📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Al primer punt, l'autor recorda una conferència que fa uns quatre anys va donar als baixos del casino caldense el sr. Salvat. Aquella conferència versava sobre la crisi del teatre. Un teatre que sobreviu amb dificultats en el petit espai que li deixen el cinema i la televisió. L'autor afirma que en aquests moments, el teatre està canviant per tal de trobar un nou públic. Un dels canvis és la desaparició d'aquells complicats i recarregats decorats i s'aposta per una escenografia molt més simple. Al segon punt recorda els anys d'or del teatre calderí: els anys 1918-1930 foren els anys de la companyia del circol (noms propis). També recorda el teatre líric que més tard es faria al casino caldense (noms propis) amb josep maria germà, etc. Els anys 1931- 1971 foren els de joventut eterna, al casal catequistic tot i que també actuaren al casino caldense (curiosament no cita cap nom d'aquesta època). L'autor afirma que la darrera gran aposta pel teatre calderí fou fa uns quants anys quan un grup de joves es va atrevir a representar la passió, amb l'assessorament dels monjos del monestir de montserrat (tampoc cita noms)