegs amateurs locals en els diversos jaciments i la creació de la carta arqueològica de caldes en la que ja s'està treballant i que oferirà un exhaustiu estudi de cada jaciment. Al tercer punt entra de ple en la visita que va fer el grup d'arqueolegs locals al museu d'arqueologia de sant feliu, on foren rebuts pel sr. Martí garriga. Els visitants es centraren en els materials de la cova de solanes, ceràmica, ossos decorats, etc. Curiosament la cova es troba en els limits del terme municipal de caldes, tocant els termes de sant feliu i gallifa. Al darrer punt descrui la importancia de la cova de solanes amb més de 5.000 anys d'antiguitat i diverses etapes d'ocupació (eneolitic, bronce, celtes, etc). Els primers estudis de la cova els va fer el dr. Bosch gimpera els anys 1916-17. D'aquelles troballes es va publicar una memòria a l'anuari de l'institut d'estudis catalans