📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

L'autor i director del setmanari, copsa la situació del moment politic. Un moment de canvis en el que estan tots a l'espera de les eleccions que han de determinat el camí que vol pendre l'estat espanyol del post franquisme. De moment, el que queda clar és que el rei vol ser-ho de tots els espanyols sense distinció. L'autor admet (com un error) que durant el franquisme tot semblava indicar que no es podia ser cristià si no s'era de dretes i que els d'esquerres havien de ser ateus. També semblava que el sentiment de pàtria era exclusiu dels defensors del regim franquista. Ara amb el nou sistema politic es vol que aquets conceptes quedin arreconats. A nivell català, també afirma que no es podia ser catalanista si s'era de dretes, recordant que l'any 1932 hi havia la federació de joves cristians de catalunya \els fejocistes\" un jovent que era català i cristià i que varen patir fatals consequencies amb l'esclat de la guerra que ara sembla que es vulgui oblidar"