📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb un article en català, l'autor replica al sr. Jordi cos pel seu article amb el que feia referència al somatent. L'article del sr. Cos versava sobre l'antigor del somatent i el defensava aferrissadament. Ara, l'autor, tot i no refutar les dades històriques de l'article del sr. Cos, vol fer algunes matitzacions importants. Naturalment, el somatent va neixer de la necessitat de defensar-se, sobre tot la gent de camp en temps d'inseguretat i de vandolers. D'aquesta manera, els pagesos pogueren tenir armes. Segons l'autor, encara avui, una minoria dels somatenistes acaronen aquest concepte noble de l'institució. Però poc a poc i gràcies a la nociva influencia de monarques com carles v i felip ii, el somatent va passar de ser un sistema autoritzat d'autodefensa per passar a ser un sistema de control i vigilància al servei del rei. Un canvi de tendència que es va veure enfortit i fomentat amb les dictadures de primo de rivera i de franco. Mentre que les dues repúbliques el dissolgueren. De fet, franco quan va reinstaurar el somatent ho va fer com un cos auxiliar de la guardia civil. Per acabar, l'autor exposa vàris exemples que demostren que l'actual somatent té poc a veure amb els seus inicis d'autoprotecció i molt a veure amb la repressió de les dictadures: afirma que quico sabater, l'últim maquis català va ser abatut pel membre de somatent de sant celoni abel rocha. També recorda que durant la marxa de la llibertat, els somatenistes de sant boi agrediren als marxants i els feren la vida impossible. Per acabar deixa caure la vinculació de membres del somatent amb fuerza nueva